- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
En el TEA hi pot haver dificultats en la comunicació i en la interacció social. Per la pròpia neurodivergència, aspectes com la modulació, el to de veu, el manteniment de la mirada, entre altres, poden ser diferents del que espera la població no autista, la qual cosa genera estranyesa i es pot percebre la persona autista com a tímida, no adequada, estranya o fins i tot maleducada, cosa que no afavoreix la persona i no es correspon amb la realitat.
A més, poden donar-se dificultats per iniciar, mantenir o finalitzar una conversa, o que la persona amb TEA no mantingui el que es considera els torns habituals en la conversa, fet que també podria generar en la persona algun problema.
Es poden utilitzar diferents estratègies, per exemple, informar amb tota sinceritat la necessitat a l'interlocutor: «De vegades em pot costar mantenir el contacte ocular, però escolto o em concentro millor si no miro». La persona amb TEA també pot aprendre algunes d'aquestes habilitats si les practica, amb la idea de poder-les utilitzar quan ho desitgi, però això de vegades pot generar esgotament.
No hi ha una solució única i fàcil, però hem de posar la mirada en què les persones que no som autistes també hem d'entendre que hi ha diferents maneres d'interaccionar i comunicar-se, encara que ens pugui semblar estrany, i hem de poder acceptar i valorar aquesta diferència i no posar tot el pes a la persona amb autisme.
