Per què algunes persones amb psicosi desenvolupen depressió?

Quan parlem de psicosi, sovint ens centrem en símptomes com les al·lucinacions o els deliris, però un aspecte menys visible i igualment rellevant és la simptomatologia depressiva, com ara la tristesa, la manca d’energia, la pèrdua d’interès per les activitats quotidianes i les dificultats per concentrar-se, entre d’altres. Les persones amb trastorns psicòtics tenen un risc significativament més alt de desenvolupar una depressió, que pot aparèixer en diferents moments del trastorn.

La presència de símptomes psicòtics te un impacte directe en el funcionament de la persona, en la seva qualitat de vida i en el seu entorn. Aquest impacte pot causar malestar emocional, sentiments de tristesa i frustració, desànim, culpa, entre d’altres emocions. És el que coneixem com presència de símptomes depressius. En alguns casos, aquests símptomes depressius són tan intensos i persistents que poden portar al diagnòstic d’un trastorn depressiu. 

L'autoregulació emocional en els trastorns psicòtics

Llegeix més

Diversos estudis remarquen que més del 40% de les persones amb un trastorn psicòtic també presenten un trastorn depressiu (Bosanac, i Castle, 2012; Kim et al., 2020, Sönmez et al., 2013; Upthergrove 2017).

Aquest percentatge varia segons el moment en què es troba la persona amb psicosi:

• Es presenta en un 60% de les persones en una fase d’episodis de psicosi aguda.
• Es presenta en un 50% de les persones després del primer episodi psicòtic.
• Es presenta en un 20% de les persones amb trastorn psicòtic situació de cronicitat.

La simptomatologia depressiva en la psicosi pot aparèixer, doncs, en diferents etapes del trastorn i pot tenir conseqüències greus, com una major probabilitat d’hospitalització, més risc de recaigudes i una qualitat de vida més baixa.

Com es manifesten els símptomes de la depressió en els trastorns psicòtics?

La depressió no es manifesta igual en totes les persones, però alguns dels símptomes més freqüents són:

• Tristesa i desesperança.
• Pèrdua d’interès o de plaer en activitats que abans es gaudien.
• Canvis de pes (pèrdua o augment).
• Insomni o hipersòmnia (dormir massa).
• Cansament i pèrdua d’energia.
• Sentiments d’inutilitat o culpa.
• Agitació o alentiment psicomotor.
• Dificultats cognitives, com problemes de concentració, pèrdues de memòria o lentitud en processar informació.
• Pensaments recurrents de mort o idees suïcides.

Factors associats a la depressió en la psicosi

Segons l’estudi de Kim et al. (2019), la depressió en persones amb psicosi es relaciona amb diversos factors, que varien segons la fase del trastorn.

En l’etapa aguda del primer episodi psicòtic (quan els símptomes apareixen per primera vegada), la depressió està associada amb:

• Un període més llarg de psicosi no tractada.
• Històries de trauma infantil (abús físic o sexual).

En la fase d'estabilització (després del tractament del primer episodi), la depressió es relaciona més amb factors ambientals com:

• Baixos ingressos econòmics.
• Poca cohesió i suport familiar.
• Problemes en la salut sexual.

Aquestes troballes suggereixen que la depressió en la psicosi no té una única causa, sinó que depèn tant de factors biològics com de l’experiència de la persona i el seu entorn.

La depressió pot afectar la motivació i dificultar el seguiment del tractament. També pot augmentar el risc de suïcidi, que és fins a 20 vegades més freqüent que en la població general, especialment durant els primers cinc anys després de l'inici de la psicosi, considerats un període crític. A més, pot tenir un impacte directe en la qualitat de vida i en la recuperació.

Tant en la psicosi com en la depressió, el suport i el tractament adequats poden marcar la diferència en la qualitat de vida de la persona.