www.som360.org/ca
Totes les respostes
- Què és el més difícil de la tornada a la rutina?
- Què puc esperar de la tornada a la rutina? Tot serà igual que abans? Com gestiono les expectatives?
- Com he d'explicar la meva absència temporal a la feina? He de dir que he tingut un brot psicòtic?
- Quan torni a anar a classe, què he d'explicar als meus professors? I als meus companys?
- Hi ha algunes activitats que es recomana no fer després d'un episodi psicòtic?
- Hi ha alguna activitat que ajudi a prevenir nous episodis psicòtics?
- Fins a quin punt és important mantenir una rutina diària?
- Com ha d'actuar la família a la tornada a la rutina després d'un episodi psicòtic?
- En l'adolescència i la joventut, quin paper tenen o com poden ajudar les amistats?
- En l'entorn educatiu, cal fer adaptacions per a les persones que es reincorporen després d'un episodi psicòtic?
- Com poden detectar els professors la repetició d’un episodi psicòtic?
- És bo explicar a les persones noves que conegui que tinc un trastorn psicòtic?
- Com es pot recuperar la confiança en un mateix?
- Com pot ajudar l'entorn a recuperar la confiança?
- Com puc saber si la persona torna a estar malament o com podem prevenir una recaiguda?
- Al món laboral, com afecta tenir un trastorn psicòtic en les aptituds de la persona?
- Com a empresa, què cal saber i com es pot acompanyar una persona que ha sortit d'un ingrés?
- Si després de l'episodi psicòtic no em sento del tot segura de reprendre totes les meves activitats habituals, on em poden ajudar a seguir activa i recuperar el meu ritme diari?
- Si després del brot no puc continuar treballant, quines altres activitats em poden ajudar a seguir actiu?
Què és el més difícil de la tornada a la rutina?
Després d'un episodi psicòtic, hi ha alguns aspectes que fan que la tornada a la rutina no sigui fàcil:
- Gran part de la medicació antipsicòtica té efectes secundaris (alenteix el pensament, aplana emocionalment, baixa la libido, etc.), cosa que tampoc facilita la tornada a la rutina amb normalitat.
- A més, et pots sentir malament per actes, paraules o fins i tot pensaments desenvolupats durant el brot que dificulten tornar a relacionar-se amb les persones que vam tenir a prop durant la crisi.
- Un cop la persona està diagnosticada, toca enfrontar-se amb l'estigma social i treballar l'autoestigma, és a dir, que no ens creguem nosaltres mateixos els estereotips que recauen sobre la salut mental (perillositat, incompetència, inconstància, impulsivitat, etc.) sentint vergonya, culpa, compadint-nos o autolimitant-nos.
Estàs veient:
Carla López Alcázar
Psicopedagoga - Docent. Hospital de Dia d'Adolescents de Granollers
Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya
Maria Aran Herrera
Activista en salut mental. Coordinadora de projectes
Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en 1ª Persona – VEUS