Cap a un acompanyament en salut mental amb perspectiva jove

L’educació emocional hauria de ser obligatòria en els currículums escolars.
Isaura González Cots
Isaura González Cots
Membre del secretariat
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Molts trastorns mentals solen iniciar-se entre els 14 i els 19 anys. Cal dir que, quan s’aborda la temàtica de la salut mental de les persones joves, se sol fer des d’una perspectiva adulta que analitza clínicament els motius d’aquests malestars psíquics en la gent jove.

Aquesta perspectiva pot ser útil des del punt de vista de l’experiència professional i la saviesa tècnica. Faria falta incorporar progressivament la perspectiva jove en l’anàlisi, ja que els joves poden aportar, des de la pròpia vivència, una mirada en primera persona que aclareixi, des d’un exercici d’empoderament, moltes idees preconcebudes sobre el tema. Serà difícil que algú a qui normalment no es dona veu pugui desenvolupar una capacitat introspectiva i reflexiva sobre la pròpia experiència i, malgrat això, és absolutament necessari que sigui així per tal que el sistema públic de salut mental es vagi adaptant a les necessitats reals de les persones joves.

Un aspecte interessant que l’adult pot incorporar és oferir una orientació a partir de l’exemple en què es pugui contemplar l’error, el qüestionament i la cerca d’enteniment amb l’altre i evitar, d’aquesta manera, la idea que som portadors d’una veritat que es pot imposar a les «veritats» que en aquell moment pugui sentir la persona jove.

Educar els nens i les nenes en el benestar emocional

De la mateixa manera, tot aprofundint en la importància de la visió i la perspectiva, s’ha d’apostar per una mirada àmplia i lliure de judicis que entengui les persones més enllà del trastorn, que es pregunti per la història vital, les fortaleses, els recursos personals i les possibilitats que ofereix l’entorn. L’entorn, tant el familiar com el social, és clau per recuperar-se del malestar psíquic. Des d'un punt de vista sistèmic i estructural, com ara les característiques de la societat en què viu la persona jove, passant pels aspectes materials (les condicions econòmiques), fins a la xarxa que l'envolta. Tot això determinarà les possibilitats, o la manca de possibilitats, de millora. En aquest sentit, les entitats juvenils poden ser una peça fonamental en l’empoderament i el creixement personal dels joves, com ho són també les polítiques públiques adreçades a l’equitat econòmica i social de la ciutadania, ja que està demostrat que el benestar econòmic i social repercuteix directament en la salut de l’individu.

D’altra banda, a més a més dels centres especialitzats en salut mental, les escoles i els instituts poden fer bones aportacions al treball de les emocions i a la detecció i l’acompanyament de les dificultats psíquiques de les persones joves. S’ha de parlar obertament de salut mental a les classes, amb tot l’alumnat, i també del suïcidi, ja que el 20 % de les persones joves ha expressat pensaments suïcides almenys un cop (Teixidó, Hernández coord, 2018).

Parlar del suïcidi, que continua sent tabú, és una eina excel·lent per disminuir la taxa de suïcidis entre la població jove. En aquest sentit, l’educació emocional hauria de ser obligatòria en els currículums escolars. És des d’aquests diferents espais de participació que es podrà construir progressivament una societat cada vegada més conscient de les problemàtiques i l’acompanyament de la salut mental.

Temes
Detecció precoç
Estigma
Habilitats socials
Símptomes
Isaura González Cots

Isaura González Cots

Membre del secretariat
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Bibliografía
Teixido Sanjuan, G. (coord.) , Hernández Cisa, L. (coord.) , Fernández Vidal, A , Plaza Estradé, A. , Borrás Murcia, C. , Gil Moreno, J. , Torres Torres, M. , Quesada Llucià, H. , Portero Martínez, N. & Tiana Sastre, T. (2018). Encarem el suïcidi juvenil. Guia de prevenció del suïcidi i acompanyament del dol. Barcelona: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

L’entorn, tant el familiar com el social, és clau per recuperar-se del malestar psíquic. Des d'un punt de vista sistèmic i estructural, com ara les característiques de la societat en què viu la persona jove, passant pels aspectes materials (les condicions econòmiques), fins a la xarxa que l'envolta.

Publicació
05 de octubre de 2020
Darrera modificació
05 de octubre de 2020

Destaquem

Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

especial salud mental

La salut mental, una exigència global

TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

Article

Responen les estratègies actuals de millora de la salut mental a les necessitats de les persones i la comunitat?

Si volem que les polítiques estratègiques connectin amb les necessitats de les persones i la comunitat no n’hi ha prou definint-les.
incertidumbre
Article

Preguntes davant la incertesa

Article

Factors protectors enfront del suïcidi

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
Article

Les altres víctimes

Dos familiars de persones mortes per suïcidi comparteixen les seves reflexions.
Convencion nueva york
Blog

La Convenció de Nova York

Els drets de les persones amb discapacitat