Educar els nens i les nenes en el benestar emocional

Consells pràctics perquè els més petits desenvolupin la seva intel·ligència emocional.
Sara Mora Carbonell
Sara Mora Carbonell
Orientadora educativa dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) Ll-01
Servei Educatiu del Segrià

El benestar emocional és un concepte ampli que té a veure amb l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat.

Educar els nens i les nenes en aquest àmbit no és una tasca fàcil i, en aquest sentit, hem de treballar tots plegats, les famílies i les comunitats educatives. Tal com va dir Aristòtil: «Educar la ment sense educar el cor no és educar, en absolut».

La clau és aconseguir uns nens i nenes emocionalment intel·ligents.

Propostes per contribuir al benestar emocional

  • Practicar alguna activitat esportiva de manera regular. L’exercici físic aporta grans beneficis i ofereix la possibilitat d'adquirir valors, habilitats i capacitats personals que milloren la competència social i, alhora, afavoreixen el benestar emocional.
  • Compartir bons moments en família, per exemple excursions, passejades, cinema, àpats, lectura, jocs. Establir vincles positius amb els nens i les nenes ajuda a crear llaços afectius. Aconseguir que se sentin bé en el seu entorn més proper afavoreix el benestar personal.
  • Reforçar l’empatia. Es tracta d’una habilitat fonamental per a la resolució de conflictes, la comprensió i els vincles amb els altres. L’empatia és un element essencial en l’establiment de vincles positius.
  • Donar mostres d’estima: petons, abraçades, gestos d'aprovació, de suport. Sentir l’estima dels altres reforça el benestar emocional.
  • Parlar dels sentiments. Ajudar els nens i les nenes a expressar amb paraules allò que els està passant. Ensenyar-los a entendre i gestionar les seves emocions.
  • Establir límits. Els límits donen seguretat i ajuden. Acceptar un «no» i comprendre’l és un signe de consciència emocional.
  • Generar confiança. Crear uns ambients còmodes i propers i generar confiança en els infants facilita la verbalització dels sentiments i afavoreix l’explicació dels problemes, les preocupacions o els dubtes.
  • Ensenyar-los a ser positius. És important saber trobar alternatives, no caure en el pessimisme i tenir recursos.
  • Adquirir la capacitat de ser resilients per recuperar-se en situacions adverses o traumàtiques, com ara una malaltia o la mort d’un ésser estimat.
  • Preparar els nens i les nenes per al camí de la vida. Autonomia, autoconeixement, confiança són característiques que faciliten la maduresa emocional.

Consells bàsics per acompanyar els nens i les nenes

  • Ajudar-los a identificar les pròpies emocions. Els podem ajudar si els plantegem les preguntes següents: «Com et sents?» «Per què et sents així?» D’aquesta manera els ajudem a expressar el que senten i a reconèixer les seves emocions. No hem de minimitzar les seves preocupacions, encara que les inquietuds que tenen ens semblin banals. Hem de reforçar els missatges que els ajudin a processar tots aquests sentiments. Ho podem fer amb expressions com ara «ja veig que estàs trist, enfadat, rabiós. Què puc fer per ajudar-te?».
  • Ajudar-los a verbalitzar els sentiments, ja siguin d’alegria, tristesa, ràbia… Els infants poden expressar les seves emocions per diverses vies: el dibuix, la música, l’escriptura, la dansa són maneres diferents de manifestar com se senten. Tot això ajuda a entendre la situació i millora la consciència emocional.
  • Ajudar-los a gestionar les emocions. Que puguin explicar com se senten, connectar amb ells mateixos és imprescindible perquè sàpiguen identificar la causa de cada emoció. Totes les emocions són legítimes i hem d’acceptar-les. Cal treballar també els actes que poden derivar en aquelles emocions. A tall d’exemple: «Podem entendre que t’hagis enfadat, però no li pots pegar a un amic/una amiga perquè t’ha pres una joguina».

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 5 de octubre de 2020
Darrera modificació 5 de octubre de 2020

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Sara Mora Carbonell

Sara Mora Carbonell

Orientadora educativa dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) Ll-01
Servei Educatiu del Segrià

Acompanyar els més petits en el seu benestar és clau per a l’equilibri emocional quan siguin adults. Perquè identifiquin, verbalitzin i gestionin els diferents sentiments que experimenten cal un acompanyament en què la família té un paper fonamental.

Destaquem

Trastornos mentales infancia
Blog

Senyals d’alarma per a la detecció de trastorns mentals en la infància i l’adolescència

La detecció precoç és important per a una bona recuperació
Article

Cap a un acompanyament en salut mental amb perspectiva jove

L’educació emocional hauria de ser obligatòria en els currículums escolars.
Article

Responen les estratègies actuals de millora de la salut mental a les necessitats de les persones i la comunitat?

Si volem que les polítiques estratègiques connectin amb les necessitats de les persones i la comunitat no n’hi ha prou definint-les.
especial salud mental

La salut mental, una exigència global

Article

Factors protectors enfront del suïcidi

El impacto del abuso de las pantallas
La tecnologia com a aliada

Efectes de l’abús de les pantalles

Navidad y personas con depresión
Blog

Nadal, una època complicada per a les persones amb depressió

Consells per afrontar les festes nadalenques
Ocio adolescentes
Blog

El lleure dels adolescents amb problemes de salut mental

Una mirada des de l’entorn social per a enfortir la seva autoestima
Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Sospecha padres de TCA adolescente
Blog

Sospito que la meva filla o fill pateix un trastorn de la conducta alimentària, què faig?

Decàleg de pautes bàsiques durant la primera fase de detecció d’una anorèxia o bulímia