Com podem ajudar la nostra filla amb TOC a tenir més confiança en ella mateixa i reduir l'ansietat?

En general, és habitual que molts nois i noies no consultin o no parlin obertament dels símptomes TOC perquè algunes de les idees intruses que tenen són rares o absurdes. Normalment els fa vergonya compartir-les, ritualitzen «d'amagat» o, fins i tot, us poden involucrar a vosaltres, com a pares, de forma insidiosa demanant-vos que feu, per exemple, «el que els diu el TOC»: «repeteix aquesta paraula», «tanca aquesta porta», «comprova això», «col·loca així aquest objecte», etc.

És important comunicar-te bé amb la teva filla i, sense envair el seu espai, mostrar-li suport, acompanyar-la, que noti que pot confiar en tu, i que hi ets si necessita compartir alguna cosa que li angoixi.  És important deixar-vos aconsellar pels terapeutes, seguir el pla terapèutic proposat sense cedir a les imposicions del TOC.

De vegades hi pot haver certa tolerància als símptomes per part dels familiars, i certa acomodació als rituals, per la qual cosa és molt important justament treballar amb els pares i convivents, i que aquests no es vegin involucrats en els rituals dels seus fills.

Si s'és permissiu en aquests aspectes, el TOC entra a casa i acaba «dominant a tothom», i això, en certa mesura, en casos moderats-greus, interfereix de manera important en la dinàmica familiar. Si els pares no cedeixen poden aparèixer episodis de conflicte important. El fet de posar «límits al TOC» com a pares es treballa molt a la consulta amb adolescents. En el cas de persones adultes, també convé entrenar la parella, els pares o els convivents.