- Què és i què no és un TOC?
- El TOC es cura?
- A quina edat s’inicia el TOC?
- Hi ha alguna causa que dispari un TOC? Es pot prevenir?
- Hi ha diferències en els símptomes de TOC que presenten nens i nenes?
- Quant de temps han de durar els símptomes perquè es diagnostiqui un TOC?
- Quin és el tractament del TOC?
- Durant quin temps aproximat una persona amb TOC ha de fer teràpia perquè els símptomes disminueixin?
- Si prens medicació i funciona, cal prendre-la tota la vida?
- El ioga, la meditació o altres teràpies funcionen per al TOC?
- El TOC és perillós per a la persona que el té?
- Com podem diferenciar el TOC dels símptomes del TEA?
- Si un nen amb TEA té un TOC, l’hem de deixar o cal intentar reduir-lo o suprimir-lo?
- El TOC s'associa amb el TDAH o amb el trastorn bipolar?
- Com puc saber si el meu fill o filla té un TOC?
- La meva filla sempre es trenca els cabells, de manera que els debilita. També ha arribat a entrar fins a 10 vegades a casa per comprovar que el gas estava apagat. Què podem fer perquè no ho faci?
- Com podem ajudar la nostra filla amb TOC a tenir més confiança en ella mateixa i reduir l'ansietat?
- Per què una persona amb TOC té generalment pensaments relacionats amb allò magicoreligiós?
- Què hem de fer les mares si detectem símptomes d’ordre exagerats que generin patiment en els nens?
- Les persones amb gelosia patològica es poden tractar amb estratègies similars a les persones amb TOC?
- Tinc una nena d’11 anys que fa moltes coses de TOC. És necessari diagnosticar-la? Em fa por que l'etiqueta pesi més que el trastorn mateix i que qualsevol comportament s'excusi sota el fet de tenir un TOC.
- Fa 20 anys que em van diagnosticar un TOC, no puc parar de parlar amb mi mateix (en silenci o en veu baixa) i em desconcentro molt. Per què pot ser i què puc fer?
- Què podem fer la família si la nostra filla major d’edat no es deixa ajudar i no té interès a curar-se?
- Quan el meu TOC treu de polleguera les persones que m'envolten, què han de fer?
- Quina és la diferència entre tenir tics i fer compulsions?
Si prens medicació i funciona, cal prendre-la tota la vida?
Cal individualitzar cada cas; en funció de la severitat del TOC, del grau de resistència a les compulsions, de la tolerància i l’efectivitat del psicofàrmac. Per evitar recaigudes, és important mantenir el tractament antidepressiu (són els fàrmacs d'elecció, en dosis antiobsessives, que són significativament més altes que les antidepressives) entre 1 i 2 anys després d'obtenir millora i estabilitat clínica. Passat aquest temps, si es valora retirar el fàrmac, cal explicar a la persona com ha d’actuar en cas de possibles recaigudes. A més, aquesta retirada ha de ser gradual i supervisada pels especialistes. En cas que apareguessin recaigudes, podria ser necessari mantenir el tractament un temps prolongat o fins i tot indefinit.
Els antidepressius del tipus ISRS (inhibidors de la recaptació de serotonina) són la medicació indicada per al TOC i en general es toleren bé, però cal fer una monitorització estreta atès que les dosis són més elevades que en casos d'ansietat o depressió. A més, es poden associar altres tipus de psicofàrmacs com els antipsicòtics atípics en dosis baixes perquè potencien l'efecte antiobsessiu.
És molt important no deixar la medicació de cop, perquè podria aparèixer la síndrome de retirada i és molt desagradable (sudoració, ansietat, malestar, nàusees). És necessari consultar el psiquiatre o la psiquiatra de referència si cal reduir o fer canvis en el tractament farmacològic.