- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
És clau entendre quin és el motiu o quina funció té l'autolesió en la persona amb TEA. Cada cas és diferent. Hi ha persones amb autisme que s'autolesionen per calmar l'ansietat, però en realitat no es volen fer mal. Altres persones es lesionen com a resposta a un col·lapse sensorial, que al final també acaba generant ansietat, però la finalitat és disminuir aquest col·lapse sensorial (sorolls, llums, olors…).
La persona amb autisme pot tenir dificultats per identificar l'ansietat i els desencadenants, amb la seva propiocepció, sobretot si no ha rebut un diagnòstic i no entén perquè li passen algunes coses que poden resultar aclaparadores. És clau demanar ajuda en aquest punt, perquè la persona pugui entendre què li està passant i pugui identificar aquests símptomes i empoderar-se.
La psicoeducació és clau, així com valorar tècniques cognitivoconductuals, tècniques d'integració sensorial, tècniques de relaxació i/o farmacològiques… (segons quina sigui la causa i la gravetat de l'autolesió).
És important buscar l'ajuda dels equips professionals de la salut mental perquè avaluïn aquest comportament i puguem desenvolupar conjuntament un pla de tractament adequat. La teràpia utilitzada dependrà de la causa subjacent de l'autolesió i de les necessitats individuals de cada persona, però potser poden ser d’ajuda teràpies com la conductual o l'ocupacional.
