Formació i sensibilització de professionals de la salut mental des del model de la recuperació

L’impacte de les activitats és clar quant a creences i actituds, malgrat que no tant en les pràctiques
Dr. Francisco José Eiroa-Orosa
Dr. Francisco José Eiroa-Orosa
Investigador Ramon y Cajal. Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P)
Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en 1ª Persona – VEUS

La implementació d’un model transformador com el de la recuperació implica diverses accions. La inclusió de la figura de suport entre iguals o el canvi d’objectius dels dispositius han estat algunes de les accions més visibles. Un dels esforços potser menys visibles són les activitats de formació i sensibilització als i a les professionals del sector.  La motivació pel canvi exigeix com a mínim explicar en què consisteixen els canvis proposats i realitzar activitats on aquests professionals puguin connectar amb els anhels de les persones usuàries per un altre tipus d’atenció.

Des del punt de vista pedagògic, aquest tipus d’activitats combina objectius que van des de l’adquisició de coneixements sobre el model de recuperació i la comprensió dels seus conceptes fonamentals, a l’aplicació pràctica i anàlisi crític de situacions reals. De la mateixa manera que en el model en general, una altra de les característiques diferenciadores és la participació de persones amb experiència de patiment psíquic. Aquesta participació es tradueix en activitats on el personal pot connectar amb les necessitats no cobertes pel model d’atenció biomèdic i conèixer quines alternatives se suggereixen des del model de recuperació. Substituir les pràctiques paternalistes centrades en l’alleugeriment simptomàtic, que impedeixen la construcció de projectes de vida, per pràctiques col·laboratives on les preferències de la persona usuària siguin el centre al voltant del qual girin les intervencions, pot ser un exemple de missatge d’aquestes activitats.

L’extensió del model, sobretot en països anglosaxons i Europa Occidental, ha anat consolidant i ampliant el rol de les persones afectades en les activitats de formació i sensibilització. En un primer moment aquestes persones eren, sobretot, antigues usuàries dels serveis on es duien a terme les activitats. La seva funció principal era donar testimoni personal sobre l’experiència de l’atenció rebuda. No obstant això, l’expansió del moviment en primera persona, i la incorporació de la figura d’agent de suport entre iguals, va facilitar la seva inclusió com a formadores amb responsabilitats sobre la planificació pedagògica i, fins i tot, lideratge de projectes d’implementació d’activitats formatives a gran escala.

L’abast d’aquestes activitats ha estat molt ampli. La quantitat de professionals que han participat en els països pioners en el model de la recuperació pot comptar-se per centenars de milers, incloent-hi campanyes de formació obligatòria en diversos territoris. La complexitat de les activitats ha anat augmentant, passant de sessions de formació i sensibilització d’algunes hores, a complexos processos de transformació organitzacional a gran escala de diversos mesos de durada, com els recents projectes REFOCUS i GetREAL.

És possible canviar les pràctiques en l’atenció a la salut mental?

La nostra associació, Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona de la Federació Catalana d’entitats de Salut Mental en Primera Persona – VEUS, ha contribuït a la formació de centenars de professionals a escala estatal i internacional a través del programa «Més enllà de la recuperació, cap a una atenció en salut mental basada en drets».  Els continguts d’aquest programa inclouen quatre mòduls:

  • Alternatives al diagnòstic: De les nosologies a l’experiència compartida.
  • Formulació i establiment d’objectius: De la disminució de símptomes a la recuperació.
  • Atenció en salut mental basada en drets: practiques col·laboratives, respecte de preferències i voluntats anticipades.
  • Foment del suport mutu: Integrant la figura al sistema.

Pel que fa a l’impacte d’aquestes activitats, una recent revisió sistemàtica amb metanàlisi realitzada pel nostre grup d’investigació (Eiroa-Orosa i García-Mieres, 2019), il·lustra que aquest tipus d’activitats té una clara influencia sobre creences i actituds, mentre que l’efecte sobre les pràctiques és menys clar i molt heterogeni. Cal tenir en compte que la majoria dels estudis que han mesurat variables conductuals ho han fet en el context de projectes a gran escala com els mencionats anteriorment. Això planteja la pregunta de si més enllà de canviar creences i actituds, és possible canviar les pràctiques, fins i tot quan s’han invertit suficients recursos.

Alguns estudis qualitatius ens ofereixen informació que pot il·lustrar els resultats de la nostra metanàlisi. En aquestes anàlisis es discuteixen les tensions entre els canvis dirigits per l’administració «de dalt a baix» i els canvis «de baix cap a dalt» o iniciats en l’àmbit d’equip. En els projectes a gran escala mencionats, si bé la intenció era realitzar canvis organitzacionals de baix cap a dalt, és evident que els professionals involucrats tenien seriosos dubtes que existís un compromís institucional per realitzar canvis reals. Això connecta amb altres conceptes que ja s’havien abordat en projectes de menor envergadura, però amb gran implicació de les persones participants, com l’esperança i l’autonomia. Alguns dels projectes a gran escala intenten sistematitzar i implementar canvis que primer van tenir lloc de manera espontània en un ambient de transformació molt compromès. Com passa amb els mèrits d’altres moviments socials, sistematitzar processos de baix cap a dalt, fins i tot considerant les idiosincràsies de cada espai, implica algunes contradiccions com la dificultat per emular la motivació intrínseca que es produeix originalment.

 

Això passa en un context en què les institucions envien missatges contradictoris. Per una banda, destinen fons a projectes d’aquest tipus, però per l’altra, no donen un suport real perquè els canvis es produeixin i es mantinguin.

La formació i sensibilització de professionals són elements fonamentals per a la implementació del model de recuperació.  Tal com passa en altres àmbits, la participació de les persones afectades és crucial. Aquesta implicació es produeix tant per part de persones usuàries dels serveis participants, com activistes en primera persona amb experiència en formació. L’impacte de les activitats és clar pel que fa a creences i actituds, tot i que no tant en les pràctiques. Aquesta diferència està probablement causada per resistències al canvi en l’àmbit organitzacional. Per tant, la implicació de totes les persones professionals, tan dedicades a l’atenció com a la gestió, és important perquè les transformacions cristal·litzin en una atenció basada en la creació de projectes de ciutadania plena.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 24 de novembre de 2021
Darrera modificació 24 de novembre de 2021
Dr. Francisco José Eiroa-Orosa

Dr. Francisco José Eiroa-Orosa

Investigador Ramon y Cajal. Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P)
Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en 1ª Persona – VEUS
Bibliografía
Eiroa-Orosa, F. & García-Mieres, H. (2019). A Systematic Review and Meta-analysis of Recovery Educational Interventions for Mental Health Professionals. Administration and Policy in Mental Health and Mental Health Services Research , 46(6) , 724–752. https://doi.org/10.1007/s10488-019-00956-9