«L'educació emocional que havia rebut la meva filla no va ser suficient»

L'escola va advertir la Mireia que la seva filla s'estava autolesionant, que així li havia explicat ella mateixa a la seva tutora. La notícia va caure com un gerro d'aigua freda en aquesta mare, que en aquell moment no entenia per què la seva filla havia decidit fer-se mal. «Veus els talls i no saps com reaccionar, intentes mantenir-te sencera davant d'ella, però després t'ensorres. És molt dur, és com si et trenquessin per dins», comparteix emocionada.

Aquesta mare descriu la seva filla com un noia estudiosa, responsable, que practicava esport, sortia amb les seves amigues...fins que va arribar la pandèmia i, com a molts altres adolescents, li va truncar la vida i li va provocar un malestar emocional, que arrossegava per una situació de bullying que patia a l'escola. «Els seu primer tall va ser involuntari, però li va provocar un alleujament». I, a partir d'aquí, van venir més autolesions i altres problemes de salut mental, entre ells, un trastorn de la conducta alimentària. «Llavors t'adones que l'educació emocional rebuda a l'escola i a casa no havia servit per a res».

La Mireia va buscar informació i l'ajuda dels professionals per poder entendre que les autolesions eren un mecanisme per gestionar el malestar i el patiment que estava passant la seva filla. Ara, després d'aquesta experiència, reivindica «parlar amb més naturalitat de les conductes autolesivas i de salut mental» i que les escoles «tinguin més informació per no estigmatitzar ni apartar els nois i noies que tenen aquesta conducta».