Un any de resiliència

Fa poc més d'un any en què tot va canviar. Van canviar les nostres realitats, les nostres prioritat i plans, les nostres pors i, fins i tot, els nostres projectes de vida.

Ha estat un any de pandèmia, ple de traumes per a moltes persones i ple de desafiaments per a moltes altres. Han estat uns mesos en els quals s'ha posat a prova la capacitat de resiliència de tota la ciutadania, que ha hagut d'adaptar-se a unes circumstàncies abans desconegudes i que han suposat un alt peatge emocional i vital.

No tothom és resilient o, al menys, no ho és en la mateixa mesura.

Hem conversat amb algunes persones per saber com ha estat la seva vivència.

Ens trobem amb Serafina Sabaté, una dona de 92 anys, amb una capacitat d'adaptació que sorprèn. La seva vitalitat i optimisme es resultat de qui ho ha viscut tot, inclosa una guerra. Pateix pels seus éssers estimats i entén la difícil situació que aquesta crisi sanitària i social està suposant per a moltes persones, però diu que mai ha estat de les que «es queden plorant en un racó, sinó que tiro endavant».

Resiliencia

Actituds que ajuden a ser resilients

Un cas oposat és el de Mayca Padilla, amb una història de vida marcada per la depressió i l'ansietat. Mayca viu acompanyada de la seva gosseta, que ha estat una autèntica salvavides per a la seva propietària en els pitjors moments de la pandèmia. Amb el suport telefònic de familiars i companys de l'Associació Assadega'm, de la qual forma part, Mayca diu que ha viscut «malament tot aquest temps per culpa d’aquesta solitud no desitjada» i que va empitjorar la seva situació mental a l'haver d'abandonar les activitats a les quals estava acostumada i les seves relacions socials. Ara exerceix de secretària d'aquesta associació, una responsabilitat que la fa veritablement feliç i l'ajuda a veure la llum.

També hem parlat amb Javier Revilla, treballador social de Càritas Diocesana de Barcelona, ​​que ha viscut la pandèmia des del carrer, des de la primera línia d'ajuda a centenars de famílies que han necessitat cobrir el més bàsic. «El treball és el que ajudarà a totes aquestes persones a tirar endavant les seves famílies», explica, «això és el que ara tenim per endavant, la inserció laboral en una situació de crisi social i econòmica».

Cadascú haurà extret els seus propis aprenentatges d'aquesta pandèmia que encara estem vivint, però, com diu Javier, tots som iguals i hem de remar en la mateixa direcció.

Colectivos
Ciutadania
Dona
Sector social
Temas
Acompanyament
Atenció
Confinament
COVID-19
Desigualtats socials
Pobresa
Resiliència
Ansietat
Estrès
Tristesa