Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Ja han donat a conèixer les dades recollides els dos primers mesos de pandèmia, durant el confinament i l’inici de la desescalada. Quines conclusions n’han tret?

«Efectivament, el mes de novembre passat vam donar a conèixer aquests primers resultats a la comunitat científica amb l’article COVID-19 Pandemic: Increased risk for psychopathology in Children and Adolescents? L’equip de la revista que està revisant l’article abans de publicar-lo va sol·licitar la difusió en línia d’una versió no revisada del document (preprint), una cosa habitual davant la urgència de conèixer dades relacionades amb la COVID-19.

Com a objectiu inicial, volíem valorar si tots els estressors del confinament i de la crisi associada amb la COVID-19 havien fet augmentar les alteracions en les emocions i les conductes dels infants i adolescents i, concretament, el risc de desenvolupar un problema de salut mental. Per avaluar-ho vam posar en marxa un estudi longitudinal, és a dir, de recollida de dades al llarg dels mesos. Vam iniciar l’estudi a primers de maig i el tancarem el mes de gener del 2021, però ja hem analitzat les dades de la primera avaluació de les famílies que hi van participar, que són les que hem donat a conèixer.

A partir d’aquest primer estudi hem observat que el risc de presentar un trastorn de salut mental per part de la població infantil i juvenil pot haver augmentat més del doble en relació amb el nivell notificat durant l’any anterior a la pandèmia. Concretament, es registra un increment del 13 % al 34,7 % en el risc de patir un trastorn de salut mental, principalment amb símptomes de depressió i ansietat. Això no vol dir que s’hagin diagnosticat trastorns d’ansietat ni de depressió, sinó que hem trobat un augment significatiu d’aquests símptomes en comparació amb el nivell notificat abans de la pandèmia. D’altra banda, cal esperar que aquest percentatge disminuirà al llarg dels mesos i part del que s’ha observat passarà a incorporar-se a un procés d’adaptació. Així doncs, necessitem que l’avaluació s’allargui durant els mesos posteriors per entendre si aquest risc, basat en les observacions dels pares, s’ha mantingut».

La pandèmia de la COVID-19 i la salut mental de les dones

Aquests símptomes han aparegut en totes les edats per igual?

«No, una de les dades més interessants precisament és la diferència entre infants i adolescents.

Els nens i les nenes de 4 a 9 anys tenen el doble de probabilitats que els adolescents de tenir símptomes significatius (risc de trastorn mental) en les àrees sobre les quals hem preguntat: ansietat, depressió, hiperactivitat, conducta.

Entenem que la menor afectació en els adolescents es pot relacionar amb el seu desenvolupament més avançat en diversos nivells. A tall d’exemple, els adolescents tenen un domini més gran de les eines que els permeten mantenir els cercles socials i més capacitat per autogestionar les seves rutines diàries, mentre que aquestes habilitats encara s’estan desenvolupant en els infants més petits i depenen dels pares o dels cuidadors en més gran mesura. De fet, en el nostre estudi, els símptomes d’ansietat i estrès en pares o cuidadors van ser predictors d’uns nivells més alts de símptomes generals (ansietat, depressió, hiperactivitat, conducta) en els infants més petits (< 9 anys).  Un altre aspecte que cal destacar és que la manera de relacionar-se dels infants més petits és més interactiva, més física i més basada en el joc que la dels adolescents, i aquests aspectes es van reduir clarament durant el confinament amb el tancament de les escoles i els parcs.

Una de les limitacions de l’estudi va ser l’escassa representativitat dels nivells socioeconòmics més baixos, que no ens va permetre avaluar la relació entre aquest factor i l’increment del risc de desenvolupar un trastorn mental. Altres estudis sí que assenyalen aquesta relació i, per tant, sembla que estaria justificat un grau de supervisió més alt en aquesta població doblement vulnerable».

niños

Per què és important detectar aquest risc ja de ben petits?

«Sabem que, davant situacions de molt d’estrès, les respostes normals dels infants i dels adolescents poden comportar un cert grau d’expressió d’ansietat (incloses pors, inquietuds i altres que són resultat de somatitzar l’estrès, com ara tenir mal de cap o mal de panxa), tristesa o fins i tot determinades conductes que anomenem regressives (que se’ls escapi el pipí a la nit, quan ja controlaven l’orina, per efecte de l’estrès).

A l’hospital s’havia viscut un augment de les consultes per problemes de salut mental els darrers anys, relacionades amb la crisi econòmica i social del 2007, sobretot per part de les poblacions més vulnerables.

Davant d’aquesta nova situació, de seguida ens vam preguntar quin impacte tindria la COVID-19 en la salut mental dels infants i els adolescents i com podria afectar també els serveis d’atenció si es produïa un augment significatiu d’usuaris.

Teníem clar que volíem recollir dades sobre el que estava succeint, tenint en compte també que per a algunes famílies amb infants sans o malalts, potser el confinament havia estat positiu».

En quin sentit ens poden ajudar aquestes dades?

«Quan preparàvem aquest primer article, va sorgir tot el debat públic al voltant de si els nens i les nenes havien de tornar a l’escola. Ens va semblar que aquestes dades eren la nostra petita aportació a tot el coneixement que es va generant sobre l’impacte de la COVID-19 i que, finalment, ha de contribuir a la presa de decisions. Algunes d’aquestes mesures poden implicar una sensibilitat més gran per detectar símptomes en poblacions més vulnerables, com podria ser la infantil».

Si es tornés a produir un confinament, quins consells voldria donar a les famílies?

«És difícil donar consells generals, però el més important és estar atents als senyals d’alarma. Si l’angoixa d’un nen o d’una nena, per exemple, dura molt de temps i comença a interferir en la seva vida normal, cal demanar ajuda i consultar inicialment el metge de referència.

En l’estudi, i segons les puntuacions obtingudes pels infants i els adolescents, facilitàvem als pares o als cuidadors unes recomanacions generals precisament amb l’objectiu de prevenir l’aparició o l’empitjorament dels símptomes relacionats amb les emocions i la conducta. Algunes recomanacions eren facilitar les rutines, donar espai als joves per poder parlar de les seves preocupacions amb els progenitors, millorar la qualitat del temps compartit entre tots, estratègies de relaxació i fins i tot eines per marcar límits de manera més coherent, en funció de les àrees més afectades en el menor. És evident que no hi pot haver una recomanació única, sinó que dependrà de la simptomatologia que presenti l’infant o l’adolescent. Finalment, cal tenir en compte que per al benestar de qualsevol infant i adolescent, serà important que els progenitors disposin d’uns mecanismes adequats autorreguladors i adaptatius.

A l’Hospital Sant Joan de Déu, les diferents unitats de Psiquiatria i Psicologia Clínica han facilitat recomanacions específiques per a pacients i pares. No obstant això, cal tenir en compte que, a diferència de la majoria dels participants de l’estudi, aquestes recomanacions s’adrecen a la població clínica (la que té un diagnòstic formal de trastorn mental)».

 

 

Foto de cookie_studio - www.freepik.es

Temes
Confinament
COVID-19
Detecció precoç

L’estudi EmCoVID19 té com a objectiu conèixer l’efecte que està causant la pandèmia de la COVID-19 en la població de 4 a 18 anys i determinar quin és el risc de desenvolupar un trastorn mental. Les 1.500 famílies participants han contestat a un qüestionari en línia en què se’ls preguntava sobre les emocions i la conducta dels seus fills i filles durant el confinament, la desescalada i els mesos posteriors. L’estudi, integrat en el projecte Kids Corona, finalitzarà el gener del 2021 i oferirà una visió longitudinal que permetrà comparar la situació abans i després de la pandèmia i veure les variacions al llarg de 9 mesos, des que va esclatar la crisi sanitària. Els investigadors principals de l’estudi, impulsat des de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, són la Dra. Esther Via i el Dr. Xavier Estrada Prat. Hem parlat amb la Dra. Via per conèixer els primers resultats.

Destaquem

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

Violencia intrafamiliar
Col·lectius vulnerables

El patiment amagat: la violència intrafamiliar

El impacto del abuso de las pantallas
La tecnologia com a aliada

Efectes de l’abús de les pantalles

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Laia Asso Ministral
Blog

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

La pediatra i dietista-nutricionista ens parla d’alguns factors clau per prevenir l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa.
violencia intrafamiliar
Blog

Abordatge de l’increment de la violència intrafamiliar durant la pandèmia

La violència a la llar és un factor desencadenant de problemes de salut mental
trastorno conducta alimentaria
Blog

La pandèmia fa disparar els casos d’anorèxia i bulímia

Efectes de la COVID-19 en els trastorns de la conducta alimentària
maltratos infancia
Blog

Els maltractaments a la infància i l'adolescència

El silenci, la culpa o la vergonya són factors que dificulten la detecció dels casos i el tractament precoç.
Webinar TCA
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i trastorns de la conducta alimentària

Escuela
Cap a una nova normalitat

La tornada a les aules