Quin és el tractament del TOC?

El tractament més recomanable per al TOC lleu-moderat és la psicoteràpia cognitivoconductual (TCC), bàsicament mitjançant exposició amb prevenció de resposta (EPR) acompanyada de reestructuració cognitiva. Per al TOC moderat-greu es recomana començar amb medicació i acompanyar-la de TCC. En casos amb símptomes molt importants i limitants, pot ser necessari començar únicament amb medicació i, un cop s’han reduït almenys parcialment els símptomes, afegir la teràpia de conducta.

L'exposició amb prevenció de resposta consisteix a sol·licitar a la persona que s'enfronti a aquelles situacions en què apareixen les obsessions (exposició) sense dur a terme els rituals (prevenció de resposta). Per exemple, que toqui objectes «contaminats» i després no es renti les mans; que surti de casa i no comprovi la porta o els electrodomèstics, etc. És molt important motivar la persona a l'inici de la psicoteràpia cognitivoconductual, treballant la consciència de trastorn i el seu empoderament per vèncer aquestes obsessions que li limiten la vida. Moltes vegades s’utilitza la teràpia individual i també la grupal, ja que conviure amb persones que estan passant el mateix ajuda a entendre el que et passa i a preparar-te per al canvi. A més, convé fer psicoeducació del trastorn de forma individual o grupal a la família o als éssers estimats que convisquin amb la persona amb TOC i, en el cas dels infants i joves, sol ser necessari incloure els centres escolars en aquests aspectes psicoeducatius, especialment quan hi ha molta interferència en l'entorn escolar.

La teràpia de conducta és extraordinàriament eficaç a totes les edats, però està especialment indicada en infants i adolescents i constitueix el tractament d'elecció per al TOC infanto-juvenil.

En relació amb els fàrmacs antiobsessius, hi ha diverses alternatives. Els fàrmacs de primera línia són un grup de medicaments que anomenem «inhibidors selectius de recaptació de la serotonina (ISRS)», que inclouen la fluoxetina, fluvoxamina, sertralina, citalopram, escitalopram i paroxetina. Aquests medicaments s'utilitzen més enllà del TOC per tractar la depressió i altres trastorns d'ansietat, però és important saber que tenen un efecte antiobsessiu específic, amb independència que la persona estigui o no deprimida. Per tractar el TOC, aquests fàrmacs s'han de prendre en dosis més elevades que les que es fan servir per a la depressió i el seu efecte triga a aparèixer entre 8 i 12 setmanes, per la qual cosa és normal no notar grans canvis els primers dies del tractament. Si no hi ha una resposta adequada als ISRS, podem fer servir un altre medicament també de la família dels antidepressius que actuen sobre la serotonina: la clorimipramina (Anafranil).

Finalment, si no hem aconseguit una millora suficient amb els ISRS o l'Anafranil, poden combinar-se amb dosis reduïdes d’alguns fàrmacs de la família dels antipsicòtics (com l'aripiprazol o la risperidona), que també han demostrat ser capaços de reduir la freqüència d'aparició de les obsessions o el malestar que les acompanya.