Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?

Els símptomes poden ser diferents en dones i homes. Sospito que hi ha un cert infradiagnòstic en dones. És cert que una persona adulta que vegi que, per exemple, té dificultats per socialitzar, o problemes de comunicació com ser molt literal o no entendre els dobles sentits, o preferir en excés les rutines, o tenir uns interessos molt intensos i marcats, entre d'altres, podria sospitar que pot ser una persona amb autisme.

Els homes, en la infància, crec que poden ser més fàcilment diagnosticats perquè són com «petits professors» en el seu tema d'interès. A més, si estan confusos respecte a la seva situació i expressen la seva frustració de forma notòria, això fa que siguin més fàcilment detectables.

Les nenes, per contra, acostumem a enfrontar-nos amb els nostres problemes imitant les nostres amigues, passant més desapercebudes. Compte! Que això fa que siguem especialment vulnerables a l'abús, ja que el nostre desig de pertànyer al grup i les nostres dificultats en l’àmbit social i en la comprensió dels contextos ens porta a interpretar, per exemple, l'acostament sexual com un senyal d'acceptació per part dels altres.

Evidentment, cada persona és un món i encara que l'autisme sol mostrar-se en les primeres fases del desenvolupament, pot no manifestar-se plenament fins que les demandes socials ens sobrepassen. I això pot passar en un moment diferent en cada persona.