- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
Els símptomes nuclears del TEA, com la interacció i la comunicació, no solen empitjorar amb l'edat, al contrari, però de vegades sí que pot empitjorar la rigidesa cognitiva si no s'ha treballat prèviament o es poden notar més les dificultats en l’àmbit executiu. Sí que pot passar que amb l'edat, si la persona no té els suports o les estratègies necessàries o simplement no coneix el seu diagnòstic (per la qual cosa pot ser que no entengui per què li passen algunes coses), s'incrementin símptomes d’ansietat o depressió, però aquests no es consideren símptomes nuclears del TEA, encara que poden ser símptomes habituals en l'edat adulta. De fet, l'ansietat i la simptomatologia depressiva són els símptomes més freqüents pels quals la persona adulta amb TEA consulta els serveis de salut mental.
Els símptomes de l'autisme no empitjoren necessàriament amb l'edat, però es poden manifestar de manera diferent en les diferents etapes de la vida. És possible que algunes persones amb autisme puguin aprendre a gestionar millor certes situacions a mesura que practiquen, maduren i adquireixen més habilitats socials i emocionals.
De totes maneres, com deia, tot és relatiu. Per exemple, si una persona amb autisme entra en un entorn laboral complex, els seus problemes o símptomes poden empitjorar.
