​​​​​​​Hi ha factors de protecció i prevenció del consum del cànnabis que depenguin de la família?

Si. La família és un àmbit essencial per a l'actuació preventiva en el consum de cànnabis. Des del marc familiar es pot influir positivament promovent els factors de protecció. Un factor de protecció és aquell atribut, condició o característica que redueix o minimitza el risc i la probabilitat d'iniciar o mantenir el consum de drogues, ajudant-los a disposar de recursos per fer front decisions amb autonomia i sentit de la responsabilitat.

• Fomentar-ne l'autoestima. Acceptar-los com són. Creant expectatives ajustades a les seves capacitats. Valorar allò que fan bé. Elogieu l'esforç més que l'èxit. Encoratjar-los cap a uns objectius i ajudar-los a assolir-los. És el que anomenem Efecte Pigmalió. Saber que creiem en ell, augmentarà la seva autoestima i el concepte de si mateix. Una persona amb una bona autoestima és una persona empoderada.
• Donar exemple. Ser un referent positiu i un interlocutor vàlid, mostrant conductes saludables i donant a conèixer quin és el nostre criteri i el nostre posicionament en aquest tema. En psicologia anomenem aprenentatge vicari quan els fills aprenen observant, per tant, és important mantenir actituds i comportaments coherents amb els valors i les normes que es transmeten a casa.
• Establir normes i límits. Aquests han de ser clars, raonables, ajustats a la seva edat, es podran pactar amb els fills i s'aniran revisant en funció de l'edat i de la seva responsabilitat. A més, han de saber que, si no es compleixen, hi haurà conseqüències. Alhora, quan els fills es mostrin responsables i compleixin amb les normes familiars cal reforçar aquesta conducta amb l'elogi i el reconeixement. Una estratègia és signar un contracte conductual on es reflecteixin els acords i el compromís per les dues parts.
• Promoure una comunicació positiva pares-fills. És fonamental establir una bona comunicació bidireccional i recíproca amb els fills, prestar-los atenció creant espais per al diàleg on explicar-se coses mútuament amb una escolta activa, tenint en compte i respectant les seves opinions.

Nous reptes en la comunicació pares i adolescents

Llegeix més

• Fomentar el pensament crític i la reflexió. Ensenyar-los a analitzar les situacions i les experiències de manera objectiva per prendre decisions i resoldre problemes adequadament. Ensenyar-los a contrastar la informació i identificar-ne les fonts. Avui dia la dificultat no és trobar informació, sinó saber si és veraç i objectiva.
• Compartir alternatives saludables de lleure. Confeccionar una llista d'activitats i d'interessos comuns (esportives, culturals…) i generar espais de trobada per compartir-los en família. Promoure també la seva participació en activitats i treballs en equip com ara associacions juvenils, culturals, comunitàries, voluntariat, etc.
• Col·laboració i seguiment amb el centre escolar. L´escola i la família són dos pilars fonamentals per a la intervenció preventiva. Família i escola han de treballar alineats no només per al seguiment acadèmic, sinó també per a la supervisió de conductes a l'aula, la relació amb els companys i sens dubte, la promoció d'hàbits saludables.
• Gestió de les emocions. Les emocions són molt importants. Cal facilitar que els adolescents i joves puguin manejar, expressar i navegar en el món de les emocions: frustració, ràbia, ira, tristesa…, així com els sentiments propis, saber identificar-los, reconèixer-los i poder gestionar-los i regular-los eficaçment. És important poder parlar de les emocions, de com se senten i tenir activitats alternatives per fer front, tenir un «fons d'armari», com apunta la psicòloga Patricia Ramírez, de recursos per manejar-les de forma adequada: meditació, exercici físic, prestar ajuda als altres... activitats que contribueixin a la millora de la salut emocional.
• Supervisar la conducta dels fills i filles. Que sàpiguen que ens interessem per ells. Conèixer en quins temes s'ocupen, mantenint una actitud de proximitat, però alhora, evitant la sobreprotecció -el que el psicòleg israelià Haim Ginott, va anomenar «els pares helicòpters», pares que tutelen permanentment els seus fills, hiperpreocupats i controladors en excés frenant així la seva llibertat i autonomia personal.

Si no deixes créixer els teus fills, caure i aixecar-se, al final, en comptes d'un arbre fort, tindràs un bonsai. Javier Urra, psicòleg.