- Un TCA en edat adulta sempre apareix en persones que ja ho han patit de joves?
- El TCA pot aparèixer a partir dels 30 anys sense haver tingut símptomes a l'adolescència?
- Quines són les causes que provoquen l'aparició d'un TCA en adults?
- Quins són els factors de risc de tenir un TCA quan som adults?
- Quan apareix en adults, es pot curar?
- El percentatge de casos de dones i homes és el mateix que en adolescents?
- Hi ha alguna relació entre els TCA a l'edat adulta i patir violència masclista? Pot ser que el TCA sigui una somatització d'aquest maltractament?
- On t'has d'adreçar si sospites que tens un TCA?
- El tractament és crònic en les persones adultes?
- És més difícil tractar un TCA en adults?
- Quin és el millor tractament per a adults?
- Si la persona adulta que té un TCA es nega a ingressar, com s'ha d'actuar?
- En cas que una persona adulta ingressi a un hospital de dia, hi ha alguna diferència d'èxit o fracàs respecte a una persona més jove?
- Com afecta el tractament el fet que la persona adulta afectada tingui un TCA de llarga o de curta durada?
- Quins són els riscos quan el trastorn s'allarga en el temps?
- Les recaigudes d'adults en TCA són habituals? Com es tracten?
- Per què s'utilitzen els antipsicòtics en els TCA?
- Hi ha més risc de cronificació si et diagnostiquen un TCA quan ets adult?
- És possible recuperar-se completament d'un TCA?
- Com se sap que el trastorn de la conducta alimentària ha desaparegut?
- Com es poden gestionar els pensaments negatius relacionats amb l'alimentació?
- Com es pot controlar l'ansietat abans i després dels àpats?
- Es pot fer vida «normal» si tens un TCA?
- Es recomana explicar a les amistats que tens un TCA?
- Què puc fer per modificar la meva autopercepció negativa?
- És normal perdre la teva identitat o no saber qui ets sense TCA?
- És normal sentir nostàlgia del teu jo anterior i del teu cos anterior?
- Podeu donar eines per acceptar el teu nou cos i deixar d'avergonir-te'n, fet que causa un diàleg intern molt perjudicial?
- Com es pot tornar a introduir l'exercici sense caure en l'obsessió?
- Com es pot deixar de fer afartaments?
- És possible corregir l'obsessió o l'addicció pel dolç en un trastorn per afartament compulsiu, sense necessitat de recórrer a psicofàrmacs?
- Si tens anorèxia i et quedes embarassada, quins riscos hi ha tant per a la mare com per al nadó?
- Com podem fer entendre a una persona que té un TCA si ella ho nega?
- Com poden ajudar la família i les amistats a una persona amb anorèxia?
- Si una persona té un TCA i viu tota sola, com se supervisen les ingestes i l'exercici compensatori?
Quins són els riscos quan el trastorn s'allarga en el temps?
Un trastorn que perdura molt de temps comporta riscos tant físics com psicològics. En l'àmbit físic, parlem de problemes cardiovasculars, com la bradicàrdia, que majoritàriament podrien portar a la parada cardíaca, osteoporosi, problemes bucodentals, irritació crònica de la gola, infertilitat, hipertensió, colesterolèmia, inflamació de les paròtides. En l'àmbit psicològic, parlem de sentiment de tristesa continuada, que pot portar a una depressió, ansietat continuada, irritabilitat permanent, inseguretat, baixa autoestima, distorsió del pensament o alteracions conductuals, entre d'altres de menys prevalents.
Sí, és un tema important. Com més temps convisquis amb el trastorn, més gran és el risc que es cronifiqui. Tenint en compte que el temps mitjà de recuperació són sis anys, no ens hem d'angoixar si ens costa; és un tractament a llarg termini que es consolida a poc a poc en la persona afectada. Com he indicat abans, consisteix a crear hàbits nous i intentar canviar els que no són sans i ens fan estar amb el TCA. Per això és tan important sortir de la zona de confort, fer coses que ens resultin incòmodes i que al principi no ens agradaran i evitarem. Són aquestes coses les que determinaran el nostre benestar en el futur. Qualsevol canvi comença amb un moment d'insatisfacció, d'estar incòmodes i amb reptes que de mica en mica anem superant.
