La soledat no desitjada en gent gran

Es diu que la solitud no desitjada és l'epidèmia silenciosa del segle XXI per la seva capacitat de propagació a la societat occidental. Encara que es tracti d'un sentiment subjectiu i no desitjat relacionat amb la manca o la pèrdua de companyia, les condicions socioeconòmiques actuals han convertit aquest sentiment en un factor de risc important per a la salut mental i física de les persones grans. Un fenomen que es va agreujar amb l'arribada de la pandèmia quan hi va haver una suspensió de bona part de les relacions socials de la ciutadania i activitat comunitària.

Segons dades de SoledadES, un 13,4% de les persones pateixen solitud no desitjada, afectant més dones (14,8%) que homes (12,1%). Els joves són els que experimenten més soledat no desitjada. Aquest sentiment va decreixent a mesura que pugem en edat fins que torna a disparar-se en persones més grans de 75 anys. És, a més, un sentiment de llarg recorregut ja que les persones expressen que fa almenys sis anys que estan en aquesta situació.

La prevenció i la detecció d'aquestes situacions són elements clau per millorar la salut i la qualitat de vida d'aquestes persones. En aquesta trobada digital revisarem què ens diuen les dades actuals sobre la situació de soledat de la gent gran, quin és el paper de la comunitat, i coneixerem iniciatives d'intervenció en la lluita contra la soledat.