Pregunta a l'expert

Espero que la teva filla ho gaudeixi molt.

L'acostament que fem a la realitat digital acostuma estar sembrat de por, la qual cosa és comprensible, si mirem els missatges que ens arriben a través dels mitjans de comunicació.

Tal com he assenyalat en diverses respostes, l'abordatge d'aquest repte no té sentit sense plantejar-lo des de la corresponsabilitat. Joc crec que la pitjor part se l'emporten els adolescents, que porten posat el cartell de generació de vidre, generació fràgil, etc. En tot cas, ells i elles són els últims als qui hem d'assenyalar com a responsables.

La visibilización de la salud mental o de los trastornos mentales es una actividad necesaria, puesto que partimos de una sociedad que sigue estigmatizando los problemas de salud mental.

El ciberassetjament és un tipus d'assetjament a través de mitjans digitals. A diferència de l'assetjament tradicional, el ciberassetjament no acaba quan els nostres fills i filles arriben a casa. A més, sovint, la persona o el grup que té conductes d'assetjament pot ser anònim, la qual cosa dificulta significativament identificar a les persones agressores.

Parlar-ne. La comunicació és essencial per comprendre què hi ha darrere d'aquesta crítica. En la majoria de les ocasions, sol haver-hi malestar, por a no encaixar, inseguretat personal o conflictes relacionals.

Acompanyar les nostres adolescents a gestionar qué senten i dotar-los d'autonomia és un pas necessari i compatible amb l'aprenentatge dels límits, el respecte cap a la resta i la convivència positiva.

La depressió, com tots els trastorns mentals, és una alteració multifactorial. Per tant, no es pot establir una relació causal única que pugui explicar per si sola l'aparició d'un trastorn.

Dit això, la pressió social per experimentar i expressar únicament emocions agradables sí que és un factor de risc per al desenvolupament de dificultats de regulació emocional, que al seu torn estan en la base d'un gran nombre de trastorns mentals.

Cada comunitat autònoma posa a la disposició dels centres escolars diversos programes de sensibilització i conscienciació per a l'alumnat, les famílies i el professorat sobre salut mental o ús de xarxes socials i pantalles.

Considero que parlem més d'adolescència perquè són un grup més vulnerable i perquè tenim una responsabilitat extra com a societat en termes de cures i educació.

Però també ho fem perquè estem esbiaixats per una mirada adultocèntrica. Solem acostar-nos al dilema educatiu de com acompanyar-los en el maneig de la influència de les pantalles i les xarxes socials com si els adults no ens veiéssim afectats per aquesta realitat. Res més lluny de la realitat, la pressió estètica ens afecta a totes les persones en totes les etapes de la vida.

Moltes investigacions mostren una relació entre l'ús freqüent de filtres i la insatisfacció corporal i la preocupació per l'aparença física. La majoria dels estudis assenyalen la interiorització d'estàndards poc realistes de bellesa i la pressió estètica com a mediadores d'aquesta associació.

Cal recordar que l'autoestima és el resultat del sentir que tenen els adolescents sobre el concepte de si mateixos. L'autoestima està formada per la petjada de memòria emocional i les vivències i significats que els atorguem. No podem influir directament sobre l'autoestima dels nostres fills i filles, però sí que podem acompanyar-los en els ingredients essencials.