www.som360.org/ca

Pregunta a l'expert

Més de 85 experts han respost 467 preguntes

Envies la pregunta

Un expert la llegeix

Es transcriuen i es publiquen a la web

Es responen en un directe a IG

Adolescència

És normal que els fills s'enfadin. Jo procuro esperar-me, deixar espai. I si les seves paraules em fan mal, intento comunicar el meu desacord de la manera més assertiva possible (Mare d'adolescent).

Sí, crec que sí. Fa mal, però no t'ho prenguis malament. Encara que ella no ho vulgui reconèixer sou les persones més importants que té. De vegades xoques més amb les persones que més vols (Filla adolescent).

madre e hija adolescente
Adolescència

No estem sempre disponibles per fer atenció plena, per tenir una escolta activa. Ni els adolescents ni les persones adultes. Pot ser una bona idea preguntar si està disponible, expressar el teu interès a voler tenir una bona conversa i acordar quan pot ser un bon moment.

Marta Pardo
Adolescència

Cal entendre que necessita construir el seu propi criteri, diferenciar-se del dels pares i per tant això pot portar a qüestionar-los. Alguns consells per quan això passi:

  • Validar aquesta necessitat i no voler imposar l’acord.
  • Mostrar curiositat pels arguments i les creences diferents de les nostres.
  • Aprofitar ocasions en què ell o ella faci els seus comentaris per reconèixer-los i validar-los. És una manera que aprenguin aquest comportament Modelatge!
Marta Pardo
Adolescència

Quan se salten els límits pactats i acordats cal poder revisar amb ells els fets, entendre bé què ha passat, abans de res. Això implica escoltar-se, veure si estem calmats per oferir una bona conversa. És molt important escoltar què els ha passat, conèixer el motiu, la intenció o quina dificultat s'amaga al darrere.

Marta Pardo
Adolescència

Mai no és tard, però amb un adolescent posar límits implica «més art» que amb un infant. Recordar que els adolescents estan en una etapa de més necessitat de reafirmació, amb les emocions a flor de pell i amb una capacitat de reflexió encara en desenvolupament. Els límits s'han d'establir amb 3 ingredients:

Marta Pardo
Adolescència

Explicitant justament la nostra intenció de protegir i ensenyar habilitats i no de voler molestar, controlar o desconfiar. Explicar les normes i límits des d'aquesta posició de protecció i respecte és molt més constructiu i connecta molt més amb les seves necessitats de suport i confiança, les entenen molt més fàcilment.

Marta Pardo
Adolescència

En general és recomanable no emetre judicis o prejudicis sobre els amics o parelles, ja que la seva reacció pot ser d'alerta i atac. Si no ens agraden les companyies o no ens volen explicar qui són, és millor que fem les preguntes des de la calma i la curiositat; mostrar l'interès real no tant a saber com són els amics o la seva parella (que s'acosta més a l'interrogatori), sinó a conèixer realment què els agrada, com els fan sentir, què els aporta i conèixer quins criteris utilitzen per seleccionar amics. Si oferim espai i interès, ells se sentiran més connectats.

Marta Pardo
Adolescència

Mentir freqüentment és una estratègia d'evitació per evitar una crítica, una negativa, un sermó, una bronca o un càstig. Un adolescent també pot mentir per buscar l'aprovació o el reconeixement. Sigui com sigui, les mentides estan aflorant una dificultat d'afrontament que hem d'esbrinar. Segons aquesta dificultat, l'estratègia a seguir pot ser diferent. Si és una estratègia habitual, i hem d'abordar una conversa sobre el tema, és aconsellable evitar la confrontació directa amb crítica de la conducta. És preferible mostrar-se curiós i interessat entendre la intencion

Marta Pardo
Adolescència

El més important és mantenir la calma. És natural que davant d'aquestes situacions ens podem sentir malament, ferits i perdem la capacitat de reflexió. Respirem, connectem primer amb nosaltres mateixos, respectem com ens sentim i, si cal, abandonar la situació per connectar amb el que estem sentint i evitar actuar si seguim molt enfadats o disgustats. Podem dir-li: «mira, prefereixo donar-me un temps i quan vegi que puc continuar amb aquesta conversa t'aviso». 

Marta Pardo
Empleabilitat
Les persones amb neurodiversitat s'enfronten a molts reptes i desafiaments tant a l'accés al mercat laboral com al desenvolupament de les seves habilitats dins d'una empresa. Tant és així, que hi ha un alt índex d'atur entre les persones neurodivergents, com les persones autistes o amb TDAH. A més, sovint estan en situació de subocupació, exercint funcions que no tenen res a veure amb les seves capacitats. Tot i que les empreses tenen l'obligació i la responsabilitat de facilitar adaptacions per garantir la igualtat de condicions al lloc de treball a totes les persones empleades, cal que les persones amb neurodiversitat també coneguin algunes estratègies que les poden ajudar a superar algunes de les dificultats. En aquesta sessió abordarem qüestions com ara: Preparar una entrevista de feina, saber quin tipus de feines són les més adequades, quines adaptacions al lloc de treball em poden ajudar, l'estigma en l'àmbit laboral o què puc aportar a l'empresa des de la meva perspectiva neurodivergent . Envia'ns les teves preguntes!
Javier Peris
Javier Peris Escribá
Marta Martín García
Marta Martín García
Benestar emocional
Quan arriba l’adolescència, molts pares i mares viuen amb desconcert i preocupació que els seus fills i filles deixin de buscar suport en ells i es comuniquin menys. La distància que posen els adolescents amb els seus pares i mares forma part del procés de construcció de la seva identitat i de créixer cap a la seva autonomia. Tot i així, els adolescents segueixen necessitant que les persones adultes de referència els acompanyin i els donin suport. En aquesta sessió volem revisar quines són les principals dificultats a casa per comunicar-se amb els i les adolescents i quines eines són efectives per tornar a connectar amb ells. Envia’ns la teva pregunta!
Marta Pardo
Marta Pardo Gallego
madre e hija adolescente
Mare i filla adolescent
Viure amb TLP
Una de les dificultats principals de les persones amb un trastorn límit de la personalitat (TLP) són les relacions amb els altres. Solen desenvolupar relacions insegures i inestables que poden portar a situacions molt intenses. Gestionar els seus canvis emocionals i com afecten les relacions interpersonals és tot un repte per a les persones amb TLP i el seu cercle més proper. En aquesta sessió volem donar resposta als dubtes que pugueu tenir sobre aquesta qüestió. Envia'ns les teves preguntes!
Iolanda Ferreres Sebastià
Iolanda Ferreres Sebastià
Christian Cunyat Lochte
Christian Cunyat Lochte
Grushenka Comas Ferrer
Grushenka Comas Ferrer
Solitud no desitjada
La solitud no desitjada acostuma a presentar-se en moments de transicions vitals importants, com ho és la joventut. Segons el darrer estudi de la Creu Roja de Catalunya, un 80% de les persones entre 18 i 29 anys enquestades se sent sola. En aquesta sessió volem revisar les eines i habilitats socials contra la solitud que poden utilitzar els joves, com trencar l'estigma que l'acompanya i que acaba sent una barrera per demanar ajuda, i què pot fer el seu entorn immediat per trencar-la solitud. Envia'ns la teva pregunta!
Berta Espona Barcons
Berta Espona Barcons
Pautes per a famílies
Una investigació recent de la Fundació Fad Joventut posa de manifest la normalització del consum de cànnabis entre els adolescents i joves. Aquests afirmen que coneixen bé els riscos derivats del seu consum, però els assumeixen perquè posen més valor a l'ús que els donen i els beneficis que perceben en consumir-lo, relacionat bàsicament amb la diversió, la curiositat o l'experiència grupal. Segons les últimes dades de consum a Espanya entre població jove (ESTUDES, 2021), el cànnabis és la droga il·legal més consumida entre estudiants de 14 a 18 anys. Un 3% tenen un consum problemàtic de cànnabis, amb riscos per a la salut mental, per a les seves relacions i/o dificultats per a l'aprenentatge. En aquesta sessió de la pregunta a l'expert volem donar les claus per detectar-ne el consum, les conseqüències i les pautes perquè les famílies puguin acompanyar en la prevenció del consum de cànnabis. Envia'ns les teves preguntes!
Maribel Serra
Maribel Serra Candell
Combatir el insomnio
Dormir bé és imprescindible per al bon funcionament del cos, la ment i per sentir-se bé. L'insomni engloba diferents dificultats: agafar el son, mantenir el son durant la nit o despertar-se massa d'hora al matí, i té múltiples causes com l'estrès a la feina, situacions traumàtiques, conflictes familiars, el consum de cafeïna, alcohol o tabac, o alguns tractaments farmacològics, entre d'altres. L'insomni sol comportar dificultats durant el dia: manca d'energia, somnolència, irritabilitat, depressió, ansietat o problemes de concentració i de memòria. Com podem dormir millor i prevenir l'insomni? Quan demanar ajuda professional? Quins tractaments i intervencions hi ha per a l'insomni? Envia'ns la teva pregunta!
Alejandro Pastor
Alejandro Pastor Campo
Depressió
El trastorn depressiu és un trastorn mental comú. Implica un estat d’ànim deprimit o pèrdua de plaer o interès per les activitats durant períodes llargs. La depressió és diferent de tenir canvis d'humor habituals i dels sentiments sobre la vida quotidiana. Pot afectar tots els aspectes de la vida: la relació amb la família, les amistats i amb la comunitat, o el funcionament en els estudis o la feina. Pot aparèixer a qualsevol edat i gènere, sent les dones més propenses, i pot manifestar-se de forma diferent en cada persona. Hi ha diferents factors de risc en l'aparició d'una depressió com són patir esdeveniments estressants i traumàtics, factors hormonals i factors socials, com ara l'aïllament i la solitud no desitjada, o les dificultats econòmiques. Què fer per prevenir-la? De quina manera podem evitar tenir una recaiguda? Com ajudar algú que s'està recuperant de la depressió per prevenir futures recaigudes? Envia'ns la teva pregunta!
Dra. Sara Siddi
Dra. Sara Siddi
Emilio José Pérez
Emilio José Pérez
Recuperación
La majoria de les persones es comencen a recuperar al cap de poques setmanes o mesos d'haver començat el tractament després d'un primer episodi psicòtic. La majoria dels símptomes aleshores són menys intensos o, fins i tot, alguns solen desaparèixer. Això fa que se sentin més capaços d'afrontar la vida diària. La tornada a les rutines diàries com tornar al centre educatiu, tornar a la feina o reprendre activitats de lleure poden implicar certs reptes per a la persona. En aquesta sessió volem respondre als principals dubtes que persones amb un trastorn psicòtic, famílies o entorn puguin tenir en relació al que implica la tornada a la rutina. Envia'ns les teves preguntes!
Carla López Alcázar
Carla López Alcázar
Maria Aran
Maria Aran Herrera
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)
Ser una persona adulta amb un trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) implica diversos desafiaments a totes les esferes vitals de la persona. Des del desfasament a nivell laboral entre estudis i l'ocupació on treballen, els estudis, les relacions personals, la presència d'altres trastorns de salut mental o mala salut física, la maternitat, la criança dels fills, fins o la discriminació i estigma social, entre altres. En aquesta sessió volem respondre als principals dubtes que persones amb TEA, famílies o entorn puguin tenir en relació amb allò que significa ser una persona adulta amb un TEA. Envia'ns les teves preguntes!
Dra. Elena Huerta Ramos
Dra. Elena Huerta Ramos
Raquel Montllor Linares
Raquel Montllor Linares
Violència masclista
La violència masclista es manifesta de formes diverses i, de vegades, la persona que la pateix no n'és conscient. Quins són els senyals d'alerta? Com puc saber si la meva parella m'està maltractant? Com puc detectar que maltracten una amiga o familiar? Què puc fer? Envia'ns els teus dubtes i preguntes.
Carme Sánchez Martín
Carme Sánchez Martín
Sònia Juan Abarca
Sònia Juan Abarca
Addicció a les noves tecnologies
La utilització de dispositius mòbils i Internet per part dels infants i els adolescents té molts aspectes positius, però un ús abusiu pot comportar problemes de salut, pitjor qualitat de son, dificultats per relacionar-se presencialment o fins i tot un pitjor rendiment escolar. En aquesta sessió volem resoldre els principals dubtes que tingueu sobre quines pautes podeu seguir a casa per a un ús saludable de les pantalles per part dels vostres fills i filles, saber detectar situacions de risc d'addició o què fer si ja es presenta una conducta addictiva. Envia'ns les teves preguntes!
Elena Flores Márquez
Elena Flores Márquez
Alejandro Almansa
Alejandro Almansa
Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)
Les persones amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC) tenen un patró de pensaments i pors no desitjades (obsessions) que provoquen comportaments repetitius (compulsions). Aquestes obsessions i compulsions impacten en les activitats de la vida i causen un gran patiment emocional. En aquesta sessió volem resoldre els principals dubtes sobre el TOC: com s’identifiquen i es gestionen les obsessions i compulsions, quines pautes ajuden o com cal ajudar una persona amb un TOC. Envia'ns les teves preguntes!
Marta Carulla-Roig
Marta Carulla-Roig
María del Pino Alonso Ortega
María del Pino Alonso Ortega
Trastorn bipolar
Les persones amb trastorn bipolar viuen fluctuacions en l'estat d'ànim. Moltes persones porten una vida normalitzada, però de vegades, després de períodes d'estabilitat, apareixen les recaigudes cap a un estat d'eufòria o un estat depressiu. És molt important seguir algunes recomanacions per prevenir les recaigudes, i alhora identificar els senyals que ens poden estar indicant un desajust. En aquesta sessió volem resoldre els dubtes principals sobre com es pot detectar si s'està tenint una recaiguda i com cal gestionar-la.
Raquel Rivero Corihuela
Raquel Rivero Corihuela
Guadalupe Morales Cano
Guadalupe Morales Cano
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
El moment en el qual una persona afectada per un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) passa a ser adulta és crític per les noves situacions vitals que ha d’afrontar. Es tracta d’una època vital en la qual el trastorn pot interferir en les relacions interpersonals, que són més complexes, en la vida laboral i educativa, i en les responsabilitats pròpies de la vida adulta. Gestionar la frustració, la impulsivitat o la desorganització poden ser claus per assumir els objectius vitals que aquestes persones es fixen al deixar enrere l’adolescència. En aquesta sessió volem resoldre els principals dubtes sobre el pas de l’adolescència a l’adultesa en persones amb TDAH. Envia’ns les teves preguntes!
José Ángel Alda Díez
Dr. José Ángel Alda Díez
Laia Mijana Cristau
Laia Mijana Cristau
Trastorn de la conducta alimentària
La pandèmia ha disparat els casos d’anorèxia i bulímia nerviosa. Una realitat que ha arribat de cop i volta a moltes famílies i persones afectades. A través d'un directe a Instagram hem resolt els vostres dubtes sobre senyals d’alerta a casa, a l’escola o com ajudar una persona que està passant per aquesta situació.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Sara Bujalance Arguijo
Sara Bujalance Arguijo
Trastorn de la conducta alimentària
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) no afecten únicament els adolescents. Poden aparèixer en qualsevol moment de la vida i és important detectar-los i rebre l’atenció professional adequada. A més, no és cert que amb l’edat desapareguin els símptomes o el malestar associat a aquests trastorns, per això cal que tant les persones afectades com les famílies estiguin atents a símptomes de recaiguda o de sospita de l’aparició d’un TCA, sigui quina sigui l’edat de la persona. En aquesta sessió volem posar atenció als trastorns de la conducta alimentària en l’edat adulta i resoldre tots els dubtes que tinguis.
José Miquel Ortiz Moreno
José Miguel Ortiz Moreno
Marta Tena Briceño
Marta Tena Briceño
Ansietat
Un atac o crisi d’ansietat s'esdevé quan s’experimenta de forma sobtada i molt intensa una sensació de por i angoixa incontrolable que ve acompanyada de diversos símptomes físics intensos. S’estima que fins un 20% de la població n’ha tingut o pot tenir-ne en algun moment de la seva vida. És un moment en què la persona fins i tot pot arribar a témer per la seva vida a causa de la intensitat dels símptomes. En aquesta pregunta a l’expert pretenem respondre als grans dubtes sobre la crisi d’ansietat: què és? Com podem ajudar? Com es tracta? Es pot evitar?
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
,
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola
Autolesions
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno
Salut mental perinatal
Moltes dones poden tenir problemes de salut mental durant l’embaràs, en el moment del part o en els mesos posteriors. Si et trobes en aquesta fase vital és molt important tenir cura de la salut mental, detectar possibles problemes i atendre’ls. És normal no gaudir de la recent maternitat? Pot ser que tingui una depressió postpart? Com puc afrontar l’angoixa i les pors de ser mare? Com podem ajudar una mare que acaba de perdre el seu nadó?
Carla Jané Balsebre
Carla Jané Balsebre
,
Laia Villalta Macià
Laia Villalta Macià
Trastorns depressius
Malgrat ser un problema freqüent entre les persones grans, la depressió sovint no es diagnostica ni rep tractament ja que alguns símptomes són diferents als que es manifesten en altres etapes de la vida.
Es tracta d’un trastorn infradiagnosticat que, en qualsevol cas, no ha de ser considerat com un procés normal en l’envelliment.
Com podem identificar la depressió en una persona gran? Quines necessitats té? Com podem ajudar-la?
Mercedes Álvarez Herranz
Mercedes Álvarez Herranz
Juan Manuel Mendive
Dr. Juan Manuel Mendive Arbeloa
Prevenció del suïcidi
Totes les persones poden aportar alguna cosa en la prevenció del suïcidi juvenil, que és la primera causa de mort de joves entre els 15 i els 19 anys, però que s’inicia fins i tot abans. Les morts per suïcidi es consideren evitables i és competència de tota la societat prevenir-les. Quan s’observa una situació que podria indicar presència de dolor o patiment en el menor d’edat, l’Organització Mundial de la Salut recomana preguntar directament per la presència d’ideació suïcida, ja a partir dels 10 anys. La realitat és que molt pocs seguiríem aquesta recomanació perquè parlem poc del suïcidi, per por, per desconeixement, perquè mai pensem que ens pot passar, o perquè no sabríem què fer si ens diguessin que estan pensant amb la mort. Tots podem aportar el nostre gran de sorra amb la detecció del risc de suïcidi, però també podem ajudar a evitar que aquest aparegui.
Francisco Villar Cabeza
Dr. Francisco Villar Cabeza
Cecilia Borras
Cecilia Borràs
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)
Les persones amb trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) presenten dificultats en l'ús del llenguatge funcional i en la comunicació no verbal, una característica que els pot generar dificultat en la interacció social, frustració i/o ansietat. Com ens podem comunicar millor amb les persones amb TEA? Què podem fer a casa o des de l'entorn de les persones amb TEA perquè ens entenguin millor? Com podem ajudar-los a comunicar-se millor a casa, a l'escola o a l'entorn laboral?
Vanessa Pera Guardiola
Dra. Vanessa Pera Guardiola
Emili Navarro Díez
Emili Navarro Díez
Art
Podem fer servir l’art per tenir cura de la salut mental de l’alumnat? Quins beneficis té? Quines coses es poden treballar a l’aula? Si treballes en l’àmbit de la docència, l’educació o el lleure aquestes preguntes i respostes et poden ser útils per conèixer com l’art pot ser un element transformador de la salut emocional a l’aula.
Imagina
Asociación Grupo Teatro Imagina
María de los Ángeles Pazkowski
Dra. María de los Ángeles Pazkowski
Fundació Glòria Soler
Fundació Glòria Soler