Prescriure activitats socials des de la consulta

La història de la María

La María té 25 anys. Ha marxat del seu poble, perquè vol un futur millor per a ella. Després d'estudiar a distància amb molt d'esforç, ha tingut sort de trobar una feina que li compensa aquesta decisió tan important de començar una nova vida en una gran ciutat, lluny del seu poble, i on no coneix ningú.

Tres mesos després de començar la nova feina, la María ve a la consulta. Em diu que es troba molt marejada i que vol que li fem unes anàlisis per saber si té anèmia. Ens explica la seva nova vida a la ciutat i com li està costant l'adaptació. Viu sola i troba a faltar la família i els amics. A més, se sent molt pressionada a la feina, ja que li exigeixen molt i acaba esgotada cada dia. Mentre parla, se li escapa alguna llàgrima que recull en el clínex que li donem.

No és un cas únic ni una situació poc viscuda a la consulta d'atenció primària. De fet, la María ens fa partícips d'una realitat. Atenció primària és molt més que la porta d'entrada o accés al sistema de salut; representa un autèntic observatori de la realitat social, un minaret privilegiat.

La visió holística de la salut de la María fa que tinguem molt clar que no és bo el patiment que ens explica. Potser encara la María no compleix els criteris diagnòstics de depressió, però estem convençuts que la persistència de la situació que està vivint acabarà minant la seva salut: la salut física i la salut mental, que al final és només una salut. Per això els marejos…

Atenció primària és la porta d'entrada al sistema de salut, però sobretot és un autèntic observatori de la realitat social, un minaret privilegiat.

Volem ajudar la María, que busca en el metge millorar el seu malestar. Com que tenim algunes habilitats en suport emocional, intentem empoderar-la amb eines que l'ajudin a afrontar més bé la situació viscuda, que no és fàcil. Però ampliant la visió i les estratègies d'ajuda per a la María, pensem en possibilitats més enllà de la consulta.

La comunitat, un agent de salut

Fa uns mesos que hem iniciat una col·laboració amb la biblioteca del barri. Es tracta d'un projecte d'alfabetització per a persones immigrades amb dificultats de comunicació i adaptació. Moltes persones amb importants diferències culturals arribades de països molt diversos (el Marroc, l'Índia, el Pakistan…) es troben en situacions semblants a la descrita per la María des del punt de vista d'adaptació, perquè han deixat els seus llaços afectius a milers de quilòmetres. Moltes d'aquestes persones venen sovint a la consulta. Intenten explicar el seu malestar físic a través de múltiples visites en les quals, amb freqüència, el que intenten transmetre és una dificultat en la seva vida. Se senten persones incompreses en molts casos, ja que no parlen la nostra llengua.

El projecte d'alfabetització tracta d'integrar a aquestes persones en la comunitat i fer que se sentin millor i més acollides, i que no pateixin tant la distància emocional. És a dir, que millorin la seva salut en majúscules. La biblioteca és un actiu de salut per al barri, i així hauríem de veure també les associacions i les entitats que comparteixen comunitat amb el centre de salut; i també els parcs i zones verdes on es pot fer activitat a l'aire lliure i exercici físic.

Aquesta visió implica un treball en xarxa, amb i per la comunitat. Identificar els actius de salut del barri i prescriure les activitats socials des de la consulta.

El potencial de la comunitat com a agent de salut de la població és molt important i cal que els professionals d'atenció primària (equips mèdics, d'Infermeria i de Treball social) el tinguin en compte Aquesta visió implica un treball en xarxa, amb i per la comunitat. Implica la identificació dels actius de salut del barri i poder prescriure les activitats des de les consultes.

Els nostres centres de salut haurien de ser centres d'atenció primària i salut comunitària, com afortunadament es volen potenciar. Aquesta visió implica una estratègia de treball en una direcció allunyada del que representa la tradicional consulta del centre de salut. Per a això, cal canviar dinàmiques i inèrcies i cal potenciar el treball en xarxa des de la comunitat i la resposta social davant les amenaces per a la salut, ja que sabem molt bé que el 70% dels determinants de salut tenen a veure amb les condicions socials.

Com molt bé diu Sir Michael Marmot, director del UCL Institute of Health Equity, «si la major part dels problemes de salut tenen a veure amb els determinants socials de la salut, les solucions també han de ser socials».

La prescripció social, eix d'una salut amb majúscules

Cada vegada tenim més evidència que les activitats de prescripció social representen un benefici per a la salut. Fer passejos comunitaris en grup, per exemple, pot ser una activitat molt gratificant que pot millorar la salut física i la salut mental de les persones, i fomenta alhora la percepció de benestar i de sentir-se part de la comunitat. Així, recomanar a una persona gran de la nostra consulta que faci activitats grupals a la comunitat beneficiarà la seva salut, i més, sabent que la percepció d'aïllament social resulta nefasta i que hi ha evidències que les persones que perceben soledat no desitjada moren abans.

La prescripció social ha de ser un eix fonamental per a aquesta salut amb majúscules, una prescripció social entesa com la indicació d'una activitat a la comunitat pel seu efecte sobre la salut de la persona que la dur a terme.

I mentre aconseguim més recursos per treballar en la societat a fi de millorar la salut de la població, intentarem des de l'atenció primària de salut sortir de les consultes i, juntament amb la comunitat, ajudar a aquesta salut amb majúscules, però que també té noms i cognoms concrets. La prescripció social ha de ser un eix fonamental per a aquesta salut amb majúscules, una prescripció social entesa com la indicació d'una activitat realitzada a la comunitat pel seu efecte sobre la salut de la persona que la dur a terme.

Però tornem amb la Maria….

La María es va inscriure com a voluntària a la biblioteca, perquè tenia hores lliures després de la feina. El seu esgotament va millorar molt en sentir-se útil ajudant a les persones immigrades en les classes d'alfabetització. Per cert, una vegada van coincidir la María i la Safia (una dona del Pakistan alumna d'aquestes classes) a la sala d'espera de la consulta. Va ser molt emotiu comprovar la relació que hi havia entre elles i, el millor, la bona situació emocional de les dues, que ara venen molt poc a la consulta.