Implementació de la figura d’agent de suport entre iguals en salut mental

Recorregut pels programes formatius i de contractació en diferents països

Dr. Francisco José Eiroa-Orosa
Dr. Francisco José Eiroa-Orosa
Investigador Ramon y Cajal. Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P)
Federació Catalana de Entitats de Salud Mental en 1ª Persona – VEUS
Cecilia Rebeca Sanchez Moscona
Cecilia Rebeca Sanchez Moscona
Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P)
Federació Catalana de Entitats de Salud Mental en 1ª Persona – VEUS

Entre els anys 60 i 90 del segle XX, tenen lloc les reformes que promouen la desinstitucionalització i la transició cap a un model d’atenció centrat en la comunitat. S’estén als grups de persones usuàries que qüestionen el seu rol en la relació assistencial i reivindiquen un canvi de model que contempli que el trastorn mental no només causa símptomes, sinó també limitacions significatives pel que fa a l’accés a un projecte de vida (Anthony, 1993). Les diferents aliances de persones usuàries, familiars i professionals advoquen per sistemes orientats a la recuperació, la presa de decisions compartides i la creació de serveis comunitaris (Ostrow y Adams, 2012). Es comença a exigir un model d’atenció que reconegui les persones afectades com a ciutadanes de ple dret, que els faciliti explorar les seves fortaleses i assumir rols actius de suport a altres persones (Chamberlin, 1978). Aquestes transformacions del sistema biomèdic requereixen una reconceptualització del procés de salut i malaltia, un canvi en la manera en què els diagnòstics psiquiàtrics són percebuts i tractats (Higgins et al., 2020).

El moviment de la recuperació, inaugurat durant la dècada dels 90 (Anthony, 1993) es va veure influenciat en part per les evidències de remissió simptomàtica en psicosi, fruit del pioner estudi de Vermont (Harding et al., 1987a, 1987b). Aquest estudi va concloure que la remissió simptomàtica total és possible fins i tot en persones amb diagnòstics suposadament crònics com l’esquizofrènia. D’aquesta manera, es va fer patent que es pot portar una vida significativa, o fins i tot  productiva, experimentant encara simptomatologia (Davidson, 2016).

La recuperació es defineix com un procés personal, únic i multidimensional de canvi d’actituds, valors, sentiments, metes, habilitats o rols que possibilita viure una vida satisfactòria i esperançada, malgrat les limitacions causades pel trastorns (Anthony, 1993) i no com la simple desaparició de símptomes associats.

Un dels elements distintius del model de recuperació són les intervencions dutes a terme per persones amb experiència pròpia (Ahmed et al., 2012). L’ajuda mútua i el suport entre iguals es fonamenten en teories psicològiques que consideren que la proximitat social fomenta la motivació (Ryan i Deci, 2000).  Aquest tipus d’acompanyament contribueix a ampliar les xarxes socials oferint acceptació, suport, empatia i sentit de la comunitat, la qual cosa incrementa l’esperança, l’autonomia, l’autoeficàcia i l’assumpció de responsabilitats (Bradstreet i Pratt, 2010). Específicament, per la seva incorporació al sistema, la figura de l’agent de suport entre iguals permet adoptar rols socials valuosos.

L’ajuda mútua és una pràctica comuna a totes les societats, que s’ha desenvolupat de forma més o menys espontània, malgrat que no va ser fins al segle passat que ens vam parar a analitzar i valorar la seva importància, i el necessari que resulta en determinats moments. Aquesta pràctica espontània, que abans podia tenir lloc en espais públics i era part de la vida quotidiana, cada cop s’ha tornat més inassequible, al mateix temps que les estructures de les nostres ciutats ens han anat apartant de la vida comunitària. El progrés ens ha aportat múltiples avantatges, tot i que també ens ha privat d’altres coses.

Acompanyar entre iguals contempla els principis d’horitzontalitat i respecte. Assumint que cada persona, per definició dotada d’una singularitat única, pot i ha de fer un procés igualment únic i singular, sense que això signifiqui que l’ha de fer sola.

Per evitar la confusió de rols convé aclarir que no té res a veure amb dirigir, convèncer o persuadir, sinó que respon a la necessitat humana de pertinença i reconeixement. De ser i estar acompanyat d’altres, que comprenen i accepten el patiment com a part del procés vital, sense pretendre silenciar-lo, amagar-lo o rebutjar-lo. Sense receptes, ni fórmules magistrals, sabent que cadascú ha de trobar acomodament als seus malestars, al seu temps, ritme i forma. I que sovint, es necessita temps per parlar i ser escoltada en un entorn segur, lliure de judicis i sense pressions.

En la seva incorporació als equips professionals, els i les agents d’ajuda entre iguals poden fer tasques de suport directe o indirecte (Jacobson et al., 2012). Les relatives al suport directe poden incloure:

  • La defensa de drets, facilitant informació, suport o connexió amb recursos específics quan sigui necessari.
  • L’acompanyament en la reconstrucció de la vida comunitària, a partir de relacions d’horitzontalitat basades en la confiança i respecte mutu i del coneixement de les entitats i recursos del territori.
  • La facilitació d’activitats grupals, motivant el desenvolupament d’habilitats, la socialització i la millora de l’autoconcepte i autoestima.

Les tasques indirectes, a grans trets, estan relacionades amb gestió administrativa i de la informació, participació en reunions d’equip i supervisió, i en activitats formatives.

Entre les dificultats detectades per a la implementació d’aquesta figura als sistemes sanitaris destaca la presència d’actituds negatives vers el model de recuperació per part d’alguns professionals i la ja mencionada confusió de rols. Com a estratègia per millorar aquests aspectes, és recomanable establir models i pràctiques que guiïn la incorporació de les parelles i que ajudin a definir de manera més clara les seves funcions (Gates i Akabas, 2007).

Per últim, un altre dels elements principals del model de recuperació i clau per a la implementació exitosa de l’ajuda entre iguals en el sistema és la formació i sensibilització a professionals de salut mental (Gee et al., 2017; Mabe et al., 2016). En una recent metanàlisi (Eiroa-Orosa i García-Mieres, 2019), es van trobar clars efectes sobre creences i actituds, mentre que l’efecte sobre les conductes és menys clar i molt heterogeni. Avançar en aquest sentit pot ser determinant per a la incorporació de la figura d’agent de suport entre iguals.

La figura d’agent de suport entre iguals a escala internacional

Els països nord-americans, pioners en la implementació de la figura d’agents de suport entre iguals, com el Canadà o els Estats Units, actualment compten amb programes formatius i fórmules definides per a la contractació  (Kaufman et al., 2012). Les formacions estan majoritàriament a càrrec d’entitats gestionades per persones amb experiència pròpia. Mentre que de les contractacions se n’encarreguen agències específiques, mitjançant categories laborals per a les quals no són requerides les llicències que s’exigeixen a altres professions relacionades amb l’àmbit de la salut.

De la mateixa manera, a la resta dels països anglosaxons com el Regne Unit, Austràlia o Nova Zelanda l’ajuda entre iguals ja és una professió reconeguda. Malgrat que la figura sol estar inserida dins dels seus sistemes sanitaris, per a la formació i contractació compten amb la col·laboració d’organitzacions sense ànim de lucre. Entre els països també existeixen categories professionals específiques i possibilitats laborals tant en el tercer sector, com en els serveis d’atenció a la salut mental.

En el cas dels països germanoparlants (Alemanya, Àustria i Suïssa) es compta amb una entitat, EXIN que centralitza la formació. El currículum es va desenvolupar de manera cooperativa entre usuaris i professionals d’atenció a la salut mental, investigadors i formadors de sis països europeus (Hegedüs et al., 2021). Aquesta homogeneïtat en la formació ha facilitat la contractació de persones dins dels sistemes sanitaris d’aquests països.

A França també existeix una implementació estesa de la figura, tot i que de manera molt heterogènia tant en les formacions com en les modalitats de contractació. Resulta destacable la seva particularitat pel que fa al programa formatiu CCOMS Lille, col·laborador de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que es durà a terme d’aquí a dos anys, incloent les practiques subjectes a la contractació en un dels 16 serveis de salut mental implicats, de manera que els participants disposen d’un contracte professional remunerat.

A Amèrica Llatina hi ha un interès creixent per l’ajuda entre iguals que pren com a referència el model anglosaxó de recuperació i el combinen amb fórmules de major arrelament local, com la pedagogia de l’alliberament del brasiler Paulo Freire (1965). No obstant això, no hi ha un marc definit d’incorporació als sistemes de salut. No obstant això, no hi ha un marc definit d’incorporació als sistemes de salut.

Per últim, existeix una iniciativa que promou l’intercanvi d’experiències entre països europeus, africans i asiàtics. La xarxa UPSIDES (Using Peer Support in Developing Empowering Mental Health Services), ha establert una comunitat internacional d’investigació i pràctica d’ajuda entre iguals (Puschner et al., 2019).

La figura d’agent d’ajuda entre iguals a Espanya

A l’estat espanyol les experiències d’implementació encara es troben, amb matisos, en etapes inicials.

La Federació Andalusa d’Associacions de Salut Mental –En Primera Persona, ha estat pionera en la implementació de la figura. Aquesta entitat va estar implicada en el projecte Leonardo da Vinci peer2peer (Peer2peer, 2013) liderat per la Fundació Intras i la Scottish Recovery Network, al qual també es va incorporar Castella i Lleó. S’han dut a terme contractacions a través d’associacions i del Servei Andalús de Salut, en poblacions com Granada, Motril, Màlaga o Almeria. En algun cas s’ha optat per fer servir la categoria professional de cuidador per a les contractacions a través de centres especials de treball.

El Projecte Expert per Experiència de la Fundació Sociosanitària de Castella-la-Manxa, de caràcter autonòmic, ha estat una de les altres experiències pioneres. S’han fet formacions que han desembocat en contractacions a través del Pla Extraordinari per a l’Ocupació a Castella –la – Manxa des del 2016.

A Catalunya existeix ja certa tradició de grups d’acompanyament i ajuda mútua (Bardají-Mauri et al., 2017). El 2017 es va dur a terme un projecte de formació de formadors d’ajuda entre iguals, organitzat i avaluat per la Universitat de Barcelona (Sanchez‐Moscona i Eiroa‐Orosa, 2021). Actualment, coexisteixen dos programes formatius acreditats que impliquen a entitats del tercer sector, com l’Associació Emília Barcelona, i a entitats proveïdores de serveis com Althaia i Osonament. S’han realitzat contractacions a través de figures laborals com el tècnic d’acompanyament, inicialment pensada pel camp de la integració laboral.

Per altra banda, Madrid compta amb la Fundació Manantial, proveïdora de serveis de rehabilitació, que va ser pionera en la contractació de parelles a la regió… En el seu cas, van optar per la categoria d’educador, amb un sou equivalent al de terapeuta ocupacional. També “La Porvenir” (La Porvenir - Equip De Treball, 2021), entitats sense ànim de lucre, compta amb una agent d’ajuda entre iguals al seu equip.

Per últim, a Euskadi l’Associació Guipuscoana de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental (AGIFES) ha dut a terme una contractació d’agents.

Conclusions i recomanacions

El suport entre iguals professionalitzat ha demostrat tenir múltiples beneficis en el procés de recuperació. No obstant això, la figura professional encara es troba en una fase primerenca del procés d’implementació. Tenint en compte l’evolució internacional i el panorama actual a Espanya, recollim algunes consideracions de cara a la facilitació de la implementació al nostre territori.

A curt termini, la contractació de les parelles es pot dur a terme de manera legal i de forma directa des d’entitats proveïdores sociosanitàries o entitats sense ànim de lucre. No obstant això, la incorporació directa al Sistema Nacional de Salut topa amb les limitacions derivades de la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries. En aquest context una possible opció seria que les entitats proveïdores d’assistència sanitària subcontractessin a entitats sense ànim de lucre que els proporcionessin el servei i s’ocupessin de la gestió de recursos humans.

A llarg termini, un escenari ideal per a la certificació de la figura professional podria passar per la creació d’un cicle formatiu oficial amb reconeixement sanitari,  o almenys, la possibilitat d’accedir a l’avaluació i acreditació de les competències professionals adquirides a través de l’experiència (Ministeri d’Educació i Formació Professional, 2021).

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 24 de novembre de 2021
Darrera modificació 24 de novembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Temes
Suport entre iguals
Autoestima
Autoimatge
Autonomia
Drets humans
Habilitats socials
Símptomes
Col·lectius
Persona atesa
Dr. Francisco José Eiroa-Orosa

Dr. Francisco José Eiroa-Orosa

Investigador Ramon y Cajal. Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P)
Federació Catalana de Entitats de Salud Mental en 1ª Persona – VEUS

Ramon y Cajal. Universitat de Barcelona.

Cecilia Rebeca Sanchez Moscona

Cecilia Rebeca Sanchez Moscona

Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P)
Federació Catalana de Entitats de Salud Mental en 1ª Persona – VEUS
A. Elvira Rodríguez Calderón

A. Elvira Rodríguez Calderón

Tècnica en Integració Social. Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P)"
Federació Catalana de Entitats de Salud Mental en 1ª Persona – VEUS
Bibliografía
Ahmed, A. O. , Doane, N. J. , Mabe, P. A. , Buckley, P. F. , Birgenheir, D. & Goodrum, N. M. (2012). Peers and Peer-Led Interventions for People with Schizophrenia. Psychiatric Clinics of North America , 35(3) , 699–715. https://doi.org/10.1016/j.psc.2012.06.009
Anthony, W. A. (1993). Recovery from mental illness: The guiding vision of the mental health service system in the 1990s. Psychosocial Rehabilitation Journal , 16(4) , 11–23. https://doi.org/10.1037/h0095655
Bardají-Mauri, Á. , Casacuberta-Martí, S. & Eiroa-Orosa, F. J. (2017). La figura del técnico de apoyo entre iguales en Cataluña: de la experiencia a la esperanza. Avances en Psicología Clínica , 1034–1045.
Bradstreet, S. & Pratt, R. (2010). Developing peer support worker roles: Reflecting on experiences in Scotland. Mental Health and Social Inclusion , 14(3) , 36–41. https://doi.org/10.5042/mhsi.2010.0443
Chamberlin, J. (1978). On Our Own: Patient Controlled Alternatives to the Mental Health System. Gloucestershire (UK): Hawthorn Books.
Davidson, L. (2016). The recovery movement: Implications for mental health care and enabling people to participate fully in life. Health Affairs , 35(6) , 1091–1097. https://doi.org/10.1377/hlthaff.2016.0153
Eiroa-Orosa, F. & García-Mieres, H. (2019). A Systematic Review and Meta-analysis of Recovery Educational Interventions for Mental Health Professionals. Administration and Policy in Mental Health and Mental Health Services Research , 46(6) , 724–752. https://doi.org/10.1007/s10488-019-00956-9
Freire, P. (1965). La educación como práctica de la libertad. Siglo XXI.
Gates, L. B. & Akabas, S. H. (2007). Developing Strategies to Integrate Peer Providers into the Staff of Mental Health Agencies. Administration and Policy in Mental Health and Mental Health Services Research , 34(3) , 293–306. https://doi.org/10.1007/s10488-006-0109-4
Gee, M. , Bhanbhro, S. , Cook, S. & Killaspy, H. (2017). Rapid realist review of the evidence: achieving lasting change when mental health rehabilitation staff undertake recovery-oriented training. Journal of Advanced Nursing , 1–17. https://doi.org/10.1111/jan.13232
Harding, C. M. , Brooks, G. W. , Ashikaga, T. , Strauss, J. S. & Breier, A. (1987). The Vermont longitudinal study of persons with severe mental illness, I: Methodology, study sample, and overall status 32 years later. American Journal of Psychiatry , 144(6) , 718–726. https://doi.org/10.1176/ajp.144.6.718
Harding, C. M. , Brooks, G. W. , Ashikaga, T. , Strauss, J. S. & Breier, A. (1987). The Vermont longitudinal study of persons with severe mental illness, II: Long-term outcome of subjects who retrospectively met DSM-III criteria for schizophrenia. American Journal of Psychiatry , 144(6) , 727–735. https://doi.org/10.1176/ajp.144.6.727
Hegedüs, A. , Burr, C. , Pfluger, V. , Sieg, D. , Nienaber, A. & Schulz, M. (2021). Peer support worker training: Results of the evaluation of the Experienced Involvement training programme in Switzerland and Germany. International Journal of Mental Health Nursing , 30(2) , 451–460. https://doi.org/10.1111/inm.12805
Higgins, A. , Murphy, R. , Downes, C. , Barry, J. , Monahan, M. , Doyle, L. & Gibbons, P. (2020). Beyond the moment: Influence of a co-facilitated education intervention on practitioners’ recovery beliefs and practices. International Journal of Mental Health Nursing https://doi.org/10.1111/inm.12740
Jacobson, N. , Trojanowski, L. & Dewa, C. S. (2012). What do peer support workers do? A job description. BMC Health Services Research , 12(1) , 205. https://doi.org/10.1186/1472-6963-12-205
Kaufman, L. , Brooks, W. , Steinley-Bymgarner, M. & Stevens-Manser, S. (2012). Peer Specialist Training and Certification Programs: A National Overview. The Center for Social Work Research, University of Texas at Austin.
La Porvenir (08/11/2021). Equipo De Trabajo https://doi.org/https://laporvenir.org/
Mabe, P. A. , Rollock, M. , Duncan, G. N. , Mabe, A. P. , Rollock, M. & Duncan, G. N. (2016). Teaching Clinicians the Practice of Recovery-Oriented Care. En Springer International Publishing. Handbook of Recovery in Inpatient Psychiatry (págs. 81–97). https://doi.org/10.1007/978-3-319-40537-7_4
Ministerio de Educación y Formación Profesional (08/11/2021). Acreditación de Competencias https://www.todofp.es/acreditacion-de-competencias.html
Ostrow, L. & Adams, N. (2012). Recovery in the USA: From politics to peer support. International Review of Psychiatry , 24(1) , 70–78. https://doi.org/10.3109/09540261.2012.659659
Fundación INTRAS (08/11/2021). Peer2Peer http://p2p.intras.es/
Puschner, B. , Repper, J. , Mahlke, C. , Nixdorf, R. , Basangwa, D. , Nakku, J. , Ryan, G. , Baillie, D. , Shamba, D. , Ramesh, M. , Moran, G. , Lachmann, M. , Kalha, J. , Pathare, S. , Müller-Stierlin, A. & Slade, M. (2019). Using Peer Support in Developing Empowering Mental Health Services (UPSIDES): Background, Rationale and Methodology. Annals of Global Health , 85(1) , 1–10. https://doi.org/10.5334/aogh.2435
Ryan, R. M. & Deci, E. L. (2000). Self-determination theory and the facilitation of intrinsic motivation, social development, and well-being. American Psychologist , 55(1) , 68–78. https://doi.org/10.1037/0003-066X.55.1.68
Sanchez‐Moscona, C. & Eiroa-Orosa, F. J. (2021). Training mental health peer support training facilitators: a qualitative, participatory evaluation. International Journal of Mental Health Nursing , 30(1) , 261–273. https://doi.org/10.1111/inm.12781

Destaquem

recuperacion
Blog

Què és per a tu la recuperació en salut mental?

Participa en la nostra enquesta
Recuperacion salud mental

La recuperació en salut mental

recuperacion
Blog

El model de recuperació des de la mirada dels seus protagonistes

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
TeAM
Article

El paper de les persones tècniques en acompanyament i suport mutu (TeAM) en la recuperació en salut mental

L’essència de la feina entre iguals és la relació basada en un aprenentatge continu
webinar peer to peer
Ètica i drets humans

Suport entre iguals en salut mental

psicosis y tca
Article

Psicosi en els trastorns de la conducta alimentària: símptomes d’alarma

La seva aparició és rara però potencialment greu
informacion
Blog

Saber-ne més

Autogestion GAM
Article

Els grups d’ajuda mútua en l’àmbit de la salut mental

Pràctiques d’autogestió i empoderament de les persones amb patiment psicològic i psiquiatritzades