- Què és i què no és un TOC?
- El TOC es cura?
- A quina edat s’inicia el TOC?
- Hi ha alguna causa que dispari un TOC? Es pot prevenir?
- Hi ha diferències en els símptomes de TOC que presenten nens i nenes?
- Quant de temps han de durar els símptomes perquè es diagnostiqui un TOC?
- Quin és el tractament del TOC?
- Durant quin temps aproximat una persona amb TOC ha de fer teràpia perquè els símptomes disminueixin?
- Si prens medicació i funciona, cal prendre-la tota la vida?
- El ioga, la meditació o altres teràpies funcionen per al TOC?
- El TOC és perillós per a la persona que el té?
- Com podem diferenciar el TOC dels símptomes del TEA?
- Si un nen amb TEA té un TOC, l’hem de deixar o cal intentar reduir-lo o suprimir-lo?
- El TOC s'associa amb el TDAH o amb el trastorn bipolar?
- Com puc saber si el meu fill o filla té un TOC?
- La meva filla sempre es trenca els cabells, de manera que els debilita. També ha arribat a entrar fins a 10 vegades a casa per comprovar que el gas estava apagat. Què podem fer perquè no ho faci?
- Com podem ajudar la nostra filla amb TOC a tenir més confiança en ella mateixa i reduir l'ansietat?
- Per què una persona amb TOC té generalment pensaments relacionats amb allò magicoreligiós?
- Què hem de fer les mares si detectem símptomes d’ordre exagerats que generin patiment en els nens?
- Les persones amb gelosia patològica es poden tractar amb estratègies similars a les persones amb TOC?
- Tinc una nena d’11 anys que fa moltes coses de TOC. És necessari diagnosticar-la? Em fa por que l'etiqueta pesi més que el trastorn mateix i que qualsevol comportament s'excusi sota el fet de tenir un TOC.
- Fa 20 anys que em van diagnosticar un TOC, no puc parar de parlar amb mi mateix (en silenci o en veu baixa) i em desconcentro molt. Per què pot ser i què puc fer?
- Què podem fer la família si la nostra filla major d’edat no es deixa ajudar i no té interès a curar-se?
- Quan el meu TOC treu de polleguera les persones que m'envolten, què han de fer?
- Quina és la diferència entre tenir tics i fer compulsions?
Com podem diferenciar el TOC dels símptomes del TEA?
S'estima que al voltant d’un 15 % de les persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA) presenten un TOC comòrbid. De vegades és difícil de diferenciar, ja que les persones amb TEA presenten comportaments restringits i repetitius que podrien confondre's amb símptomes obsessivocompulsius. De vegades, la rigidesa i la inflexibilitat associades al TEA contribueixen al desenvolupament de rutines i rituals fixos al voltant d'una temàtica concreta. En si, la simptomatologia TEA com ara la dificultat per al canvi, la necessitat de control i la tendència a seguir patrons repetitius i estereotipats serien factors mantenidors d'un TOC en una persona amb TEA.
No obstant, un factor clau en el diagnòstic diferencial entre TOC i TEA és que, a diferència dels comportaments repetitius del TEA, les compulsions del TOC:
- Van precedides d'una obsessió.
- Són la resposta a l'ansietat que produeix l'obsessió.
- No són desitjades, són rebutjades per l'individu que les vol neutralitzar.
Les conductes repetitives en el TEA són símptomes nuclears del propi trastorn del desenvolupament i en comprenen dues o més de les següents:
- Moviments estereotipats (moltes vegades autoestimulatoris).
- Inflexibilitat davant les rutines, patrons ritualitzats de comportament, intolerància al canvi, patrons de pensament rígid.
- Interessos restringits i fixos d’elevada intensitat i perseverança.
- Hipo o hiperreactivitat als estímuls sensorials.
Els patrons rígids de comportament en les persones amb TEA aporten, en moltes ocasions, sensació de seguretat; a més, tenen necessitat de tenir normes clares a seguir i de crear previsibilitat en el seu dia a dia (horaris, rutines), si no, es confonen i es desregulen; això aconsegueix donar-los estructura i estabilitat.