Les altres víctimes

Dos familiars de persones mortes per suïcidi comparteixen les seves reflexions.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 9 de setembre de 2020
Darrera modificació 9 de setembre de 2020
Temes
Dol
Estigma
Col·lectius
Persona cuidadora

S’autoanomenen supervivents. Són els pares i les mares, els fills i les filles, els germans i les germanes i la resta de familiars que viuen la traumàtica i dolorosa experiència de perdre un ésser estimat per suïcidi.

El seu coneixement de primera mà de la devastació personal i familiar que comporta aquesta situació fa que la seva veu sigui especialment important en la prevenció del suïcidi.

Cap d’aquestes persones no va pensar que li pogués passar, cap no va imaginar que perdria un fill o una mare en aquestes circumstàncies. Aquest és precisament, un dels falsos mites arrelats en la societat: «a mi no em passarà».

I després hi ha la solitud amb què es viu el llarg dol, la incomprensió, el sentiment de culpabilitat i el tabú que envolta el suïcidi. Un mur de silenci que els supervivents miren d’enderrocar per contribuir a un canvi en la forma de parlar del suïcidi.

La importància de parlar-ne és el gran missatge que aquests dos supervivents han volgut transmetre. Parlar-ne amb naturalitat i en tots els espais comunitaris, des de les pròpies famílies fins a les escoles.

Destaquem

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
duelo por pérdida por suicidio
Blog

Les regles del dol en una pèrdua per suïcidi

El dol que comporta una pèrdua per suïcidi, encara invisibilitzada socialment i associada a l’estigma i a nombrosos mites, és un viatge difícil per a les persones que el viuen.
Article

Factors protectors enfront del suïcidi

El suicidio no debe normalizarse por la edad
Article

Envelliment i suïcidi

El suïcidi en la població d’edat avançada és un fenomen que sovint s’ignora o es desatén i que atrau menys atenció que el suïcidi en la població més jove. L’edat no ha de ser un motiu per normalitzar el patiment.

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Judith, mare d'una noia amb anorèixa nerviosa
Entrevista

«Tots hauríem de tenir la informació bàsica per poder actuar davant d’un trastorn de la conducta alimentària»

Webinar TCA
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i trastorns de la conducta alimentària

hablar
Article

Parlar del suïcidi

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi