Les desigualtats socials són les que més afecten la salut de les persones

La Comissió de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre Determinants Socials de la Salut va concloure el 2008 que «la injustícia social mata a gran escala». I sembla que en aquesta última dècada res ha canviat, segons el nou informe de l'OMS: World Report on Social Determinants of Health Equity. Aquesta comissió va expressar en aquell moment l’aspiració de tancar les bretxes de salut en una generació, però amb l’anàlisi actual tenen clar que no s'aconseguirà. Malgrat que s’han experimentat avenços a nivell global (accés a una educació de qualitat, oportunitats econòmiques i ocupació, així com aigua, sanejament, energia, habitatge i transport), les diferents crisis mundials sanitàries, econòmiques, climàtiques i conflictes han impactat fortament en el desenvolupament. A tall d’exemple, a nivell mundial s’havien anat disminuint les desigualtats econòmiques entre països gràcies als avenços de les economies dels països d’ingressos baixos i mitjans. Aquesta tendència, però, es va revifar després de la pandèmia de la COVID i, el 2022, la desigualtat entre països va augmentar per primera vegada en tres dècades.

L’OMS estima que, segons les tendències actuals, el 6,9 % de la població mundial seguirà vivint en la pobresa extrema el 2030.

El pes de les desigualtats

El lloc on vius, la comunitat a la qual pertanys, el teu nivell educatiu, el teu origen ètnic, els teus ingressos i el teu gènere, i si tens o no una discapacitat, tot això fa una enorme diferència en les expectatives de qualitat de vida saludable. Es tracta de determinants socials que comporten desigualtats en salut. Aquestes desigualtats són producte de decisions polítiques, estructures socials i econòmiques injustes.

L’OMS explica com la pandèmia va agreujar les inequitats existents, revelant com les estructures socials afecten la vulnerabilitat davant emergències sanitàries i econòmiques. Un element que ha influït també en l’augment progressiu de desigualtats dins dels països, limitant el desenvolupament i generant cicles de pobresa i conflicte.

El pes dels determinants socials en el dret a la salut

Ir al artículo

Els coneguts com a determinants estructurals de la salut com l’accés a serveis públics, habitatge, treball digne, educació, transport i protecció social són essencials per a una vida saludable. Però també influeixen factors macro com el canvi climàtic, la transformació digital i la discriminació estructural.

L’informe aporta una mirada global sobre aquestes desigualtats, apunta les tendències de canvi o evolució d'aquests factors, i recorda quines serien les estratègies a implementar per corregir aquests elements.

Per a això revisa alguns indicadors clau relacionats amb:

• La seguretat econòmica i desigualtat: ocupació, seguretat alimentària, desigualtat d’ingressos i pobresa.
• L’educació: l’accés a l’educació, la qualitat de l’educació i els resultats educatius.
• L’entorn físic: la qualitat de l' aire i clima, desastres, combustibles i tecnologies energètiques, habitatge, seguretat viària, aigua, sanejament i higiene, urbanització.
• El context social i comunitari: conflictes, delinqüència i violència, discriminació, desplaçament forçat i migració, igualtat de gènere i apoderament de la dona, envelliment saludable, empresonaments, suports socials.
• Hàbits i cura de la salut: consums d’alcohol i tabac, activitat física, nutrició, accés i assequibilitat a l’atenció mèdica i sistemes de salut.

Una vegada analitzats en detall aquests factors, l’OMS apunta les tendències cap a la qual es dirigeix el món si no s'apliquen canvis estructurals i polítiques. Algunes d’aquestes tendències són:

• Prop de 575 milions de persones viuran en extrema pobresa.
• Només un terç de països reduiran a la meitat els seus nivells nacionals de pobresa.
• Fins a 300 milions d’infants estaran mancats d’habilitats bàsiques de matemàtiques i llenguatge.
• Només 1 de cada 6 països probablement assolirà la finalització universal de l'educació secundària.
• Més de 2.000 milions de persones vivint en barris marginals el 2050.
• Augment de morts relacionades amb la contaminació de l'aire. Actualment està associada a gairebé 7 milions de morts prematures a l'any.
• Al ritme actual, es necessitaran segles per assolir la igualtat de gènere completa.

En relació a la salut mental, l’informe destaca que els factors socials, econòmics i ambientals (com la pobresa, la desigualtat, les condicions laborals precàries i segregació urbana) són claus per entendre i abordar la salut mental a nivell poblacional i individual. També es critica la dependència excessiva de tractaments farmacològics, proposant en el seu lloc intervencions psicosocials, econòmiques i comunitàries més equitatives i sostenibles.

L’espiral de l’exclusió afecta greument la salut

Llegeix més

També es posa la mirada en grups de població especialment vulnerables, com el cas d'adolescents i joves (especialment dones). S’observa un augment alarmant de problemes de salut mental aquesta última dècada causades per l’impacte de la precarietat econòmica i les xarxes socials. Les dones i les persones LGBTQI+ pateixen majors taxes de problemes mentals, moltes vegades relacionats amb violència, discriminació estructural i normes de gènere restrictives. L’exposició a la violència en la infància i l’adolescència, així com les condicions de vida desfavorables, augmenten el risc de desenvolupar problemes de salut mental i comportaments d’autolesió en la joventut. L’informe vincula directament la discriminació sistèmica (per gènere, ètnia, orientació sexual, etc.) amb efectes negatius sobre la salut mental, com augment de l’estrès, pèrdua d’autoestima i símptomes de trauma.

En quines àrees actuar

L’OMS resumeix les seves propostes i recomanacions en cinc àrees d’acció que haurien de guiar les estratègies dels governs i la societat civil:

Reduir la desigualtat econòmica i invertir en serveis públics

• Augmentar la inversió pública en salut, educació i protecció social.
• Fomentar sistemes fiscals progressius i pressupostos centrats en el benestar.

Combatre la discriminació estructural

• Abordar el racisme, sexisme, classisme i altres formes de discriminació institucionalitzades.
• Promoure la justícia restaurativa i polítiques de reparació per a comunitats històricament oprimides.

Respondre a megatendències com el canvi climàtic i la digitalització

• Assegurar que aquestes transformacions promoguin l’equitat en salut.
• Regular les plataformes digitals per evitar l’exclusió social i protegir els drets humans.

Reformular la governança per a una acció coherent i eficaç

• Enfortir l’acció local i comunitària.
• Implementar sistemes de dades que monitorin equitativament els determinants socials.
• Fomentar la participació de la societat civil en el disseny i implementació de polítiques.