Depressió, desig de ser mare i embaràs

La depressió perinatal és un problema de salut mental que requereix una atenció ràpida i especialitzada. Moltes dones poden tenir símptomes de depressió o estar en tractament amb antidepressius i tenir desig de ser mares o estar ja embarassades. Comptar amb un suport adequat és imprescindible per al seu benestar i per al futur bebè.

A continuació, tractarem de resoldre alguns dubtes comuns respecte a la depressió i la maternitat, centrant-nos en l'etapa pregestacional i en l'embaràs.

Símptomes de la depressió

Les dones amb depressió poden experimentar alguns dels següents símptomes per un període d'almenys dues setmanes:

• Tristesa persistent.
• Dormir molt poc o, per contra, dormir moltes hores.
• Disminució o pèrdua de la capacitat de gaudir.
• Ansietat.
• Idees de mort, suïcidi o desesperança.
• Disminució de l'autocura.
• Pèrdua d'interès per les activitats d'oci.
• Canvis en els hàbits alimentaris.
• Dificultats de concentració.

La depressió pot ser catalogada com a lleu, moderada o greu.  

Per què les dones tenen més trastorns depressius que els homes?

Ir al artículo

Factors que influeixen en la depressió perinatal

La depressió perinatal és un trastorn complex, influenciat per múltiples factors. En termes generals, pot estar determinada per aspectes ambientals, biològics i psicològics. Alguns factors que poden contribuir a l'aparició o a l'empitjorament de la depressió inclouen:

• Predisposició genètica.
• Canvis hormonals.
• Desequilibris químics cerebrals.
• Salut física deteriorada.
• Estrès crònic.
• Escassa xarxa de suport.
• Dificultats econòmiques.
• Dificultats en la conciliació familiar.
• Violència de gènere, que pot intensificar-se durant l'embaràs.
• Processos de fecundació in vitro, que poden generar ansietat i expectatives frustrades.
• Pèrdues gestacionals.
• Males experiències de parts previs, que poden generar por i angoixa.
• Antecedent d'abús sexual en la infància.
• Baixa autoestima.
• Perfils de personalitat autoexigentes i perfeccionistes o amb estils de pensament negatiu.
• Uns certs estils de criança en la infància.

La depressió perinatal pot tenir un component hereditari, encara que no és l'únic factor que influeix en la seva aparició. Les dones amb antecedents familiars de trastorn depressiu major, trastorn bipolar o psicosi puerperal poden tenir més risc de desenvolupar símptomes depressius durant l'embaràs o el postpart.

Si estàs embarassada i tens símptomes de depressió o estàs en tractament amb antidepressius, es recomanable que contactis al més aviat possible amb la matrona o amb el teu metge o metgessa de capçalera.

No obstant això, a més de la predisposició genètica, influeixen factors ambientals i psicològics. Per exemple, haver crescut en un entorn familiar en què la salut mental no s'abordava obertament pot dificultar la gestió emocional de la maternitat. Explorar la història familiar i comprendre les experiències en etapa perinatal de les mares, àvies o germanes pot ser un procés terapèutic.

Conseqüències de la depressió en etapa perinatal

La depressió no tractada pot implicar complicacions per al bebè, per exemple, per una malnutrició o per comorbiditat de la depressió amb tabac i alcohol, entre d'altres. L'elevació de l'hormona del cortisol associada a estrès i ansietat materna s'ha relacionat amb problemes emocionals, cognitius i de conducta del bebè. A més, és important, en la mesura que sigui possible, arribar al postpart el més regulada possible, ja que la depressió antenatal es correlaciona amb la depressió postnatal. Les conseqüències de no tractar una depressió poden afectar el vincle entre mare-fill, i fins i tot, en casos extrems, arribar al suïcidi de la mare o a l'infanticidi (poc freqüent). Una depressió no tractada o mal tractada, a més, pot cronificar-se en el temps.

Etapa perinatal i salut mental: d’això sí que se’n parla

Ir al artículo

Depressió i desig de ser mare

En el cas que una dona estigui deprimida o estigui en tractament i vulgui ser mare, el més recomanable és consultar amb una professional per rebre assessorament. Prioritzar el benestar de la mare és el més encertat. De manera errònia es tendeix a pensar que en tenir un fill una estarà més bé d'ànim. No obstant això, es recomana prioritzar l'estabilitat clínica de la dona abans.

En cas que la dona ja estigui embarassada i tingui símptomes de depressió o estigui en tractament amb antidepressius, es recomana contactar al més aviat possible amb la matrona o amb el seu metge o metgessa de capçalera per a així iniciar el tractament o derivacions pertinents.

Tractament de la depressió en etapa pregestacional i durant l'embaràs

El tractament psicològic, els grups de dones en situacions similars o l'acompanyament emocional solen ser les primeres opcions terapèutiques. No obstant això, pot ser necessari recórrer a fàrmacs antidepressius, especialment en depressions moderades o severes o quan han fallat altres opcions terapèutiques.

L'ús de psicofàrmacs durant l'etapa pregestacional o l'etapa gestacional s'ha de fer sempre sota supervisió d'una persona professional de la salut, preferiblement de psiquiatria perinatal. La retirada o el manteniment d'un psicofàrmac ha d'avaluar-se minuciosament tenint en compte, entre altres, els següents aspectes:

• Episodis depressius previs.
• Recaigudes prèvies després de la retirada del fàrmac.
• Estressors ambientals als quals es veu sotmesa la dona.
• Xarxa de suport de la qual disposa. 

Per això, es desaconsella deixar la medicació si prèviament la dona estava prenent un antidepressiu sense abans consultar-ho amb una persona experta.

Es poden prendre fàrmacs durant l'embaràs?

En general, els antidepressius anomenats ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), com la sertralina, la fluoxetina, el citalopram o el escitalopram, solen ser els més utilitzats per tractar la depressió en etapa perinatal, ja que tenen un perfil de seguretat relativament acceptable si es comparen amb els riscos de no tractar una depressió. Poden trigar a fer efecte entre quatre i sis setmanes.

Es considera que tractar la depressió amb psicofàrmacs quan és necessari és més beneficiós que no fer-ho, encara que hi hagi riscos potencials, ja que una depressió no tractada pot afectar la mare i al bebè.

Encara que solen considerar-se opcions segures, algunes investigacions han analitzat els possibles efectes en el bebè. Entre els aspectes que s'han estudiat hi ha:

• Desenvolupament fetal. Uns certs ISRS podrien influir en la formació del cor del bebè, encara que els riscos són baixos. En uns certs casos, es pot suggerir realitzar una ecocardiografia fetal.
• Adaptació del nounat. En alguns casos, els bebès poden presentar una breu fase d'ajust després del naixement, amb símptomes lleus com ara irritabilitat o dificultats per alimentar-se. Aquests casos són avaluats per un pediatre.
• Respiració i circulació. S'ha observat un increment d'unes certes condicions respiratòries com la hipertensió pulmonar persistent del nounat amb ISRS, encara que el risc absolut continua sent baix.
• Desenvolupament infantil. Encara que algunes recerques han analitzat l'impacte en el creixement emocional i cognitiu del bebè, les dades no són concloents.

Encara que hi ha riscos potencials, en general es considera que tractar la depressió amb psicofàrmacs quan és necessari (especialment depressions moderades i severes) és més beneficiós que no fer-ho, ja que una depressió no tractada pot afectar tant la mare com el bebè.

Altres antidepressius com la venlafaxina poden ser utilitzats en casos de depressions més greus, i també s'accepta que el fàrmac és més segur que no tractar la depressió. És important mantenir-se ben assessorada per una persona professional experta en la matèria.

Cada dona és única

Cada dona és única i té la seva pròpia història. Per això, és tan important individualitzar cada cas i establir una presa de decisió conjunta entre la dona i la persona professional experta.

Hi ha dones que tenen depressions moderades o severes, o que tenen històries de part prèvies complexes, antecedents de trastorn mental en la família, estan en processos de fertilitat, antecedents d'abús sexual en infància o adolescència, dificultats en relacions familiars, han patit violència o pèrdues gestacionals prèvies…Aquests són només alguns exemples de factors que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar una opció terapèutica. Així, per recomanar retirar un fàrmac antidepressiu a una dona que verbalitza desig gestacional s'ha de tenir en compte la seva història d'episodis depressius previs, les recaigudes després de retirades de fàrmacs anteriors o els estressors als quals es veu exposada la dona en aquest moment, entre d'altres.

On acudir i quin és el procediment que cal seguir

Si creus que tens depressió o estàs en tractament antidepressiu i tens desitjos de ser mare o estàs embarassada, sol·licita ajuda professional a través del teu metge o metgessa de capçalera o de la teva matrona. Ells podran fer-te proves complementàries, com una analítica, veure el teu estat de salut general i fer un treball de prevenció per reduir alguns dels factors que poden impactar de manera negativa en un embaràs, com el tabaquisme, els hàbits dietètics poc saludables o la falta d'exercici, entre d'altres. També poden valorar una derivació a una professional experta en salut mental perinatal.

Hi ha programes i serveis específics per a l'atenció a la salut mental en etapa perinatal. Des d'allà, es proporciona informació basada en l'evidència científica, assessorament expert subespecialitzat i avaluació, per establir una presa de decisions conjunta i per realitzar un abordatge multidisciplinari, que pot incloure professionals de la psicologai, la psiquiatra, l'obstetrícia i el treball social, infermeres de salut mental, matrones, pediatres i metges d'atenció primària, entre d'altres.

En resum, planificar l'embaràs i prioritzar el benestar emocional de la dona abans de decidir ser mare són recomanacions molt encertades, però, en qualsevol cas, el més important és demanar ajuda per obtenir un assessorament individualitzat i tractar al més aviat possible el problema de salut mental.