Pautes per a una criança resilient

Sabem que l’adolescència és una etapa vital intensa, plena de reptes i desafiaments. El conjunt de canvis biològics, cognitius, emocionals i socials propis d’aquest període que prepara els joves cap a l’edat adulta, que sol iniciar-se a partir dels 10 o 12 anys, pot resultar un repte també per a les famílies sobre com enfocar la criança.

La clau per afrontar els desafiaments vitals 

La manera com les persones responem als canvis o l’estrès en la nostra vida quotidiana depèn, d’una banda, de la intensitat o la freqüència, però també dels recursos psicològics i socials de què disposa cadascú i el seu entorn. Coneixem diferents patrons de resposta a l’estrès: hi ha persones que es resignen, d'altres que reaccionen amb més hostilitat i fins i tot amb certa fredor o evitació. Però també hi ha persones que han après a manejar l’estrès de manera saludable i a trobar recursos per afrontar cada situació. 

El fet de tenir recursos psicològics i personals – de sentir-nos capaços de fer front a la situació i mantenir el control— i comptar també amb una xarxa de suport social i familiar que ens acompanyi està directament relacionat amb la resiliència, que és la capacitat de fer front als desafiaments o les adversitats de la vida, d’adaptar-se a situacions difícils i de recuperar-se després d’un fet traumàtic o estressant. Sabem amb certesa que una capacitat de resiliència més gran s’associa amb afrontar millor l’estrès i a presentar menys problemes de salut mental.

Fomentar la resiliència pot ser la clau perquè els adolescents puguin fer front al seu dia a dia i a les adversitats amb un millor benestar emocional. I les famílies tenen un paper crucial en el desenvolupament de les habilitats que promouen la resiliència.

Consells per a les famílies

En aquesta xerrada online per a famílies de l’Escola de Salut Sant Joan de Déu en col·laboració amb el projecte Henka, la psicòloga clínica Leire Vázquez, de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, parla sobre com podem fomentar les habilitats que afavoreixen el desenvolupament d'una bona resiliència en l'adolescència a través de l'autoestima, l'autoconeixement, la percepció d'autoeficàcia, les habilitats socials, la regulació emocional i les estratègies d'afrontament. 

Aplicar les següents pautes i suggeriments perquè les famílies siguin més resilients davant d’esdeveniments i situacions difícils, noves o adverses pot ajudar que els fills i filles adolescents puguin desenvolupar la seva resiliència individual i, al seu torn, que ho facin els diferents membres de la família, ajudant-los a cohesionar-se més i a promoure el seu benestar. 

Ajuda el teu fill o filla a mantenir un entorn estructurat.

• Estableix rutines i hàbits de les activitats quotidianes. És important que les activitats acadèmiques i de lleure estiguin equilibrades i siguin adequades per a la seva edat. 
• Intenta mantenir un equilibri entre la seva autonomia i la supervisió i les normes i els límits que posen els adults. Per això, cal parlar i arribar a acords.  

Fomenta un entorn familiar on es parli d’emocions. 

• Expressa qualsevol experiència emocional, sigui positiva o negativa. 
• No intentis evitar o suprimir les emocions difícils, ja que perquè siguin menys aclaparadores, abans de gestionar-les, hem de poder validar-les i acceptar-les. 

Expressa el teu malestar i què fas per regular-lo.

• Sigues un model a seguir per a ell o ella sobre com expressar el malestar i acceptar-lo alhora que els mostres maneres de regular les emocions. Per exemple, pots dir: «Quan m’enfado verbalitzo que estic en un moment difícil i em prenc un temps tot sol, surto a passejar, escolto música... i després intento resoldre el problema que hagi originat l’emoció».  
• Ajuda’ls també a explorar maneres per regular-se i reduir el malestar: fent activitats plaents com escoltar música, veure una pel·lícula, fer esport, manualitats, cuinar, practicar tècniques de relaxació, buscar suport social de l’entorn, etc.  
• Pots ajudar-lo creant una llista d’estratègies per manejar el malestar. 

Facilita que es comuniqui amb el seu entorn social. 

• Es tracta d’una tasca bàsica en el desenvolupament dels adolescents, que facilita que s’obrin al món i que experimentin situacions que els ajudaran a desenvolupar les seves habilitats de resiliència. 

Cuida’t, intenta mantenir la calma i dedica’t temps d’autocura personal. 

• Per ser un refugi segur per a la teva família primer has d’estar tan tranquil o tranquil·la com sigui possible.  
• Això implica mantenir també un entorn estructurat per a tu mateix o mateixa amb hàbits saludables, reconèixer, expressar i gestionar les teves emocions, tenir moments per l’oci i descansar, mantenir contacte social, tractar de ser amable amb un mateix o mateixa i amb els altres. 

Reconeix el seu valor i que confies en ell o ella, estimulant i donant suport:  

• És important mostrar-te amb fermesa i posar límits, però també que se senti comprès i que compta amb el teu suport incondicional.
• Mostra interès en el seu món. 
• Promou que estigui motivat/da.
• Implica’t amb allò que el/la preocupa.  
• Valida les seves experiències i emocions. 
• Observa les seves habilitats.
• Ofereix-li el teu suport en el seu aprenentatge.
• Reforça els seus avenços i assoliments. 

Evita sobreprotegir-lo.

• Acompanya'l en moments de frustració i fracàs, però no intentis evitar-li. 
• Això no li brinda l’oportunitat de fer front a situacions que li permeti desenvolupar tolerància a la frustració, autocontrol i gestió de conflictes. 

Anima’l a assolir les seves pròpies metes de vida.

• És important que reforcis el camí que faci per arribar a elles i l’intent, i no tant si assoleix l’èxit. 

Deixa que prengui les seves pròpies decisions. 

• És important començar a fer-lo/la partícip d'algunes decisions sobre la seva vida, encara que han de ser consensuades i a vegades sota supervisió. Fins i tot si són equivocades. 

No castiguis les seves equivocacions.

• Dona-li espai perquè aprengui a gestionar els seus errors i frustracions. És aquesta distància de seguretat la que li permet anar adquirint l’autogestió per la vida. 

En tot plegat, la millor manera d'ajudar els nostres fills i les nostres filles durant l'adolescència és estar-hi presents, que trobin un acompanyament i suport incondicional sense judicis, però alhora, una criança ferma i amb límits, essent els adults de referència, els seus pares i les seves mares, grans fonts d'exemple.