Quan el meu TOC treu de polleguera les persones que m'envolten, què han de fer?

Si observes que el TOC està interferint en la convivència amb els teus éssers estimats, potser és moment per tornar a reprendre la teràpia i intentar enfrontar-te als rituals, no només perquè puguin arribar a «molestar» als teus familiars, sinó per tu mateix, ja que el TOC està dient que facis accions absurdes que t'ocupen temps, no et calmen l'ansietat (ja que necessites ritualitzar de nou) o no ho fan de manera suficient.

Encara que creguis que et donen una sensació de alleujament i control, és una falsa sensació induïda pel trastorn. D'una banda, et recomanaria que continuessis vinculat a la teràpia per continuar millorant. D'altra banda, també seria important que tot el teu entorn tingués una actitud compassiva ja que el TOC no és una conducta de crida d'atenció ni ho fas per fastiguejar. A la consulta solem abordar el cas en família, especialment si són infants i adolescents, però també en persones adultes.

Tal com ja hem comentat en preguntes anteriors, és molt freqüent involucrar la família en els rituals, de vegades perquè aquests durin menys (en casos severs la persona afectada pot passar-se hores fent un ritual), i demanen als seus familiars que els finalitzin el ritual. Els pares i mares poden participar en aquests rituals per tal de no veure patir els seus fills. Tot i això, de vegades el traspàs d'aquests rituals a la família pot ser potent i pot passar que, en el moment en què la família posa límits al TOC, la persona afectada no ho toleri i això generi conflictes. Cal que el procés sigui mediat i pactat a la consulta.

De vegades és necessari fer intervencions a domicili perquè, d'una banda, es pot ajudar molt els familiars a marcar els límits i a assistir en les exposicions i, per l’altra, ofereix una visió molt objectiva al professional clínic i li permet abordar aquests rituals dins l'entorn natural de la persona, que és on els portarà més a terme (de vegades, la persona és capaç d'inhibir els rituals a la consulta per després, a casa, fer-los de forma intensa).