www.som360.org/ca

Joventut i treball: afrontar el sentiment d'incertesa

Una fase de transició plena d'oportunitats i de reptes emergents
empower
European Platform to Promote Wellbeing and Health in the workplace (EMPOWER)

La primera etapa de la vida adulta és un període ple d'energia, confiança i optimisme, però de vegades també de desencís si els desitjos i les expectatives es veuen truncats per la vida real. És una fase de transició plena d'oportunitats i de possibilitats, però també de responsabilitats i reptes emergents. Pels que cursen estudis universitaris, fins a la graduació, la carrera està definida i el camí està clarament marcat. Després de la graduació, les persones joves adultes s'enfronten a una condició completament nova que requereix una sèrie de decisions relatives a la feina, la carrera, l’habitatge i les relacions socials.

Aquest període sol anomenar-se la «crisi del quart de vida», que és un terme popular per indicar els reptes del desenvolupament i els episodis crítics de l'edat adulta emergent (18-30 anys), que es produeixen quan les persones joves adultes entren al «món real» després de la graduació, per exemple, quan abandonen definitivament la llar familiar i entren al mercat laboral.

Es pot definir com un període d'inseguretat i dubte relacionat amb les àrees principals de la vida: carrera professional, família, relacions amoroses i socials, habitatge i situació econòmica. Acostuma a caracteritzar-se per la sensació de sentir-se perdut, espantat, sol o confús, i sol anar acompanyat d'ansietat i preocupació pel rumb i la qualitat de la pròpia vida.

Pel que fa a l'àmbit laboral, la recerca de feina i l'elecció d'una carrera, les persones joves adultes estan exposades a la pressió i la incertesa sobre la situació i el futur: es troben amb la necessitat d'assolir alts nivells de formació professional i tenir un alt rendiment a la feina. Alhora, però, es poden veure enfrontats a la inseguretat econòmica i a la inestabilitat contractual, en el període en què els àmbits de la vida personal requereixen algun tipus d'estabilitat necessària per accedir a un habitatge i comprometre's en un projecte de vida en què s'inclogui una parella i, eventualment, una família.

De fet, en les activitats del mercat laboral, les persones adultes joves es troben en una etapa caracteritzada per transicions constants, en què els períodes de treball de curta durada, així com els canvis d'ocupació i d'empresa, semblen ser la regla i no excepció. A més, encara que les societats modernes ofereixen oportunitats educatives cada cop més nombroses i justes, la manca d'experiència laboral i d'oportunitats d'ocupació adequades fan que els i les joves siguin especialment vulnerables al sector laboral.

A causa d'unes condicions laborals insegures i amb mancances, aquest col·lectiu te menys probabilitats de participar al mercat laboral, i l'atur s'està convertint en un greu problema. De fet, en les darreres tres dècades les persones adultes joves han estat exposades a llocs de treball precaris i temporals, i l'atur juvenil ha estat superior a les taxes generals d'atur a gairebé tots els països europeus.

Aquesta inestabilitat laboral també es reflecteix en el percentatge d'aturats d'entre 15 i 29 anys, que el 2016 rondava el 15% a la Unió Europea. La desocupació entre els joves té conseqüències importants tant per a la societat com per a la persona.

A nivell social, les prestacions per atur, la infrautilització del potencial productiu i l'impagament d'impostos comporten un augment dels costos financers.

A nivell individual, hi ha moltes mostres de la relació entre l’atur juvenil i una mala salut física i mental.

Els joves aturats són més propensos a adoptar estils de vida poc saludables, com el tabaquisme, l'excés d'alcohol i el consum de substàncies, i corren un risc més gran de patir malalties cardiovasculars.

A més, l’atur en aquest grup d'edat s'ha associat a problemes comuns de salut mental, com ara l'estrès i els símptomes psicosomàtics, la depressió, l'ansietat i altres trastorns psiquiàtrics. L’atur i l'elecció de la seva trajectòria professional són una de les raons principals per les quals els adults joves tenen estrès o ansietat. A més, la inseguretat laboral i l'escassa protecció de l'ocupació també influeixen en el benestar mental, la qualitat de vida i la insatisfacció vital.

L’atur a una edat primerenca també pot tenir conseqüències a llarg termini. Des del punt de vista del mercat laboral, s'associa a un risc més gran d'experimentar atur en el futur i a uns ingressos i una qualitat de l'ocupació inferiors. Des del punt de vista de la salut, s'associa a una disminució de la salut mental i baixes per malaltia en etapes posteriors de la vida.

En aquest escenari, les persones joves aturades o que treballen en condicions precàries semblen ser especialment vulnerables als problemes de salut.

L'angoixa experimentada pels joves treballadors que viuen en aquesta condició d'incertesa, i en particular les implicacions sobre la salut mental que se'n poden derivar, han de ser acuradament considerades i abordades activament amb accions específiques a nivell laboral i de salut pública, millorant les condicions de treball i desenvolupant programes de salut específics.

 

Article cedit per Empower. Autoria: Claudia Toppo, Martina Cacciatore, Alberto Raggi y Matilde Leonardi.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 2 de agost de 2023
Darrera modificació 2 de agost de 2023
empower

European Platform to Promote Wellbeing and Health in the workplace (EMPOWER)

Bibliografía
Arnett, J.J. , Žukauskienė, R. & Sugimura, K. (2014). The new life stage of emerging adulthood at ages 18-29 years: implications for mental health. Lancet Psychiatry , Dec;1(7) , 569-76. https://doi.org/10.1016/s2215-0366(14)00080-7
Bartelink, V.H.M. , Zay Ya, K. , Guldbrandsson, K. & Bremberg, S. (2020). Unemployment among young people and mental health: A systematic review. Scand J Public Health , Jul;48(5) , 544-558. https://doi.org/10.1177/1403494819852847
Meltzer, H. , Bebbington, P. , Brugha, T. , Jenkins, R. , McManus, S. & Stansfeld, S. (2010). Job insecurity, socio-economic circumstances and depression. Psychol Med , Aug;40(8) , 1401-7. https://doi.org/10.1017/s0033291709991802
Robbins, A. & Wilner, A. (2001). Quarter-life crisis. London: Bloomsbury.
Vancea, M. & Utzet, M. (2017). How unemployment and precarious employment affect the health of young people: A scoping study on social determinants. Scand J Public Health , Feb;45(1) , 73-84. https://doi.org/10.1177/1403494816679555