Actituds que ajuden a ser resilients

L’autoestima te una relació directe amb la capacitat d’adaptació
Jordi Juanico Sabaté
Jordi Juanico Sabaté
Educador Social. Coordinador d'Educació Social en l'Àrea de Salut Mental. Cofundador del Programa Sentim
Resiliencia

Resiliència (del llatí resilire, que significa: tornar) és la capacitat de recuperar-se de les frustracions i contratemps. Les persones resilients s’adapten al canvi, a l’estrès o als problemes i són capaços d’afrontar quelcom amb perspectiva. El resultat d’aquesta capacitat de recuperar-se és un sentiment d’èxit i confiança.

La meva trobada amb aquesta bella i potent idea (lligada molt amb l’autoestima, com veurem més endavant), va arribar a través d'un llibre titulat «L'encanteri del món» escrit pel neuropsiquiatra i etòleg francès Boris Cyrulnik, un dels autors més destacats en aquest tema.

El patiment és una realitat que tots i totes hem experimentat alguna vegada, que sembla estar-hi sempre present a la vida. És la primera de les quatre nobles veritats ensenyades per Buda: patiment, causa d’aquest patiment, el cessament del patiment i el camí que ens hi porta.

En primera persona

El fet és que tots i totes, en algun moment, hem estat ferits; el que canvia és el com reaccionem davant el fet de ser ferits. Alguns s'enfonsen i uns altres simplement segueixen amb la seva vida. Què fem quan alguna cosa que ens ha ocorregut ens estripa i devasta totalment? Ens passem la vida plorant, gemegant? Fem reivindicacions, anem a buscar venjança? Fem una carrera com a víctimes?

O ben al contrari, anem a buscar reconstruir-nos? Per què en situacions de fracàs algunes persones es reconstrueixen? Per què en situacions privilegiades, alguns passen tota la seva vida patint? Aquests són alguns dels interrogants que sorgeixen i que ens fan buscar una explicació. I la trobem en la resiliència de la persona.

«Després de cremar-se la meva casa, vaig poder veure la lluna, més clara i neta», filosofia Zen.

Segons Cyrulnik existeixen tres forces que ens permeten resistir i reconstruir-nos, tres factors de la resiliència:

  1. L'adquisició de recursos interns (en la memòria i en l'aprenentatge afectiu). Durant els primers mesos de vida, en els primers anys, si he estat estimat, el fet que la meva mare m'estimés em dóna confiança. Quan rebo un cop, pateixo, però mantinc l'esperança de reconstruir-me. No és que pensi que no significa gens. El cop em fa patir, però mantinc l'esperança... Buscaré al meu  voltant les persones que m'ajudaran a reconstruir-me.
  2. La significació que se li dóna al fet. Algunes persones no estan traumatitzades per un fet, perquè per a elles no significa res. És un accident de la vida, gens greu, per tant segueixen endavant. Però unes altres quedaran ferides per aquest mateix fet, perquè per a elles significa massa coses i les fereix.
  3. La disposició de recursos externs al voltant de la persona ferida. El suport afectiu assenyat. Jo - com a infant ferit - no tinc cap oportunitat de reprendre la meva vida adulta si no hi ha al voltant meu algú que m'estimi... Una família, una parella, amistats, etc. I no tinc cap oportunitat de reprendre la meva vida si no li dono sentit a la violència insensata.

«Mai saps com de fort ets fins que ser fort és la única opció», Bob Marley

Arribats  a aquest punt, veurem com n’és d’important la relació entre la resiliència i la  nostra autoestima. Si tenim una autoestima forta, endreçada, ens podrem sobreposar millor a les dificultats que se’ns presentin. Aleshores la resiliència apareixerà amb més capacitat de superació i a l’inrevés, si tenim actituds resilients, segur que la nostra autoestima s’enfortirà i la percepció que tindrem de nosaltres com a persones millorarà.

I com ser resilients, doncs?

Sembrant aquestes actituds, tenint-ne cura, podem aconseguir-ho:

  • No espantar-nos pels canvis, pensem que són necessaris.
  • Entendre que les crisis, que en tindrem segur, no són insuperables.
  • Ser decidits, prendre decisions sense por; el fracàs per les nostres accions no ens ha d’aturar.
  • Recordar experiències pròpies viscudes que ens han fet superar dificultats.

Nosaltres, les nostres decisions, el nostre optimisme a l’hora d’afrontar-les, serà determinant per seguir creixent i que els entrebancs no ens aturin.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 8 de abril de 2021
Darrera modificació 8 de abril de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Ciutadania
Temes
Autoestima
Confinament
COVID-19
Habilitats socials
Resiliència
Jordi Juanico Sabaté

Jordi Juanico Sabaté

Educador Social. Coordinador d'Educació Social en l'Àrea de Salut Mental. Cofundador del Programa Sentim

Psicopedagog, educador social, mestre, mediador i terapeuta multifamiliar. Anteriorment va treballar en un CRAE amb funcions d'educador i de director durant 20 anys.

Des de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu ha impulsat grups plurifamiliars des de fa deu anys, que funcionen amb èxit per a les famílies i pacients. A partir d'aquesta experiència amb els grups multifamiliars va ser l'ideòleg i cofundador del Programa Sentim.

És també tutor del Grau d'Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Destaquem

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

Marina Garcés Mascareñas general
Testimoni

«Quan parlem de salut mental necessitem una lectura de malestar col·lectiu i social»

adolescencia
Article

Per què se suïciden els joves?

La pandèmia ha agreujat un pessimisme existencial latent
Telefono esperanza
Testimoni

L'escolta activa té un impacte positiu en les persones

autoestima
Blog

La importància de cuidar l’autoestima

Es construeix al llarg de tota la vida i sota la influència dels altres
bienestar
Blog

Coses que pots fer per sentir-te millor

Quinze activitats que t'ajudaran a assolir més benestar en aquests temps de pandèmia
Salud mental positiva
Blog

Consells per cuidar més la nostra salut mental positiva

És tan saludable riure d’alegria quan passen coses bones com plorar de tristesa quan hi ha problemes
estrés covid
Blog

Com gestionar l’estrès durant la pandèmia de la COVID-19?

Els aspectes bàsics que has de tenir en compte per gestionar l’estrès
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?