- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
Cada persona és diferent i s'ha d'avaluar cada situació. Per exemple, es poden establir suports diferents pel que fa a l'organització de les tasques, si detectem que la persona necessita suport en l’àmbit de les funcions executives (p. ex., un Excel amb les prioritats del dia). Si l'entorn sensorial no és l'adequat per a la persona, es poden fer modificacions del lloc de treball (p. ex., modulador de la llum) o facilitar ajudes tècniques a la persona (p. ex., auriculars antisoroll). És recomanable avaluar la situació juntament amb la persona, establir aquests suports necessaris i anar-los revisant a mesura que passa el temps.
A més de la possible independència –perquè tenir una feina no significa necessàriament ser independent econòmicament– tenir feina facilita tenir una rutina diària per sentir-nos útils. Això sí, la feina ha de ser interessant. Ens ha d'agradar.
És ideal que estigui adaptada a les nostres possibilitats i característiques. Una via per a l’adaptació són els suports. Els companys i les companyes i l'equip directiu tenen un paper molt rellevant en el nostre dia a dia laboral. Sovint, rebre un diagnòstic i tenir un certificat de discapacitat ens empeny cap a feines per a persones discapacitades. Vull dir...ens falta suport en la inserció laboral i aquest fet redunda en una reducció de la nostra integració real.
