Hi ha evidencia científica sobre els beneficis de l’art en el benestar emocional i en la salut mental de les persones?

Com en altres disciplines, l’impacte de les arts i les metodologies artístiques en el benestar físic i emocional de les persones és objecte de permanent observació per part de l’àmbit de la recerca, especialment en un context en el qual la constatació de l’evidència científica suposa un aval a l’hora de recomanar-ho o de fer una prescripció terapèutica social.

Cada cop hi ha més estudis empírics els resultats dels quals confirmen i assumeixen l’impacte de les disciplines artístiques com a catalitzadores o facilitadores de millora en àmbits com la salut, per exemple en el camp de l’oncologia, la fibromiàlgia o la salut mental, o en l’àmbit del treball amb col·lectius especials, a tall d’exemple.

Podríem qüestionar, des del rigor científic aplicable a altre tipus de recerques, que bona part dels estudis publicats encara presenten carències metodològiques com ara la diversitat de variables no controlades, la dificultat de replicabilitat, la manca de grup cec o la reducció del número de subjectes que composen les mostres i que, estadísticament, limita en gran mesura la significació dels resultats.

Tots aquests elements són aspectes en els que cal millorar però tanmateix existeixen constatacions empíriques que avalen el reconeixement implícit d’aquesta evidència.

Posem dos exemples:

L’impacte de l’activitat física i social pel benestar emocional de les persones i la seva prescripció social, tot i embrionària, està reconegut i ja forma part dels objectius claus del nostre sistema de salut, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Unes recomanacions que l’organització fa extensives de forma explícita a l’ús i recomanació de les arts i les activitats artístiques.

Els nous desenvolupaments en neurociències i neuroimatge han facilitat grans avenços científics que ens acosten, com mai abans, a tractar d’entendre com funciona el nostre cervell i, amb ell, el nostre benestar psíquic i emocional. Milers d’estudis del màxim rigor científic han demostrat, per exemple, l’evidència de la plasticitat cerebral i com es transformen les estructures neuronals a partir de nous aprenentatges.