Avaluar l’impacte de la COVID-19 per poder actuar sobre estratègies de salut pública

El projecte COM-COVID permetrà saber quin impacte ha tingut la pandèmia en el benestar emocional i l’economia familiar
Cristina Vilaplana Massaguer
Dra. Cristina Vilaplana Massaguer
Experimental Tuberculosis Unit (UTE)
Fundació Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)
Judith Farrés Marisch
Judith Farrés Marisch
Head of Collaborative Research
ANAXOMICS Biotech S.L.

Els brots importants d’altres malalties infeccioses apareguts en el passat van demostrar un impacte considerable en les persones i les comunitats. Els efectes psicològics derivats, tant de l’existència de la malaltia en si com de l’experiència traumàtica de veure éssers estimats que la pateixen, es manifesten en l’àmbit individual i en els sistemes de salut, però també se’n veuen greument afectats l’ecosistema social i l’economia familiar.

En la situació epidèmica en què vivim, després de mesos des del primer cas de COVID-19 notificat i de moltes setmanes de quarantena i autoaïllament, la càrrega emocional de la comunitat ha augmentat. Gràcies a estudis que s’han fet en països als quals el virus SARS-CoV-2 va castigar abans que al nostre, i a altres vegades en què s’ha sotmès la població a quarantenes massives, sabem que aquestes situacions deixen una empremta important en la salut mental de la gent. Si bé aquest impacte és, en general, negatiu, també és veritat que un cert nivell d’ansietat i d’alerta és necessari perquè les persones adoptin lliurement i de forma rigorosa les mesures de precaució recomanades en el context de brots infecciosos. És per tot això que es considera essencial comprendre les actituds i mesurar l’impacte psicològic d'aquestes situacions en les persones per poder implementar amb èxit les intervencions de salut pública.


D’altra banda, molts dels casos confirmats són treballadors de l’àmbit de la salut. A més de tenir un risc evident d’infecció, aquest personal de primera línia (serveis d’urgències, UCI, equips d’atenció assistencial a malalts COVID, etc.) està sotmès a uns nivells elevats d’estrès i d’ansietat. Això empitjora a mesura que augmenta la tensió en el sistema de salut, ja que els professionals han d’afrontar importants problemes ètics. En aquest sentit, l’epidèmia de SARS-CoV-2 no solament va demostrar que els treballadors d’atenció mèdica de primera línia patien estrès crònic, sinó que aquest els va durar com a mínim fins un any després del final del brot.
 
Davant de tot això, un grup de recerca de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), a Can Ruti, liderat per la Dra. Cris Vilaplana, va elaborar una enquesta per saber quin impacte està tenint l’epidèmia de la COVID-19 en les persones, inclosos els professionals sanitaris, no només des de la perspectiva de la salut, sinó també del benestar emocional i l'economia familiar. El grup, que habitualment treballa en tuberculosi, va obrir fa quatre anys una línia de recerca centrada a mesurar la qualitat de vida de la gent en el context de les malalties infeccioses, per tal d’estudiar les persones malaltes des d’un punt de vista més holístic i humà.

Estudi sobre els símptomes de depressió, ansietat, estrès i síndrome d'estrès posttraumàtic

El projecte, anomenat COM-COVID i  registrat a la base de dades pública, és una iniciativa del consorci SMA-TB (IGTP i Anaxomics) per lluitar contra la COVID-19 i també compta amb la col·laboració del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD) i la Fundació Lluita contra la SIDA i les Malalties Infeccioses. 

El qüestionari contenia preguntes relacionades amb símptomes de depressió, ansietat, estrès i síndrome d’estrès posttraumàtic que ja han servit en altres brots epidèmics i en situacions de catàstrofes, però també preguntes adaptades al nostre entorn.  L’enquesta es va elaborar en 4 idiomes (català, castellà, anglès i italià) i es va dissenyar per ser compartida a través de les xarxes socials, per tal que esdevingués viral i es poguessin aconseguir com més respostes millor, basant-se en una estratègia de bola de neu, que fa que tothom pugui col·laborar en aquest estudi de participació ciutadana. L’estratègia va funcionar molt bé, ja que es van obtenir 56.442 enquestes completades.
 
Els resultats obtinguts ens han permès, d’una banda, comprendre millor l’impacte del brot de COVID-19 en el benestar general de la població i dels treballadors i treballadores en el camp de la salut i, de l’altra, identificar qui es podria beneficiar més d’algun tipus d’ajuda. A dia d’avui estem elaborant un article científic i un informe que serà compartit de manera pública amb la societat i també amb els responsables institucionals i els governs locals. En la segona fase del projecte, l’IGTP i el PSSJD treballaran junts amb l’objectiu d’elaborar estratègies que s’adaptin a les necessitats reals de les persones i les puguin preparar per afrontar millor, no només l’epidèmia d’ara, sinó potencials esdeveniments futurs.

 

Foto: Daniele Marzocchi

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 16 de desembre de 2020
Darrera modificació 16 de desembre de 2020

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Temes
Confinament
COVID-19
Símptomes
Col·lectius
Ciutadania
Cristina Vilaplana Massaguer

Dra. Cristina Vilaplana Massaguer

Experimental Tuberculosis Unit (UTE)
Fundació Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)

Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES)

Judith Farrés Marisch

Judith Farrés Marisch

Head of Collaborative Research
ANAXOMICS Biotech S.L.
José Luis Ruíz Camarero

José Luis Ruíz Camarero

Head of IT
ANAXOMICS Biotech S.L.
José Manuel Mas Benavente

José Manuel Mas Benavente

CEO
ANAXOMICS Biotech S.L.
Lilibeth Arias de la Cruz

Lilibeth Arias de la Cruz

PhD. Project Manager
Fundació Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)
Maria Rosa Sarrias Fornés

Dra. Maria Rosa Sarrias Fornés

Innate Immunity Group
Fundació Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)

Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREhD)

Dra. Carolina Armengol

Dra. Carolina Armengol

Childhood Liver Oncology group
Fundació Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)

Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREhD)

Dr. Pere Joan Cardona Iglesias

Dr. Pere Joan Cardona Iglesias

Experimental Tuberculosis Unit (UTE)
Fundació Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)

Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES)

Dr. José A. Muñoz Moreno

Dr. José A. Muñoz Moreno

Servei de Malalties Infeccioses
Hospital Germans Trias i Pujol

Fundació Lluita contra la SIDA.

Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Barcelona.

Miriam Vilaplana Massaguer

Míriam Vilaplana Massaguer

Psicòloga. Coordinadora CSMA, HD, SRC i ADI Garraf
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Dra. Belén Arranz Martí

Dra. Belen Arranz Martí

Coordinadora del CSMA de Cornellà
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental  (CIBERSAM)

 

Judith Usall i Rodié

Dra. Judith Usall i Rodié

Psiquiatra Sènior del Centre de Salut Mental d'Adults de Cornellà
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Graduada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona el 2003 amb la tesi: "Esquizofrènia i gènere: diferències simptomatològiques i de funcionament social entre homes i dones".

Te un Màster en Estudis de les Dones por la Universitat de Barcelona.

És psiquiatra Sènior del CSM Cornellà, Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD)

Coordina el grup "Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus MERITT" de la Unitat de Recerca i Desenvolupament del PSSJD. És un grup consolidat per l’AGAUR.

Coordina el Grup de Treball i Recerca de Dona i Salut Mental (GTRDSM) de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (SCPSM).

Coordina el grup de Dona i Salut Mental del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Membre de l’Advisory Board Member of the International Association for Women’s Mental Health  (AWMH)

És membre del Task Force on Women's Mental Health of the World Federation of Societies in Biological Psychiatry (WFSBP).

Antoni Serrano Blanco

Dr. Antoni Serrano Blanco

Adjunt a la Direcció de Salud Mental
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Grup de recerca d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries en Atenció Primària i Salut Mental (Grup PRISMA).

CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública

El projecte COM-COVID s'ha Desenvolupat gràcies al consorci SMA-TB (IGTP i Anaxomics) i compta amb la col·laboració de Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD) i la Fundació Lluita contra la SIDA i les Malalties Infeccioses. Amb aquest estudi, en el qual s'han recollit més de 56 mil respostes, es podrà analitzar la presència de símptomes de depressió, ansietat, estrès i síndrome d'estrès posttraumàtic arran del brot de COVID-19 a la població i als professionals de la salut.

Destaquem

investigación salud mental
Article

Investigar per avançar

L’impacte de la COVID-19 en la salut mental de la ciutadania és una prioritat
Investigación salud mental
Cap a una nova normalitat

Recerca en salut mental i COVID-19

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

Investigación salud mental

La recerca en salut mental i COVID-19

Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

Dr. Bellon
Entrevista

«Les intervencions breus en atenció primària són efectives per prevenir la depressió»

mujeres y covid19
Article

La pandèmia de la COVID-19 i la salut mental de les dones

Cal promoure canvis socials que condueixin a una societat lliure de pràctiques discriminatòries contra les dones
estudios sobre ansiedad y depresion
Article

Com ens afecta la pandèmia

I què podem fer per evitar-ho
violencia intrafamiliar
Blog

Abordatge de l’increment de la violència intrafamiliar durant la pandèmia

La violència a la llar és un factor desencadenant de problemes de salut mental