Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

L’Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut (SNS) 2019-2024 inclou com a línia estratègica l’abordatge integral de la prevenció de la conducta suïcida a Espanya. És una línia de treball que el Ministeri va presentar el mes de setembre de 2019 i que va posar en marxa amb quatre grups de treball: responsables de diferents institucions; societats científiques i professionals; mitjans de comunicació i associacions de premsa, i la societat civil, representada per associacions de pacients i usuaris. 

Les comunitats autònomes amb competències en sanitat i les administracions provincials i municipals estan desenvolupant programes i accions des de fa anys i treballen en xarxa amb diverses institucions sanitàries i socials, cossos de seguretat i associacions. A Catalunya, cal destacar els primers programes de prevenció desenvolupats pels equips de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i els del Parc Taulí.

«Sempre ho pots deixar per demà»

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el seu Pla Director de Salut Mental i Addiccions, està ultimant el seu propi pla nacional de prevenció del suïcidi. «El que es pretén amb aquest pla», explica Jordi Blanch Andreu, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, «és treballar, entre d’altres, els factors d’actuació més importants, com ara la millora de l’atenció primària com a punt de detecció de casos, la tasca de sensibilització sobre l’estigma associat al suïcidi, la informació a la població general i el treball en xarxa amb agents que no són de l’àmbit de la salut, com ara la policia, els bombers o els serveis socials».

Aquest serà el primer pla integral de prevenció del suïcidi elaborat des del Govern de Catalunya, que ja va ser pioner en la implementació del Codi Risc Suïcidi (CRS), l’any 2014. El CRS ja és un referent a Europa com a programa d’atenció de les persones amb risc de suïcidi. Durant 5 anys de funcionament, el CRS ha atès 12.596 persones amb episodis de conducta suïcida. De totes aquestes, el 88 % ha tingut un únic episodi d’intent gràcies, entre altres coses, al seguiment posterior.

Per a Blanch, aconseguir vincular les persones d’alt risc amb el sistema de salut mental és un objectiu que ja s’ha aconseguit al llarg d’aquests anys de funcionament.

El Codi Risc Suïcidi ha anat molt bé, sobretot en aquesta vinculació, però encara cal veure si s’ha traduït en una disminució de les causes de suïcidi consumat, ja que això no s’està veient per ara.

Jordi Blanch Andreu, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions

Àmbits de millora

Malgrat el bon funcionament del programa, el sistema pateix algunes mancances tècniques en les quals s’està treballant, com ara millores en el procediment de registre de casos arreu del territori o la possibilitat de tenir accés a la informació sobre les causes de la mort de les persones que han estat en el programa. «Tenim un sistema de registre de temptatives molt potent i podem saber, amb força detall sociodemogràfic, quantes temptatives de suïcidi es produeixen a Catalunya. També sabem quantes persones han sortit del sistema per causa de mort. El que no sabem és quantes corresponen a suïcidis consumats. Es tracta d’informació confidencial des del punt de vista jurídic, però estem estudiant fórmules per poder disposar d’aquesta informació i saber si el CRS és eficient», explica Jordi Blanch.

Una altra gran dificultat afegida té a veure amb la fiabilitat de les dades i és comuna en tota la salut mental: més de la meitat de les persones que necessiten tractament no en reben i, de les que estan en tractament, un percentatge significatiu no rep l’adequat, segons el que s’afirma en la pròpia Estratègia de Salut Mental del SNS. Per això no es té mai la imatge completa de la dimensió del problema.

Un problema de salut pública

Mentre el Pla Director de Salut Mental i Addiccions avançava en el seu programa de prevenció del suïcidi, va arribar la pandèmia de la COVID-19. «Necessitem més temps per revisar les dades que hem anat recollint», reflexiona Jordi Blanch, «veiem una reducció molt important dels casos detectats, però això no significa que no hi hagi temptatives, sinó que són casos que no s’atenen a les urgències psiquiàtriques, que és on es registren ara mateix. Una de les qüestions que cal resoldre és, precisament, ampliar els punts de registre».

Del pla a l’acció

«La pandèmia ha contribuït, en certa manera, a posar la salut mental en primera línia perquè no havíem conegut una situació mundial que causés tanta incertesa i estrès», explica Pilar Solanes Salse, directora d'Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta situació va permetre posar en marxa a la capital catalana un pla de xoc en salut mental, amb una partida pressupostària d’1,5 milions d’euros, centrat en cinc línies d’actuació que es proposen aconseguir:

  • Més persones que sàpiguen protegir la seva salut mental durant la crisi i més persones preparades per afrontar les adversitats.
  • Més capacitat per detectar, acompanyar i, si cal, orientar cap als serveis de suport les persones que pateixen els problemes i malestars psíquics més comuns.
  • Un suport específic per als grups, col·lectius i territoris que estan patint especialment l’impacte de la crisi de la COVID-19.
  • Més serveis per prevenir i atendre la conducta suïcida.
  • Suport i acompanyament en el dol.

El pla de xoc de la ciutat de Barcelona va servir per complementar el Pla de Salut Mental que, tot i que està liderat pel consistori municipal, compta amb la feina en xarxa de les institucions socials i de salut, associacions i entitats diverses que treballen amb un objectiu comú: analitzar i actuar per promoure la salut mental i prevenir els seus problemes i per millorar la qualitat de vida de les persones que ja tenen aquests problemes. Entre les institucions que hi participen també hi ha la Xarxa de Salut Mental de Sant Joan de Déu.

Les ciutats s’han d’implicar en la prevenció del suïcidi

Pilar Solanes Salse, Directora del Programa de Salut de l'Ajuntament de Barcelona. 

«No es pot fer un bon pla de prevenció sense el coneixement i la proximitat de la ciutat i els seus agents, amb la comunitat, que són els qui coneixen els punts calents i poden contactar amb les famílies i ajudar-les», afegeix. La Directora d'Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona afirma que sempre treballen amb el mateix lema: més polítiques de salut mental a la ciutat i més ciutat en les polítiques de salut mental. Aquest lema s’impregna, diu Solanes, en tota la política de salut mental que projecta el consistori barceloní.

Més de 100 trucades al telèfon de prevenció del suïcidi en un mes

A principis del mes d’agost es van activar dos serveis dedicats a la prevenció del suïcidi: un telèfon de prevenció del suïcidi (24 h / 365 dies), a càrrec de la Fundació Ajuda i Esperança. Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona, el telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona ha registrat en el seu primer mes de funcionament 101 trucades, 36 de les quals eren de persones amb conductes suïcides. S’han activat els serveis especials del 112 dues vegades.

També s’ha posat en marxa un servei d’atenció per a les famílies, amistats i persones de l’entorn laboral de qui viu amb risc de suïcidi i per a les persones supervivents d’un suïcidi, és a dir, les que han perdut alguna persona propera per aquesta causa, en l’espai Barcelona Cuida. Aquest punt d’atenció està gestionat per les associacions Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes (DSAS) i l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS).

 

Les altres víctimes

El camí ha estat llarg, s’han necessitat anys d’activisme, de petites accions de prevenció i sensibilització des de l’administració i des de les associacions vinculades amb el fenomen del suïcidi. «El suïcidi és el súmmum de l’estigma, però aquests darrers anys s’ha treballat perquè ara, amb una certa valentia, es puguin proposar accions concretes de prevenció», explica la representant municipal, «totes les administracions han de tenir a l’agenda la prevenció del suïcidi».

Temes
Detecció precoç
Estigma
Gestió sanitària
Habilitats socials
Impulsivitat
Pobresa
Prevenció del suïcidi
Resiliència
Soletat
Col·lectius
Ciutadania
Persona en risc d'exclusió social
Professionals de la salut
SOM Salud Mental 360

Redacció

SOM Salud Mental 360
Publicació
09 de setembre de 2020
Darrera modificació
09 de setembre de 2020

Destaquem

Article

Factors protectors enfront del suïcidi

Adolescentes
Article

On és la Marta?

La mort de la Marta va ser responsabilitat de tothom com a societat, una decisió individual i col·lectiva alhora, una decisió anunciada en nombroses ocasions, tant amb paraules com amb gestos i actes.
jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

El suicidio no debe normalizarse por la edad
Article

Envelliment i suïcidi

El suïcidi en la població d’edat avançada és un fenomen que sovint s’ignora o es desatén i que atrau menys atenció que el suïcidi en la població més jove. L’edat no ha de ser un motiu per normalitzar el patiment.

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

prevencion suicidio
Blog

Guia de recomanacions per a la prevenció del suïcidi

Què fer i a quins factors cal posar atenció
Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»