- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
Algunes persones amb autisme podem gaudir de les relacions íntimes de manera similar a les persones mal anomenades «neurotípiques», mentre que altres poden preferir relacions menys convencionals.
De vegades, les persones amb autisme podem tenir dificultats per interpretar els senyals socials i emocionals de les nostres parelles, i podem tenir problemes per comunicar les pròpies necessitats i desitjos. A més, podem ser més susceptibles a l'estrès i l'ansietat en situacions socials, cosa que pot afectar negativament la nostra capacitat per gaudir de les relacions íntimes.
Les parelles ens poden ajudar a sentir-nos més còmodes i segures si ens parlen de manera clara i directa, i si a més a més es mostren respectuoses i s’adapten a les nostres necessitats i desitjos individuals.
És un tema molt important. Hem comentat abans que, per exemple, les dones autistes, pel nostre desig d'agradar i integrar-nos, podem patir i passar per situacions molt desagradables i negatives.
