Pregunta a l'expert

És normal que els fills s'enfadin. Jo procuro esperar-me, deixar espai. I si les seves paraules em fan mal, intento comunicar el meu desacord de la manera més assertiva possible (Mare d'adolescent).

Sí, crec que sí. Fa mal, però no t'ho prenguis malament. Encara que ella no ho vulgui reconèixer sou les persones més importants que té. De vegades xoques més amb les persones que més vols (Filla adolescent).

No estem sempre disponibles per fer atenció plena, per tenir una escolta activa. Ni els adolescents ni les persones adultes. Pot ser una bona idea preguntar si està disponible, expressar el teu interès a voler tenir una bona conversa i acordar quan pot ser un bon moment.

Cal entendre que necessita construir el seu propi criteri, diferenciar-se del dels pares i per tant això pot portar a qüestionar-los. Alguns consells per quan això passi:

• Validar aquesta necessitat i no voler imposar l’acord.
• Mostrar curiositat pels arguments i les creences diferents de les nostres.
• Aprofitar ocasions en què ell o ella faci els seus comentaris per reconèixer-los i validar-los. És una manera que aprenguin aquest comportament Modelatge!

Quan se salten els límits pactats i acordats cal poder revisar amb ells els fets, entendre bé què ha passat, abans de res. Això implica escoltar-se, veure si estem calmats per oferir una bona conversa. És molt important escoltar què els ha passat, conèixer el motiu, la intenció o quina dificultat s'amaga al darrere.

Mai no és tard, però amb un adolescent posar límits implica «més art» que amb un infant. Recordar que els adolescents estan en una etapa de més necessitat de reafirmació, amb les emocions a flor de pell i amb una capacitat de reflexió encara en desenvolupament. Els límits s'han d'establir amb 3 ingredients:

Afavorint les bones converses!  Averigua més sobre què entenem per bones converses i com fomentar-les.

Explicitant justament la nostra intenció de protegir i ensenyar habilitats i no de voler molestar, controlar o desconfiar. Explicar les normes i límits des d'aquesta posició de protecció i respecte és molt més constructiu i connecta molt més amb les seves necessitats de suport i confiança, les entenen molt més fàcilment.

En general és recomanable no emetre judicis o prejudicis sobre els amics o parelles, ja que la seva reacció pot ser d'alerta i atac. Si no ens agraden les companyies o no ens volen explicar qui són, és millor que fem les preguntes des de la calma i la curiositat; mostrar l'interès real no tant a saber com són els amics o la seva parella (que s'acosta més a l'interrogatori), sinó a conèixer realment què els agrada, com els fan sentir, què els aporta i conèixer quins criteris utilitzen per seleccionar amics. Si oferim espai i interès, ells se sentiran més connectats.

Mentir freqüentment és una estratègia d'evitació per evitar una crítica, una negativa, un sermó, una bronca o un càstig. Un adolescent també pot mentir per buscar l'aprovació o el reconeixement. Sigui com sigui, les mentides estan aflorant una dificultat d'afrontament que hem d'esbrinar. Segons aquesta dificultat, l'estratègia a seguir pot ser diferent. Si és una estratègia habitual, i hem d'abordar una conversa sobre el tema, és aconsellable evitar la confrontació directa amb crítica de la conducta. És preferible mostrar-se curiós i interessat entendre la intencion

El més important és mantenir la calma. És natural que davant d'aquestes situacions ens podem sentir malament, ferits i perdem la capacitat de reflexió. Respirem, connectem primer amb nosaltres mateixos, respectem com ens sentim i, si cal, abandonar la situació per connectar amb el que estem sentint i evitar actuar si seguim molt enfadats o disgustats. Podem dir-li: «mira, prefereixo donar-me un temps i quan vegi que puc continuar amb aquesta conversa t'aviso».