- Un TCA en edat adulta sempre apareix en persones que ja ho han patit de joves?
- El TCA pot aparèixer a partir dels 30 anys sense haver tingut símptomes a l'adolescència?
- Quines són les causes que provoquen l'aparició d'un TCA en adults?
- Quins són els factors de risc de tenir un TCA quan som adults?
- Quan apareix en adults, es pot curar?
- El percentatge de casos de dones i homes és el mateix que en adolescents?
- Hi ha alguna relació entre els TCA a l'edat adulta i patir violència masclista? Pot ser que el TCA sigui una somatització d'aquest maltractament?
- On t'has d'adreçar si sospites que tens un TCA?
- El tractament és crònic en les persones adultes?
- És més difícil tractar un TCA en adults?
- Quin és el millor tractament per a adults?
- Si la persona adulta que té un TCA es nega a ingressar, com s'ha d'actuar?
- En cas que una persona adulta ingressi a un hospital de dia, hi ha alguna diferència d'èxit o fracàs respecte a una persona més jove?
- Com afecta el tractament el fet que la persona adulta afectada tingui un TCA de llarga o de curta durada?
- Quins són els riscos quan el trastorn s'allarga en el temps?
- Les recaigudes d'adults en TCA són habituals? Com es tracten?
- Per què s'utilitzen els antipsicòtics en els TCA?
- Hi ha més risc de cronificació si et diagnostiquen un TCA quan ets adult?
- És possible recuperar-se completament d'un TCA?
- Com se sap que el trastorn de la conducta alimentària ha desaparegut?
- Com es poden gestionar els pensaments negatius relacionats amb l'alimentació?
- Com es pot controlar l'ansietat abans i després dels àpats?
- Es pot fer vida «normal» si tens un TCA?
- Es recomana explicar a les amistats que tens un TCA?
- Què puc fer per modificar la meva autopercepció negativa?
- És normal perdre la teva identitat o no saber qui ets sense TCA?
- És normal sentir nostàlgia del teu jo anterior i del teu cos anterior?
- Podeu donar eines per acceptar el teu nou cos i deixar d'avergonir-te'n, fet que causa un diàleg intern molt perjudicial?
- Com es pot tornar a introduir l'exercici sense caure en l'obsessió?
- Com es pot deixar de fer afartaments?
- És possible corregir l'obsessió o l'addicció pel dolç en un trastorn per afartament compulsiu, sense necessitat de recórrer a psicofàrmacs?
- Si tens anorèxia i et quedes embarassada, quins riscos hi ha tant per a la mare com per al nadó?
- Com podem fer entendre a una persona que té un TCA si ella ho nega?
- Com poden ajudar la família i les amistats a una persona amb anorèxia?
- Si una persona té un TCA i viu tota sola, com se supervisen les ingestes i l'exercici compensatori?
Si la persona adulta que té un TCA es nega a ingressar, com s'ha d'actuar?
La negativa a l'ingrés d'una persona adulta amb un trastorn de la conducta alimentària acostuma a respondre a dos supòsits:
El primer, la manca de consciència de la malaltia i de la seva gravetat. En aquest sentit, és molt important fer una valoració dels riscos de la malaltia i les possibilitats de fer tractament ambulatori si no hi ha risc vital per a la persona. Aquí podran continuar ajudant-lo fins a aconseguir vincle, acceptació del problema i estratègies de tractament per recuperar-se. Si hi ha risc vital, es valora l'ingrés involuntari pels especialistes que l'atenen, ja sigui via urgències o des dels mateixos serveis de consulta externa especialitzada, el qual serà ratificat pel forense i el jutge, que faran el seguiment del cas en coordinació amb els terapeutes del centre on ingressi.
El segon supòsit és quan hi ha una ideació suïcida perquè la persona ha perdut tota esperança de recuperació. Aquests casos acostumen a anar acompanyats de la comorbiditat amb un trastorn depressiu, el qual ha de ser tractat en paral·lel al trastorn de l'alimentació per recuperar-se. En qualsevol cas, actuarem com en el primer supòsit i es cursarà l'ingrés involuntari per salvar-li la vida.
És molt important, en tots dos casos, tenir una escolta comprensiva i empàtica, no jutjar ni culpabilitzar la persona amb discursos moralitzadors del que està bé i malament.
