El TOC s'associa amb el TDAH o amb el trastorn bipolar?

En la infància, veiem més freqüentment el TOC associat al TDAH, en els trastorns per tics, com la síndrome de Tourette, trastorn que associa tant tics fònics com motors al llarg de més d'un any i, a més, sol associar-se en més del 60-80 % a altres comorbiditats psiquiàtriques. La més específica i freqüent és el TDAH, seguida del TOC i el TEA. Per tant, és habitual trobar en la infància, en el marc d'un trastorn per tics com és el Tourette, especialment a l'edat de 10-12 anys (període de més exacerbació dels tics en els trastorns per tics crònics o el Tourette), infants que pateixen tics, TDAH i TOC.

Respecte als trastorns de l'estat d'ànim, la depressió és la patologia que acompanya el TOC amb més freqüència (sovint com a conseqüència del patiment que generen les obsessions i el deteriorament de la funcionalitat de les persones). Pel que fa al trastorn bipolar, és una associació que es pot donar, encara que amb menys freqüència que la depressió. En el cas d’aquelles persones que presenten alhora TOC i trastorn bipolar és especialment important gestionar correctament el tractament farmacològic, atès que l'ús de dosis altes d'antidepressius (habitual en TOC) pot incrementar el risc de descompensacions maníaques del trastorn bipolar (episodis d'eufòria). És fonamental assegurar un tractament adequat amb eutimitzants (com el liti o el valproat) i extremar l'ús de la teràpia de conducta per reduir la necessitat de combinar dosis elevades d'antidepressius.