- Quines tècniques recomaneu per relacionar-nos amb una persona amb TEA?
- Quines lectures recomanaries a les famílies per a millorar aquests aspectes de la comunicació i la interacció social?
- Quines lectures recomanaries als docents per saber més coses sobre la comunicació amb alumnes amb TEA?
- Com aconseguir que un nen «t’escolti» quan a ell no li interessa fer-ho sense haver de repetir moltes vegades la pregunta ni alçar el to de veu?
- El meu fill té 4 anys i, quan fa alguna cosa que no hauria de fer, li explico que no ho faci i el motiu, però crec que no ho entén perquè ho torna a fer. No sé com fer-ho.
- Com puc explicar-li al meu fill de 6 anys la importància de donar espai als altres infants, de no posar-se damunt dels altres i evitar que estigui fent la mateixa pregunta de forma repetitiva per evitar el rebuig dels altres infants?
- Tinc un fill de 14 anys amb TEA i TDAH, com puc comunicar-me millor amb ell per tal que no es posi agressiu ni s’enfadi cada cop que li demano que es dutxi, que faci els deures o que deixi el mòbil, al qual està molt enganxat?
- És bo obligar els infants amb TEA a relacionar-se amb altres companys si no volen fer-ho?
- Quan són joves o adults, com podem aconseguir que surtin de casa si, a més a més no tenen feina? Aquest aïllament és bo per a ells?
- Com a professor, tinc dificultats perquè amb tants alumnes perdem de vista les necessitats de les persones amb TEA. Com podem ajudar i assegurar-nos que han entès el que els estem dient?
- Es poden treballar les emocions amb nens amb TEA a l’àmbit escolar?
- Quins recursos hi ha per a adults amb TEA? Els pocs que les famílies troben són privats i de cost elevat.
- Quines estratègies recomaneu per incentivar la voluntat de comunicar-se amb reforçadors no primaris en casos de nens amb TEA i discapacitat? En casos de TEA no verbal, sense comunicació amb pictogrames ni altres sistemes de comunicació alternativa.
- Com podem atendre les seves necessitats i reduir l’ansietat que els provoquen les situacions quotidianes?
- Com et pots relaciona amb un professional de la medicina amb TEA?
- Quin perfil professional és més adequat per treballar la intenció comunicativa i la interacció en les persones amb TEA?
- Com es podria adaptar el nivell curricular als perfils dels nens amb TEA?
- Com podem donar suport a una persona amb Síndrome d’Asperger quan veien que ho està passant malament per comunicar-se?
Tinc un fill de 14 anys amb TEA i TDAH, com puc comunicar-me millor amb ell per tal que no es posi agressiu ni s’enfadi cada cop que li demano que es dutxi, que faci els deures o que deixi el mòbil, al qual està molt enganxat?
És bastant freqüent que les persones amb TEA presentin altres dificultats i de vegades altres trastorns – ho anomenem comorbiditat – com el TDAH, amb la qual cosa tenim persones amb dificultats atencionals, d’hiperactivitat, i el maneig ja és més complex.
En les activitats de la vida diària, com dutxar-se, vestir-se o menjar, és important establir una rutina, una seqüenciació que permeti avançar-li a l’infant o adolescent què és el que farà durant el dia i en quin ordre. Les normes i rutines els donen seguretat perquè ells poden anticipar els esdeveniments. Precisament, els infants amb TEA sovint són molt rígids a nivell cognitiu i necessiten aquesta seguretat i aquesta estructura.
Un element que pot ajudar és utilitzar una agenda visual per anticipar les activitats del dia a dia, això facilitarà el seu compliment i reduirà els comportaments disruptius.
I sobretot, missatges senzills i clars, no per repetir-ho moltes vegades ens entendrà millor. De vegades és necessari repetir el missatge una o dues vegades i deixar-li espai perquè el nen pugui fer-ho. De vegades, donem moltes ordres seguides i col·lapsem l’infant. En la majoria de les ocasions, la presència de conductes problemàtiques és el resultat de què la persona té desitjos i necessitats no cobertes, que la persona presenta dificultats en les habilitats de comunicació o que li manca el control apropiat del seu entorn físic i social. Per tant, generalment les conductes problemàtiques tenen una funció.
Tècniques per a la reducció i el maneig de conductes inadequades:
- Anticipació i prevenció:
-
Canviar d’activitat: podem fer una altra cosa que sapiguem que li agrada com a opció a alguna cosa que l’està irritant.
-
Permetre que expressi allò que el molesta o que no vol continuar fent.
-
Avisar: dir-li que està fent quelcom inapropiat, explicar-li les conseqüències que rebrà si no deixa la conducta negativa i a més a més, donar-li l’alternativa de com pot fer-ho de manera apropiada
-
- Temps fora (nens petits)
- Extinció
- Reforç positiu
Pel que fa a l’ús del mòbil o dispositius electrònics cal treballar-ho com es fa amb tots els nens o adolescents. És important limitar-ne l’ús, establir dies i temps d’ús i indicar-ho en un format visual (en un paper o una cartolina), així no hi ha dubtes ni interpretacions errònies de quan es pot utilitzar i quin és el temps d’ús.
També és interessant reforçar positivament quan es compleix i establir i pactar si és necessari un privilegi, com per exemple una mica més de joc un altre dia, adaptant-ho segons l’edat. Si no es compleix amb allò acordat, si és necessari es pot consensuar no fer servir el dispositiu un altre dia.
És important anticipar, limitar i complir amb el que s’hagi pactat.