www.som360.org/ca
Totes les respostes
- Quins són els efectes negatius del consum de cànnabis a l'adolescència?
- Hi ha un consum de cànnabis que es consideri segur?
- En quin moment es considera que es fa un consum de risc de cànnabis?
- Per què el consum de cànnabis s'ha estès entre la joventut?
- Consumir alcohol porta a consumir més cànnabis?
- Hi ha factors de protecció i prevenció del consum del cànnabis que depenguin de la família?
- Si sospitem que el nostre fill o filla fuma porros, com podem abordar el tema a casa i quins consells els podem donar?
- Quins senyals ens poden indicar que el nostre fill o filla té un problema amb el cànnabis?
- On s'aconsegueixen les proves d'orina per saber si hi ha hagut consum de cànnabis?
- El cànnabis es pot trobar en diferents productes, aquests són més segurs que fumar?
- Què podem fer per prevenir el consum de cànnabis al centre escolar?
- Quins són els riscos del consum de cànnabis per a la salut mental, tant un consum puntual com continuat?
- Quina és la relació entre fumar porros i l'aparició d'una psicosi?
- Hi ha alguna intervenció breu que puguem fer amb adolescents de 15 anys que passen de pediatria a medicina d'atenció primària per detectar-ne el consum i fer un abordatge inicial?
- Quins materials i tècniques puc fer servir per abordar aquest tema com a professional d'atenció primària?
- Com explicar a un adolescent amb TDAH que pot ser més propens a tenir una addicció als tòxics que altres persones sense TDAH?
- Està associat el diagnòstic de TDAH a l'inici del consum?
Hi ha factors de protecció i prevenció del consum del cànnabis que depenguin de la família?
Si. La família és un àmbit essencial per a l'actuació preventiva en el consum de cànnabis. Des del marc familiar es pot influir positivament promovent els factors de protecció. Un factor de protecció és aquell atribut, condició o característica que redueix o minimitza el risc i la probabilitat d'iniciar o mantenir el consum de drogues, ajudant-los a disposar de recursos per fer front decisions amb autonomia i sentit de la responsabilitat.
- Fomentar-ne l'autoestima. Acceptar-los com són. Creant expectatives ajustades a les seves capacitats. Valorar allò que fan bé. Elogieu l'esforç més que l'èxit. Encoratjar-los cap a uns objectius i ajudar-los a assolir-los. És el que anomenem Efecte Pigmalió. Saber que creiem en ell, augmentarà la seva autoestima i el concepte de si mateix. Una persona amb una bona autoestima és una persona empoderada.
- Donar exemple. Ser un referent positiu i un interlocutor vàlid, mostrant conductes saludables i donant a conèixer quin és el nostre criteri i el nostre posicionament en aquest tema. En psicologia anomenem aprenentatge vicari quan els fills aprenen observant, per tant, és important mantenir actituds i comportaments coherents amb els valors i les normes que es transmeten a casa.
- Establir normes i límits. Aquests han de ser clars, raonables, ajustats a la seva edat, es podran pactar amb els fills i s'aniran revisant en funció de l'edat i de la seva responsabilitat. A més, han de saber que, si no es compleixen, hi haurà conseqüències. Alhora, quan els fills es mostrin responsables i compleixin amb les normes familiars cal reforçar aquesta conducta amb l'elogi i el reconeixement. Una estratègia és signar un contracte conductual on es reflecteixin els acords i el compromís per les dues parts.
- Promoure una comunicació positiva pares-fills. És fonamental establir una bona comunicació bidireccional i recíproca amb els fills, prestar-los atenció creant espais per al diàleg on explicar-se coses mútuament amb una escolta activa, tenint en compte i respectant les seves opinions.
- Fomentar el pensament crític i la reflexió. Ensenyar-los a analitzar les situacions i les experiències de manera objectiva per prendre decisions i resoldre problemes adequadament. Ensenyar-los a contrastar la informació i identificar-ne les fonts. Avui dia la dificultat no és trobar informació, sinó saber si és veraç i objectiva.
- Compartir alternatives saludables de lleure. Confeccionar una llista d'activitats i d'interessos comuns (esportives, culturals…) i generar espais de trobada per compartir-los en família. Promoure també la seva participació en activitats i treballs en equip com ara associacions juvenils, culturals, comunitàries, voluntariat, etc.
- Col·laboració i seguiment amb el centre escolar. L´escola i la família són dos pilars fonamentals per a la intervenció preventiva. Família i escola han de treballar alineats no només per al seguiment acadèmic, sinó també per a la supervisió de conductes a l'aula, la relació amb els companys i sens dubte, la promoció d'hàbits saludables.
- Gestió de les emocions. Les emocions són molt importants. Cal facilitar que els adolescents i joves puguin manejar, expressar i navegar en el món de les emocions: frustració, ràbia, ira, tristesa…, així com els sentiments propis, saber identificar-los, reconèixer-los i poder gestionar-los i regular-los eficaçment. És important poder parlar de les emocions, de com se senten i tenir activitats alternatives per fer front, tenir un «fons d'armari», com apunta la psicòloga Patricia Ramírez, de recursos per manejar-les de forma adequada: meditació, exercici físic, prestar ajuda als altres... activitats que contribueixin a la millora de la salut emocional.
- Supervisar la conducta dels fills i filles. Que sàpiguen que ens interessem per ells. Conèixer en quins temes s'ocupen, mantenint una actitud de proximitat, però alhora, evitant la sobreprotecció -el que el psicòleg israelià Haim Ginott, va anomenar «els pares helicòpters», pares que tutelen permanentment els seus fills, hiperpreocupats i controladors en excés frenant així la seva llibertat i autonomia personal.
Si no deixes créixer els teus fills, caure i aixecar-se, al final, en comptes d'un arbre fort, tindràs un bonsai. Javier Urra, psicòleg.
Estàs veient:
Maribel Serra Candell
Psicòloga clínica. Cap de la Subsecció de projectes i programes.
Centre SPOTT. Diputació de Barcelona