Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?

Tothom sap que la pràctica esportiva és fonamental per al desenvolupament de totes les persones. A més de millorar la nostra condició física i emocional, és alhora oci i vida social.

Sabem que l'esport millora la salut en general, disminueix l'estrès i augmenta les habilitats motores. Si a més es fa bé, augmenta la confiança en un mateix i desenvolupa habilitats com el treball per objectius i la responsabilitat. I si es practica en grup, pot ajudar a millorar habilitats de comunicació, companyonia i treball en equip.

En aquest sentit, el millor esport per practicar és aquell que ens agradi a nosaltres i no aquell que li agradi sí o sí, per exemple, als nostres pares. Som més constants en la pràctica i ens sentim més feliços si practiquem un esport que hàgim triat nosaltres.

Així, si comencem per esports individuals, ens acostumarem a la pràctica esportiva. El pas a l'esport d'equip és un pas molt important que, si es fa, ens podrà ajudar a relacionar-nos amb altres persones, però és imprescindible encertar el moment.

També és important que comencem a fer esport amb certa supervisió: les persones autistes solem fatigar-nos fàcilment i posar el nostre interès en una altra cosa. Fins i tot, de vegades, podem ser molt agosarats. Necessitem que ens ajudeu a anar amb compte i a recuperar-nos.

En aquest sentit, cal disposar de persones monitores i entrenadores formades adequadament, que ens donin suport, però no ens sobreprotegeixin, que reforcin la nostra autonomia, que combinin l'expressió verbal amb la no-verbal, que ens entenguin i que no ens infantilitzin innecessàriament. A més, cal que vigilin les nostres lesions, ja que hi som propenses.