www.som360.org/ca

El paper de les persones tècniques en acompanyament i suport mutu (TeAM) en la recuperació en salut mental

L’essència de la feina entre iguals és la relació basada en un aprenentatge continu
Andrea García López
Andrea García López
Infermera especialista en salut mental en el Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) Ciutat Vella
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Ainhoa Garcia
Ainhoa García Gómez
Tècnica en acompanyament i suport mutu en salut mental.
Associació EMILIA Barcelona

El suport mutu (també conegut com a peer to peer  o peer support) és un sistema que consisteix a prestar i rebre ajuda basant-se en els principis fonamentals de respecte, responsabilitat i acords sobre allò que és útil (Mead et al., 2001). Aquest suport està basat en la comprensió de la situació de l’altra persona fent servir l’empatia i partint de l’experiència pròpia, tant emocional com psicològica, des d’on les persones són capaces de recolzar-se entre elles.

Les persones que són tècnics en acompanyament i suport mutu (TeAM) han experimentat problemes de salut mental i estan formades per treballar donant suport a persones en procés de recuperació.

D’aquesta manera, el mateix usuari es converteix en un professional més, que proporciona servei a altres usuaris, adquirint així responsabilitat professional, remunerada, moral i cívica.

A començament dels anys 80 es defineix per primera vegada el suport mutu entre persones amb diagnòstic de salut mental com l’ajuda oferta entre persones amb dificultats similars i amb la finalitat d’aconseguir un desitjat canvi social i personal (Gartner & Riessman, 1982).

Els últims anys s’ha produït un ràpid creixement del suport entre iguals en salut mental, instaurant-se inicialment aquesta figura als Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda, i expandint-se després a Regne Unit, Escòcia i Dinamarca (Davidson & González-Ibáñez, 2017).

Experiències internacionals demostren que el caràcter formal de la intervenció atorga un valor afegir: per a la persona agent d’ajuda mútua suposa empoderament i millora de l’autoestima i per a la persona receptora de l’ajuda, l’oportunitat d’expressar-se amb més llibertat i confiança en la relació amb un igual. (Bono del Trigo et al., 2011).

Com interactua el TeAM amb les persones en procés de recuperació

El peer to peer pretén posar en valor el model de recuperació, un paradigma on es dona importància a minimitzar l’estigma sociocultural i l’autoestigma, centrant-se així en els drets de les persones, la seva autodeterminació i la seva capacitat de recuperar-se com un procés continu i gradual.

L’essència del treball entre iguals és la relació basada en un aprenentatge continu. La relació és central i es basa en l’intercanvi d’experiències. Es considera generalment que la persona situada en el paper de TeAM es troba en una etapa més avançada en el seu camí cap a la recuperació i fa servir la seva pròpia experiència de superació del patiment per recolzar altres persones que estan en crisi.

Cal remarcar que una mirada propera com la del TeAM pot fer  partícip a la persona usuària d’un espai d’intimitat pel simple fet de ser reconeguda per una altra persona que té un diagnòstic. La validació i la igualtat de rols pot afegir un plus de credibilitat, autenticitat i proximitat.

Els tècnics en acompanyament i suport mutu (TeAM) tenen com a objectiu la participació directa als equips oferint consells pràctics, suggeriments, estratègies i suport emocional. Mantenir un punt de vista no professional és essencial per ajudar les persones a reconstruir el seu sentit de comunitat després d’una experiència desconeguda. (Zabaleta et al., 2021)

La seva missió és proporcionar a la persona atesa informació que li permeti escollir, en lloc d’adoptar un enfocament prescriptor que pugui ser limitant. Des del TeAM s’aposta per la capacitat de decisió individual de totes les persones, sense oblidar el valor de compartir tota la informació amb les persones usuàries i l’equip per obtenir una òptica més global que permeti abordar les situacions des de la casuística de cada persona.

Perquè la tasca del TeAM es pugui dur a terme cal tenir en compte les següents qüestions:

  • L’autocura: per garantir el benestar propi i prestar servei de manera eficient.
  • L’autoconeixement: per identificar les seves habilitats, capacitats i vulnerabilitats.
  • La confidencialitat: per defensar la privacitat i intimitat bidireccionalment.
  • La capacitat d’escolta: per oferir espais que promouen l’intercanvi.
  • L’ús de la comunicació: per tenir una relació efectiva i real que permeti oferir reconeixement i reflexionar sobre emocions i sentiments.

La introducció de la figura del TeAM en els equips de salut mental suposa un canvi de paradigma dins del model de recuperació, en el que els usuaris formats s’integren als equips de salut mental per donar suport i aportar la seva pròpia experiència al desenvolupament de la pràctica diària.

Molts grups d’usuaris han advocat, des de fa alguns anys, per una expansió del suport entre parelles mitjançant els Grups d’Ajuda Mútua o la incorporació del Pacient Expert en grups psicoeducatius i consultes individuals.

En definitiva, els serveis de suport per a la recuperació estan dissenyats per involucrar, activar i recolzar les persones amb diagnòstics de salut mental i els seus familiars i, per tant, les persones treballadores dels programes de peer support es plantegen emergir com a membres importants dels equips de tractament.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 24 de novembre de 2021
Darrera modificació 24 de novembre de 2021
Andrea García López

Andrea García López

Infermera especialista en salut mental en el Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) Ciutat Vella
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Ainhoa Garcia

Ainhoa García Gómez

Tècnica en acompanyament i suport mutu en salut mental.
Associació EMILIA Barcelona
Bibliografía
Mead, S. , Hilton, D. & Curtis, L. (2001). Peer support: a theoretical perspective. Psychiatric rehabilitation journal , 25(2) , 134.
Gartner, A. J. & Riessman, F. (1982). Self-help and mental health. Psychiatric Services , 33(8) , 631-635.
Davidson, L. & González-Ibáñez, A. (2017). La recuperación centrada en la persona y sus implicaciones en salud mental. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría , 37(131) , 189-205.
Bono del Trigo, A. , Navarro, B. & Mena, A. (11/12/2011). Evaluación del proyecto ayuda mutua entrenamiento y prácticas en los servicios de salud mental Andalucía https://www.1decada4.es/pluginfile.php/174/course/section/44/informe_evaluacion_ayuda_mutua_servicios_andalucia.pdf
Zabaleta, R. , Lezcano, F. & Perea, M.V. (2021). Programas de formación para el apoyo entre iguales en salud mental en España. Interdisciplinaria , 38 (2) , 183-198. https://doi.org/10.16888/interd.2021.38.2.12
Campos, F. , Sousa, A. , Rodrigues, V. , Marques, A. , Queirós, C. & Dores, A. (2016). Directrices prácticas para programas de apoyo entre personas con enfermedad mental. Revista de Psiquiatría y Salud Mental , 9(2) , 97-110.