- Què és i què no és un TOC?
- El TOC es cura?
- A quina edat s’inicia el TOC?
- Hi ha alguna causa que dispari un TOC? Es pot prevenir?
- Hi ha diferències en els símptomes de TOC que presenten nens i nenes?
- Quant de temps han de durar els símptomes perquè es diagnostiqui un TOC?
- Quin és el tractament del TOC?
- Durant quin temps aproximat una persona amb TOC ha de fer teràpia perquè els símptomes disminueixin?
- Si prens medicació i funciona, cal prendre-la tota la vida?
- El ioga, la meditació o altres teràpies funcionen per al TOC?
- El TOC és perillós per a la persona que el té?
- Com podem diferenciar el TOC dels símptomes del TEA?
- Si un nen amb TEA té un TOC, l’hem de deixar o cal intentar reduir-lo o suprimir-lo?
- El TOC s'associa amb el TDAH o amb el trastorn bipolar?
- Com puc saber si el meu fill o filla té un TOC?
- La meva filla sempre es trenca els cabells, de manera que els debilita. També ha arribat a entrar fins a 10 vegades a casa per comprovar que el gas estava apagat. Què podem fer perquè no ho faci?
- Com podem ajudar la nostra filla amb TOC a tenir més confiança en ella mateixa i reduir l'ansietat?
- Per què una persona amb TOC té generalment pensaments relacionats amb allò magicoreligiós?
- Què hem de fer les mares si detectem símptomes d’ordre exagerats que generin patiment en els nens?
- Les persones amb gelosia patològica es poden tractar amb estratègies similars a les persones amb TOC?
- Tinc una nena d’11 anys que fa moltes coses de TOC. És necessari diagnosticar-la? Em fa por que l'etiqueta pesi més que el trastorn mateix i que qualsevol comportament s'excusi sota el fet de tenir un TOC.
- Fa 20 anys que em van diagnosticar un TOC, no puc parar de parlar amb mi mateix (en silenci o en veu baixa) i em desconcentro molt. Per què pot ser i què puc fer?
- Què podem fer la família si la nostra filla major d’edat no es deixa ajudar i no té interès a curar-se?
- Quan el meu TOC treu de polleguera les persones que m'envolten, què han de fer?
- Quina és la diferència entre tenir tics i fer compulsions?
Quin és el tractament del TOC?
El tractament més recomanable per al TOC lleu-moderat és la psicoteràpia cognitivoconductual (TCC), bàsicament mitjançant exposició amb prevenció de resposta (EPR) acompanyada de reestructuració cognitiva. Per al TOC moderat-greu es recomana començar amb medicació i acompanyar-la de TCC. En casos amb símptomes molt importants i limitants, pot ser necessari començar únicament amb medicació i, un cop s’han reduït almenys parcialment els símptomes, afegir la teràpia de conducta.
L'exposició amb prevenció de resposta consisteix a sol·licitar a la persona que s'enfronti a aquelles situacions en què apareixen les obsessions (exposició) sense dur a terme els rituals (prevenció de resposta). Per exemple, que toqui objectes «contaminats» i després no es renti les mans; que surti de casa i no comprovi la porta o els electrodomèstics, etc. És molt important motivar la persona a l'inici de la psicoteràpia cognitivoconductual, treballant la consciència de trastorn i el seu empoderament per vèncer aquestes obsessions que li limiten la vida. Moltes vegades s’utilitza la teràpia individual i també la grupal, ja que conviure amb persones que estan passant el mateix ajuda a entendre el que et passa i a preparar-te per al canvi. A més, convé fer psicoeducació del trastorn de forma individual o grupal a la família o als éssers estimats que convisquin amb la persona amb TOC i, en el cas dels infants i joves, sol ser necessari incloure els centres escolars en aquests aspectes psicoeducatius, especialment quan hi ha molta interferència en l'entorn escolar.
La teràpia de conducta és extraordinàriament eficaç a totes les edats, però està especialment indicada en infants i adolescents i constitueix el tractament d'elecció per al TOC infanto-juvenil.
En relació amb els fàrmacs antiobsessius, hi ha diverses alternatives. Els fàrmacs de primera línia són un grup de medicaments que anomenem «inhibidors selectius de recaptació de la serotonina (ISRS)», que inclouen la fluoxetina, fluvoxamina, sertralina, citalopram, escitalopram i paroxetina. Aquests medicaments s'utilitzen més enllà del TOC per tractar la depressió i altres trastorns d'ansietat, però és important saber que tenen un efecte antiobsessiu específic, amb independència que la persona estigui o no deprimida. Per tractar el TOC, aquests fàrmacs s'han de prendre en dosis més elevades que les que es fan servir per a la depressió i el seu efecte triga a aparèixer entre 8 i 12 setmanes, per la qual cosa és normal no notar grans canvis els primers dies del tractament. Si no hi ha una resposta adequada als ISRS, podem fer servir un altre medicament també de la família dels antidepressius que actuen sobre la serotonina: la clorimipramina (Anafranil).
Finalment, si no hem aconseguit una millora suficient amb els ISRS o l'Anafranil, poden combinar-se amb dosis reduïdes d’alguns fàrmacs de la família dels antipsicòtics (com l'aripiprazol o la risperidona), que també han demostrat ser capaços de reduir la freqüència d'aparició de les obsessions o el malestar que les acompanya.