Desmuntem 12 mites sobre la salut mental

Hi ha nombrosos mites i falses creences que s’han perpetuat al llarg del temps i que dificulten l’acceptació dels problemes de salut mental. Desmuntar-los contribueix a lluitar contra l’estigma.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

La cultura popular, la indústria audiovisual i els mitjans de comunicació han afavorit, durant dècades, l’estigmatització i la perpetuació d’estereotips negatius que s’han associat a les persones que pateixen trastorns mentals.

Malgrat les nombroses campanyes de sensibilització i el gran volum d’informació disponible sobre la realitat i el dia a dia de les persones que conviuen amb un trastorn, encara són moltes les falses creences sobre la salut mental que impedeixen que en parlem amb normalitat.

La gran majoria d’aquestes afirmacions són ben lluny de la realitat, no acrediten cap fonament científic, provoquen actituds de rebuig i intolerància i generen un malestar afegit a les persones afectades i al seu entorn.

Desmuntem dotze mites que estigmatitzen!

mitos de la salud mental

1. Les persones que pateixen un trastorn mental són violentes i agressives.

Les persones que pateixen un trastorn mental, fins i tot greu, no són violentes. Tenen les mateixes probabilitats de presentar episodis de violència que qualsevol altra persona.  En canvi, són més vulnerables a ser víctimes de violència i altres delictes que les persones que no pateixen trastorns de salut mental.

2. No poden viure en societat perquè no s’hi adapten.

Les persones que pateixen un trastorn mental poden conviure perfectament en societat si tenen els suports i els recursos necessaris per dur una vida independent i autònoma. Disposar d’una bona xarxa social (professional, familiar, d’amistats, de parella…) prediu una millor evolució i és un factor protector davant recaigudes.

3. Les persones que pateixen un problema de salut mental no es recuperen mai.

Hi ha trastorns mentals que són crònics i, en aquest sentit, acompanyen la persona durant tota la vida, però amb tractaments, suport i seguiment adequats, la recuperació és possible.

4. Les persones que pateixen un problema de salut mental no poden treballar.

Poden treballar com qualsevol altra persona si se’ls ofereixen les condicions i els suports adequats perquè ho facin. Molt sovint, la barrera que els impedeix treballar no és fruit del trastorn mateix, sinó de l’escassa preparació de la societat i les administracions per aportar els recursos necessaris. Exercir una feina té grans beneficis per a qualsevol persona, ja que ens ajuda a millorar l’autoestima i aporta una rutina al nostre dia a dia.

No es pot viure només d’un bon propòsit

5. A mi no em passarà.

Els trastorns mentals no entenen d’edat, sexe, cultura ni situació econòmica, no discriminen i poden afectar qualsevol. Són més comuns del que en general es creu. L’Organització Mundial de la Salut estima que 1 de cada 4 persones patirà un trastorn mental en algun moment de la seva vida.

6. Les persones amb trastorn mental estan millor en un hospital de salut mental.

Moltes persones, sovint per desconeixement, rebutgen la possibilitat de conviure amb la diversitat. S’ha demostrat que el tractament comunitari és eficaç. Actualment, tret d’algunes excepcions, els hospitals de salut mental estan pensats com a espais de contenció temporal per a episodis aguts. Les persones que són ateses en la comunitat tenen una evolució més bona i més sostinguda en el temps.

7. Si pateixes algun trastorn mental és perquè beus, consumeixes drogues o no et cuides.

El consum de drogues es considera un factor que pot precipitar l’inici d’un trastorn mental o empitjorar-ne els símptomes, però no sempre n’és la causa primària.  La majoria de les persones afectades de trastorns mentals es cuiden i no consumeixen substàncies nocives però, tot i això, pateixen el trastorn. No podem culpabilitzar les persones pel fet que hagin desenvolupat la simptomatologia que presenten.

8. Els infants i els adolescents no tenen trastorns de salut mental.

Els nens petits poden mostrar senyals primerencs que ens alerten de possibles problemes en la seva salut mental. Aquests problemes es poden identificar clínicament i poden ser resultat de la interacció de factors biològics, psicològics i socials.

Cap a un acompanyament en salut mental amb perspectiva jove

9. Els trastorns mentals causen discapacitat intel·lectual.

Un trastorn mental no causa ni és una discapacitat intel·lectual. Es tracta de dues coses diferents. Una persona que presenta un trastorn mental no experimenta necessàriament una disminució de les seves capacitats cognitives ni les seves destreses.

10. No hi ha manera d’ajudar les persones que pateixen algun trastorn mental.

Es disposa de tractaments, estratègies i el suport d’associacions per a les persones que ho necessiten. Les persones afectades, si reben el tractament adequat, poden dur una vida completament plena. La societat, en general, pot contribuir i ha de contribuir a promoure una bona salut mental de la població.

11. Una persona que ha patit un trastorn mental ja no es recupera mai del tot.

Les persones que han patit algun trastorn mental poden arribar a millorar del tot: seran capaces de treballar, estudiar i participar de manera plena i activa en la comunitat.

12. No puc ajudar ningú que pateixi un trastorn mental.

La detecció dels símptomes que poden indicar que una persona pateix un trastorn mental és clau per al seu pronòstic i les persones que tenen més probabilitats de detectar-los són les de l’entorn més proper. Hi ha diversos símptomes indicatius que algú necessita ajuda: inestabilitat emocional, canvis en l’alimentació i el son, canvis en el comportament, idees suïcides, etc.

 

Fotografia - Designed by rawpixel.com / Freepik

Temes
Detecció precoç
Diagnòstic
Empoderament
Estigma
Exclusió
Informació general
Prevenció i salut
Recaigudes
Sensibilització
Col·lectius
Adolescència
Ciutadania
Entorn educatiu
Entorn laboral
Família
Infància
Persona atesa
Sector social
Voluntariat
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

La cultura popular, en les seves diverses manifestacions artístiques, ha contribuït a perpetuar falses creences associades a les persones que pateixen problemes de salut mental. Són afirmacions sense criteri científic que comporten un llast per a la societat. En aquest article desmuntem dotze falsos mites sobre la salut mental per alliberar-nos d’aquestes idees errònies.

Publicació
05 de octubre de 2020
Darrera modificació
05 de octubre de 2020

Destaquem

especial salud mental

La salut mental, una exigència global

Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

Article

Responen les estratègies actuals de millora de la salut mental a les necessitats de les persones i la comunitat?

Si volem que les polítiques estratègiques connectin amb les necessitats de les persones i la comunitat no n’hi ha prou definint-les.
estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
incertidumbre
Article

Preguntes davant la incertesa

jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

Centro de salud mental
Blog

Per què ens fa vergonya dir que anem a un centre de salut mental?

L’estigma i la discriminació ens afecten de manera negativa.
Laia Asso Ministral
Blog

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

La pediatra i dietista-nutricionista ens parla d’alguns factors clau per prevenir l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa.
Article

L’impacte de la vulnerabilitat en la salut mental

La desigualtat social, ja existent abans de la pandèmia, s’ha agreujat a causa d’aquesta. Ni la societat ni les polítiques públiques no poden deixar ningú enrere.
Article

Factors protectors enfront del suïcidi