Les regles del dol en una pèrdua per suïcidi

El dol que comporta una pèrdua per suïcidi, encara invisibilitzada socialment i associada a l’estigma i a nombrosos mites, és un viatge difícil per a les persones que el viuen.
Carles Alastuey Sagarra
Carles Alastuey Sagarra
Vicepresident i coordinador dels grups de suport
Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes (DSAS)
duelo por pérdida por suicidio
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

El tercer dissabte de novembre commemorem el Dia Internacional del Supervivent a la pèrdua per suïcidi, amb la voluntat de visibilitzar els milers de persones que cada any pateixen una pèrdua a l’Estat espanyol per aquesta causa i compartir el dolor tots junts.

L’any 2018 van morir a Espanya 3.539 persones a causa del suïcidi, de les quals 522 a Catalunya, una xifra semblant a la dels darrers deu anys. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada acte suïcida afecta com a mínim sis persones, en funció del vincle afectiu que existia, de manera que podem calcular que unes 21.000 persones es veuen afectades anualment per una pèrdua per suïcidi sense que, tret d’escasses excepcions, hi hagi iniciatives d’atenció a un col·lectiu tan nombrós.

El dol que comporta una pèrdua per suïcidi, encara invisibilitzada socialment i associada a l’estigma i a nombrosos mites, és un viatge difícil per a les persones que el viuen. El fet de silenciar-lo, de no seguir un procés de dol saludable, ens precipita com a supervivents al risc de desenvolupar afeccions psicològiques i físiques greus, que es poden allargar durant molt de temps, i a tenir nosaltres mateixos conductes suïcides.

Ens hem de permetre expressar el dol, l’aflicció que pateixen milers de persones com tots nosaltres i reivindicar la necessitat de disposar de recursos especialitzats que ens ajudin a suportar l’abatiment i la pena.

Per aquest motiu, volem contribuir humilment a fer pedagogia sobre aquesta pèrdua tan dolorosa que és la pèrdua per suïcidi, amb aquest decàleg de recomanacions.

Les regles del dol en una pèrdua per suïcidi:

 

  1. Les persones no reaccionem igual davant la mort d’un ésser estimat. La resposta és individual i està relacionada amb la nostra manera de ser, l’educació que hem rebut i les experiències personals i culturals.
  2. Dissimular el que sentim no és bo: dificulta la comunicació amb les persones que ens estimen i que potser senten el mateix que nosaltres.
  3. Quan perdem algú a causa del suïcidi, el més normal és que el nostre món es torni insuportable, insegur, ple de dolor i culpabilitat.
  4. El procés de dol ens pot causar dolor físic i mental. És molt convenient que anem al metge i es faci un seguiment del nostre estat de salut general i, si cal, que busquem l’ajuda psicoterapèutica més adequada.
  5. El dol a causa del suïcidi té un risc especial d’evolució negativa, el que s’anomena dol complicat o traumàtic, i hem de ser conscients de la necessitat de detectar una evolució negativa per poder-hi fer front i reconèixer que necessitem ajuda.
  6. Necessitem que ens acompanyin, que ens comprenguin, que ens reconfortin, no pas que ens diguin que hem de superar aquesta situació. És bo que recordem això de manera afectuosa a la gent del nostre entorn.
  7. Parlar de la pèrdua que hem patit és necessari; reviure la nostra experiència (què va passar, com ho vam viure...) és bo per a la nostra evolució i per integrar la pèrdua, encara que la majoria de les persones creguin que no.
  8. La pèrdua i el dol estan carregats de mites i d’idees equivocades, és important que fem un bon aprenentatge sobre el dol i busquem informació adequada.
  9. Plorar és convenient. És normal sentir una gran tristesa. És lògic que no tinguem ganes de fer res. Al marge del que ens digui la gent, hem de tenir clar que aquest és l’estat normal i que s’allargarà durant força temps.
  10. La vida al voltant nostre continua, encara que no vulguem. En tant que sigui possible, hem de trobar espais per recuperar la nostra vida i reformular com la viurem després de la pèrdua que hem patit.
Publicació
20 de novembre de 2020
Darrera actualització
20 de novembre de 2020
Col·lectius
Ciutadania
Temes
Dol
Estigma
Ajuda mútua
Carles Alastuey Sagarra

Carles Alastuey Sagarra

Vicepresident i coordinador dels grups de suport
Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes (DSAS)

Destaquem

Article

Les altres víctimes

Dos familiars de persones mortes per suïcidi comparteixen les seves reflexions.
Judith, mare d'una noia amb anorèixa nerviosa
Entrevista

«Tots hauríem de tenir la informació bàsica per poder actuar davant d’un trastorn de la conducta alimentària»

hablar
Article

Parlar del suïcidi

Núria Pérez, mare d'un nen amb trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)
Testimoni

«El Max ens ha ensenyat a posar-nos al lloc de l'altre en tots els àmbits de la vida»

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

Article

Factors protectors enfront del suïcidi

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

redessociales
Blog

Contra l’apologia de l’anorèxia i la bulímia

El compte d’Instagram @stoptca_sjd s’ha erigit en altaveu de la lluita contra l’apologia dels trastorns de la conducta alimentària