El col·lectiu de professionals de la salut, un dels més impactats per la COVID-19

El projecte RESPOND pretén reduir els problemes de salut mental derivats de la pandèmia i millorar la preparació del sistema sanitari.
Anna Monistrol Mula
Anna Monistrol Mula
Investigadora de doctorat. Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Josep Maria Haro Abad
Dr. Josep Maria Haro Abad
Psiquiatra i doctor en salut pública. Director de Docència, Recerca i Innovació
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

La pandèmia de la COVID-19 ha canviat radicalment la vida diària de totes les persones d’arreu del món. Ha afectat gairebé tots els països i Espanya és un dels més afectats de tot Europa.

Emocions com l’estrès, la por, la tristesa o la preocupació han estat molt presents durant la pandèmia de la COVID-19. Tots, en major o menor mesura, hem experimentat alguna d’aquestes emocions. A l’inici de la crisi, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir de l’impacte negatiu que la situació derivada de la COVID-19 podria tenir en la salut mental i el benestar de la població, un advertiment que al cap de poc temps es va materialitzar:

La prevalença de símptomes d’ansietat i depressió s’ha multiplicat, respectivament, per 3 i per 4 aquest 2020 en comparació amb el mateix període de 2019.

Un grup que des de l’inici de la pandèmia s’ha vist directament afectat emocionalment per la COVID-19 és el dels professionals de la salut en primera línia. El personal sanitari, a més d’afrontar totes aquestes emocions derivades de la situació global de crisi, també ha hagut d’assumir una sèrie de reptes derivats de la seva activitat diària que han causat un gran impacte en el seu benestar psicològic i emocional. Segons la Sociedad Española de Psiquiatría, els principals reptes als quals s’han enfrontat els professionals de la salut durant la pandèmia han estat la saturació de l’atenció sanitària, l’exposició a un major risc d’infecció i contagi, el treball amb equips de protecció individual insuficients i incòmodes, la necessitat de garantir el suport i l’atenció sanitària a les persones ateses i els seus familiars, l’elevada càrrega de feina i les situacions de gran estrès, l’exposició al desconsol de les famílies i els dilemes ètics i morals derivats de la necessitat de prendre decisions complexes en poc temps.

profesional de la salud

Gairebé la meitat dels professionals sanitaris han estat en risc de patir un trastorn mental

Diferents estudis han demostrat l’impacte psicològic que la crisi del coronavirus ha tingut en aquest col·lectiu, des d’insomni fins a depressió i ansietat severa, sobretot en els membres més vulnerables, com les dones i les infermeres i infermers. D’altra banda, el 50 % de les morts associades a la COVID-19 a Europa s’han produït en residències de gent gran i centres de cures a llarg termini, on molts treballadors, la major part dels quals dones, duen a terme la seva feina en condicions inadequades a canvi d’un salari ínfim i sense els equips de protecció individual necessaris. És per això que l’OMS ha fet una crida a aplicar, de manera immediata, les mesures imprescindibles per salvar vides i prevenir l’impacte que aquesta situació pot tenir en la salut mental i física dels professionals sanitaris (WHO, 2020).

Amb l’objectiu de reduir els problemes de salut mental derivats de la pandèmia de la COVID-19 i millorar la preparació del sistema sanitari davant de futures pandèmies, neix el projecte RESPOND (Improving the preparedness of Health Systems to Reduce Mental Health and Psychosocial Concerns resulting from the COVID-19 Pandemic). El projecte RESPOND és un estudi internacional finançat per la Unió Europea que s’ha iniciat el desembre de 2020 i que té una durada prevista de 3 anys. Hi participen 13 universitats i centres de recerca europeus de 8 països diferents, inclosos França, Espanya, Itàlia, Suècia, Països Baixos, Alemanya, Regne Unit i Bèlgica, a més de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, d’Austràlia. L’equip del Parc Sanitari Sant Joan de Déu està coordinat per el Dr. Josep Maria Haro, la Dra. Mireia Félez i l’Anna Monistrol, a més de diversos professionals assistencials. La Dra. Marit Sijbrandij de la Vrije Universiteit d’Amsterdam és la coordinadora del consorci a escala internacional.

Com es desenvoluparà el projecte RESPOND?

El projecte RESPOND es durà a terme principalment en 3 etapes que s’aniran desenvolupant de manera paral·lela.

Primera etapa: Quins són els grups de risc i com ha afectat la pandèmia als serveis de salut mental?

La primera etapa del projecte es centrarà sobretot en la identificació dels grups de risc susceptibles de patir problemes de salut mental i de benestar relacionats amb la pandèmia de la COVID-19, i en l’estudi de l’impacte de la resposta a la pandèmia de la COVID-19 en l’ús dels serveis de salut a llarg termini. Més concretament, s’analitzarà un seguit de dades epidemiològiques de diferents països per veure quins són els factors de risc i de resiliència relacionats amb la pandèmia. Alhora, s’explorarà quin impacte han tingut les actuacions que s’han aplicat davant la COVID-19 en diferents països, en els serveis de salut mental. Per a això s’estudiaran diversos factors com la salut, l’ús de serveis de salut mental i els factors socioeconòmics en diferents entorns d’Europa que hagin pres mesures diferents per controlar l’epidèmia.

Segona etapa: Què s’està fent a Europa? S’avaluaran les mesures existents a Europa per protegir el benestar i la salut mental dels professionals de la salut de primera línia. Es faran avaluacions per determinar com s’està actuant en diferents països europeus per tal d’evitar problemes de salut mental derivats de la crisi de la COVID-19 en aquest col·lectiu.

Tercera etapa: Intervenció. S’estudiarà quines són les necessitats existents i les condicions en les quals es troba el sistema sanitari per tal d’implementar una intervenció dirigida als professionals de la salut de primera línia destinada a millorar el benestar, la salut mental i el funcionament laboral durant la pandèmia i després.

Com intervindrem?

Es durà a terme un assaig clínic en diferents hospitals, entre els quals el Parc Sanitari Sant Joan de Déu. La intenció és reclutar un mínim de 210 professionals de la salut, actius quan es va iniciar la pandèmia i que presentin malestar emocional. El programa d’intervenció serà remot i escalable, és a dir, fàcilment aplicable a d’altres hospitals nacionals i internacionals, i es basarà en programes existents desenvolupats per l’OMS que han mostrat eficàcia en estudis previs duts a terme en diferents contextos socioculturals.

Quin pot ser l’impacte del projecte?

Aquest projecte posarà de manifest quines són les necessitats i les condicions del sistema sanitari durant la crisi de la COVID-19 i avaluarà si l’ús de la intervenció testada és eficaç per millorar la salut mental i el benestar emocional dels professionals sanitaris. El projecte RESPOND aportarà a les autoritats d’assistència sanitària i salut pública nacionals i regionals l’orientació i les eines necessàries per millorar la salut mental i el benestar emocional dels professionals de primera línia, les quals seran aplicables a futures crisis similars.

 

 

Foto de freepik - www.freepik.es

Temes
COVID-19
Diagnòstic
Ansietat
Cansament
Estrès
Frustració
Por
Tristesa
Col·lectius
Professionals de la salut
Anna Monistrol Mula

Anna Monistrol Mula

Investigadora de doctorat. Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Josep Maria Haro Abad

Dr. Josep Maria Haro Abad

Psiquiatra i doctor en salut pública. Director de Docència, Recerca i Innovació
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Mireia Félez Nobrega

Dra. Mireia Félez Nobrega

Investigadora postdoctoral. Grup de recerca: Impacte, risc i prevenció de trastorns mentals.
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Els professionals de la salut són un dels col·lectius que més han patit amb la COVID-19 per l'enorme pressió que ha patit el sistema de salut i les difícils condicions de treball, especialment en la primera onada. Immersos ja en la segona onada de la COVID-19, el projecte RESPOND estudiarà les necessitats actuals i les condicions en què es troba el sistema sanitari per tal d'implementar una intervenció dirigida als professionals de la salut de primera línia i destinada a millorar el seu benestar, salut mental i funcionament laboral durant i després de la pandèmia. El projecte, finançat per la Unió Europea, té una durada de tres anys.

Publicació
16 de desembre de 2020
Darrera modificació
16 de desembre de 2020