- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
En situacions d'estrès elevat o ansietat, la persona amb TEA podria experimentar símptomes psicòtics transitoris, com a resposta a aquest malestar intens que col·lapsa la persona. Amb suport psicoterapèutic o farmacològic aquests símptomes solen desaparèixer.
En algunes ocasions aquests símptomes queden de forma persistent, com passa en població no autista i s'estableix una psicosi. L'abordatge en l’àmbit farmacològic seria l'habitual de la psicosi, però cal tenir en compte que, de vegades, la persona autista necessita dosis més baixes de fàrmacs o convé controlar molt bé els possibles efectes secundaris, que poden ser més grans. En l’àmbit psicoterapèutic s'hauria de considerar treballar tant els símptomes del TEA com de la psicosi.
És difícil. La persona amb autisme tendeix a ser literal. Si a més es presenta una situació de pèrdua de contacte amb la realitat i símptomes com al·lucinacions o deliris, pot ser especialment desorientador per a les persones amb autisme, ja que poden tenir problemes per processar certa informació sensorial i social. Evidentment, en aquest cas, és imprescindible fer un diagnòstic correcte i, amb seguretat, recórrer al suport psicoterapèutic o farmacològic, però sempre tenint en compte les particularitats pròpies de cada persona, i més si és una persona amb autisme.
