El lloc de treball, un espai clau per a la promoció de la salut mental

La lloc de treball és un dels espais relacionals i de desenvolupament clau de les persones. És part del nostre projecte de vida, de les nostres aspiracions professionals i on passem una quantitat gens menyspreable d'hores intentant exercir diferents tasques dins d'organitzacions que poden ser més o menys complexes.

Per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), totes les persones treballadores tenen dret a un entorn laboral segur i sa. El treball decent dona suport a una bona salut mental i proporciona:

• Un mitjà de vida.
• Un sentit de confiança, propòsit i èxit.
• Una oportunitat per a les relacions positives i la inclusió en una comunitat
• Una base per establir rutines estructurades, entre molts altres beneficis.

En el cas de persones amb algun trastorn de salut mental, un treball digne pot tenir un paper clau en la seva recuperació i en la inclusió, millorant la seva autoestima i participació a la societat.

Així doncs, estem parlant d'un dret, tenir una feina segura i saludable. El benestar emocional de les persones a la feina és una responsabilitat compartida a tots els nivells: administratiu, legal, organitzacional, educacional i de cadascuna de les persones que s'interrelaciona amb els altres en un entorn laboral. Conèixer quins són els riscos que posen en perill el benestar emocional de les persones és un dret i una obligació per poder construir entorns laborables saludables.

Què fa a una organització saludable?

Hi ha certs elements que caracteritzen els ambients laborals saludables, segons s'apunta al projecte EMPOWER:

Fomenten la cultura positiva al lloc de treball

Espais en què les persones se senten bé anant a treballar i en què es fomenta el desenvolupament, la companyonia i les estratègies destinades a crear una cultura organitzacional positiva:

• Mantenir l'entusiasme pels projectes
• Tenir cura de les persones - Empatia amb les necessitats personals
• Lideratge positiu, amb líders que donin exemple de compromís, productivitat i responsabilitat.
• Promoure un estil de vida saludable en què no es carregui les persones treballadores d'hores extres.
• Confiança en les persones empleades i les seues capacitats.
• Amb canals de comunicació oberts i eficaços.
• Amb capacitat de detectar problemes.

Gestionen de manera eficaç de l'estrès

Les persones responsables de les organitzacions han de saber gestionar de manera eficaç els aspectes que poden comportar l'aparició d'estrès, ansietat o depressió en les persones treballadores i que estan relacionades amb els processos, l'organització o les càrregues de treball, entre altres.

Donen suport a les persones que tenen algun problema de salut mental

Ajudar les persones empleades a romandre a la feina o a tornar a treballar té beneficis clars, tant per a la persona com per a l'empresa.

Tolerància zero davant de la discriminació

A més de ser un requisit legal, protegir les persones treballadores de la discriminació fomenta que hi hagi una plantilla de treballadors diversa i garanteix que tothom tingui una oportunitat justa.

Què és la salut mental a la feina?

La salut mental no és un estat fix o estàtic, sinó que és un estat que té dos extrems entre els quals ens podem moure a diferents moments de la vida. Segons l'OMS, «La salut mental és un estat de benestar en què la persona du a terme les seves capacitats i és capaç de fer front a l'estrès normal de la vida, de treballar de manera productiva i de contribuir a la seva comunitat».

Quan parlem de salut mental al lloc de treball, es tracta de l'efecte positiu o negatiu que té el nostre entorn laboral en el nostre benestar emocional, així com l'impacte que la nostra salut mental pugui tenir en la nostra capacitat per fer la nostra feina de manera eficient.

La mirada és sempre polièdrica perquè el treball és un factor protector de la salut mental, però també pot agreujar-la si es presenten condicions adverses que fan efecte en el nostre benestar. En altres casos, cal contemplar que hi ha persones amb malestar emocional o problemes de salut mental que no estan relacionats amb una feina però que poden afectar el seu rendiment laboral.

En qualsevol cas, els llocs de treball poden exercir un paper clau proporcionant espais segurs, de suport, de flexibilitat i possibilitat que permeti a les persones desenvolupar-se, sentir-se còmodes i on trobin suport quan cal.

D'altra banda, no podem perdre de vista que més de la meitat de la força laboral mundial treballa a l'economia informal, segons l'OMS, és a dir, aquells llocs de treball o activitats econòmiques que estan fora d'economia regulada i del sistema tributari. L'economia informal proporciona accés a ocupació a persones que no gaudeixen de seguretat laboral i social, i moltes vegades és un espai d'adquisició d'habilitats que després permetin accés a l'economia formal. Es tracta, en qualsevol cas, de treballs amb precarietat salarial, amb un índex de discriminació alt en detriment de les dones (llocs més precaris i pitjor pagats) i amb una sèrie de components que en fomenten el creixement, com són els processos migratoris o el context econòmic, legal i educatiu. A més, es tracta d'espais de treball on no és possible regular estratègies que fomentin aquest benestar emocional.

Promoure la bona salut mental a la feina és rendible i ètic

Els problemes de salut mental, especialment la depressió i l'ansietat, seran la principal causa de discapacitat al món el 2030, segons va estimar l'OMS el 2018, sense importar nivells socioeconòmics, països, creences o cultures. Els problemes de salut mental tenen un impacte econòmic directe.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un informe on xifrava els costos de la depressió laboral en un total de 617.000 milions d'euros anuals a Europa. A Espanya l'atenció sanitària i el tractament de trastorns mentals i de comportament que tenen l'origen a la feina va tenir un cost estimat entre 150 i 372 milions d'euros el 2010. A més, l'informe indica que un total de 2,78 milions de dies laborals es van perdre com a conseqüència de trastorns mentals derivats de l'ocupació, cosa que va ocasionar unes pèrdues de 170 milions d'euros al nostre país, principalment a causa de presentisme i absentisme.

Tenir cura de la salut mental de les persones treballadores té un benefici mutu, per a la pròpia persona i per a l'organització. Hi ha nombrosos motius pels quals les organitzacions han de comprometre's amb la salut mental i el benestar:

• La Declaració de Seül (28) de l'Oficina Internacional del Treball (OIT) i els seus associats defensa que la salut i la seguretat són un dret humà fonamental.
• La legislació sobre salut i seguretat preveu l'obligació d'evitar danys a la salut mental generats per motius laborals.
• La legislació en matèria d’igualtat recull l’obligació de garantir que les persones amb problemes de salut mental no siguin objecte de discriminació en àmbits com la contractació, la promoció o l’accés a la formació.
• És una qüestió d’ètica i de cultura de l’organització. Tal com s'explica a la guia de la Unió Europea: Promoure la salut mental al lloc de treball, «mantenir-se actiu en aquest àmbit ajuda a complir el contracte social que mantenen els ocupadors amb els seus empleats i amb la societat en conjunt i també ajuda a mantenir una bona imatge pública per a l'ocupador. A més, molts ocupadors consideren que les bones pràctiques en matèria de salut mental al lloc de treball els ajuden a complir les seves obligacions pel que fa a la responsabilitat social de les empreses, especialment quan les pràctiques dels ocupadors van més enllà dels requisits legislatius».