- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
Tothom sap que la pràctica esportiva és fonamental per al desenvolupament de totes les persones. A més de millorar la nostra condició física i emocional, és alhora oci i vida social.
Sabem que l'esport millora la salut en general, disminueix l'estrès i augmenta les habilitats motores. Si a més es fa bé, augmenta la confiança en un mateix i desenvolupa habilitats com el treball per objectius i la responsabilitat. I si es practica en grup, pot ajudar a millorar habilitats de comunicació, companyonia i treball en equip.
En aquest sentit, el millor esport per practicar és aquell que ens agradi a nosaltres i no aquell que li agradi sí o sí, per exemple, als nostres pares. Som més constants en la pràctica i ens sentim més feliços si practiquem un esport que hàgim triat nosaltres.
Així, si comencem per esports individuals, ens acostumarem a la pràctica esportiva. El pas a l'esport d'equip és un pas molt important que, si es fa, ens podrà ajudar a relacionar-nos amb altres persones, però és imprescindible encertar el moment.
També és important que comencem a fer esport amb certa supervisió: les persones autistes solem fatigar-nos fàcilment i posar el nostre interès en una altra cosa. Fins i tot, de vegades, podem ser molt agosarats. Necessitem que ens ajudeu a anar amb compte i a recuperar-nos.
En aquest sentit, cal disposar de persones monitores i entrenadores formades adequadament, que ens donin suport, però no ens sobreprotegeixin, que reforcin la nostra autonomia, que combinin l'expressió verbal amb la no-verbal, que ens entenguin i que no ens infantilitzin innecessàriament. A més, cal que vigilin les nostres lesions, ja que hi som propenses.