Si vols cuidar, cuida't

Claus per mantenir el benestar físic i emocional
Núria Codorniu Zamora
Núria Codorniu Zamora
Directora
Fundació Atenció a la Dependència Sant Joan de Déu
Mireia Donés Mas
Mireia Donés Mas
Responsable relacions externes, comunicació i projectes socials
Fundació Atenció a la Dependència Sant Joan de Déu
Cuidadora

Perquè sabem que per cuidar, ens hem de cuidar.

Perquè si estem bé, cuidarem millor.

Perquè cuidar a qui ho necessita, no és un acte fàcil.

Perquè volem cuidar i volem ser hospitalaris.

Perquè cuidar, ens humanitza.

Perquè tu, cuidador i cuidadora, ens importes!

 

Aquest breu espai de lectura va dirigit a les persones que cuiden, tant si cuiden d’un familiar com si són professionals de la cura de persones amb problemes de salut o en situació de dependència.

Cuidar a una persona que no pot fer-ho per ella mateixa, des del respecte, el bon tracte i el dret a mantenir la seva dignitat en tot moment, es pot convertir en una activitat complexa i esgotadora. Cuidar requereix també una mirada més ample que incorpora l’autoconeixement del qui cuida, el control de les pròpies emocions i la capacitat d’empatia i escolta.

Coneixem els efectes poc desitjables derivats de cuidar dia a dia d’una persona en situació de dependència: cansament, tristesa, insomni, sensació d’aïllament, sentiments de culpabilitat, por a pèrdues personals, sensació de no disposar de temps per un mateix, burnout, claudicació,...però tenim eines per combatre’ls i sentir plenament tots els beneficis que ens aporta el tenir cura de l’altra com és el creixement personal i viure una experiència gratificant.

Com pots cuidar-te?

Posa en marxa la teva ment

La nostra ment genera pensaments i judicis que traslladem als altres a través del nostre llenguatge.

Per això:

  • Pren consciència que cal cuidar-te.
  • Pensa que el primer pas es parar, tancar els ulls i respirar.
  • Identifica les situacions que et causen més estrès.
  • Confia amb les teves capacitats.
  • Sigues conscient que tens limitacions.
  • Deixa un espai diari per a tu mateixa, per les teves relacions, aficions, descans físic i mental...
  • Posa’t objectius a curt termini.
  • Reforça la teva capacitat d’adaptació a les necessitats canviants.
  • Prepara’t per dir NO, a vegades.
  • No et culpabilitzis.
  • Accepta ajuda.
  • Rebaixa exigències i judicis crítics.
  • Revisa prioritats.
  • Cuida els teus pensaments.
  • Fes les tasques d’una en una.

Posem en marxa el teu cos

El nostre cos intervé constantment en allò que som i vivim. Les nostres postures i la nostra respiració ens avisen del que ens està passant.

Per això:

Cuida la teva pròpia salut.

  • Menja de forma saludable.
  • Ingereix abundant aigua.
  • Realitza una rutina de descans nocturn entre 6-8h.
  • Adopta posicions correctes per descansar, també per mobilitzar a la persona que necessita atenció.

Activa’t físicament.

  • Camina.
  • Realitza exercicis d’estiraments.
  • Reeduca els teus mals hàbits posturals.
  • Surt a la natura.
  • Riu.

Relaxa’t, viu el teu propi temps.

  • Realitza exercicis de relaxació.
  • Medita.
  • Gaudeix de les persones i de les coses que t’agraden.

Posa en marxa les teves emocions

Sentim emocions davant de qualsevol circumstància, energia que es mou i ens mobilitza.

Per això:

  • Permet-te sentir i expressar les teves emocions.
  • Recompensa’t.
  • Gestiona l’estrès: atura’t, tanca els ulls, respira.
  • Identifica els pensaments en bucle: respira, observa els propis pensaments, torna a respirar
  • Prem el botó de la calma, busca com a mínim 1 minut al dia

Posa en marxa les teves relacions

Per això:

  • Comparteix el teu patiment: parla.
  • Permet-te allunyar-te de la persona atesa.
  • Envolta’t de persones que t’aprecien.
  • Comparteix, busca suport.
  • Mantingues converses positives.

«Ser capaç de prestar-se atenció a un mateix és requisit previ per a tenir la capacitat de prestar atenció als altres; sentir-se a gust amb un mateix és la condició necessària per a relacionar-se amb els altres».  (Fromm, 1953)

 

Aquest article s'ha realitzat amb la col·laboració de tot l'equip de la Fundació d’Atenció a la Dependència Sant Joan de Déu.

 

Fromm, Erich (1953) Ética y psicoanálisis. México D.F. Fondo de cultura económica.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 5 de novembre de 2020
Darrera modificació 5 de novembre de 2020

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Persona cuidadora
Núria Codorniu Zamora

Núria Codorniu Zamora

Directora
Fundació Atenció a la Dependència Sant Joan de Déu
Mireia Donés Mas

Mireia Donés Mas

Responsable relacions externes, comunicació i projectes socials
Fundació Atenció a la Dependència Sant Joan de Déu

Destaquem

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Article

Les altres víctimes

Dos familiars de persones mortes per suïcidi comparteixen les seves reflexions.
El suicidio no debe normalizarse por la edad
Article

Envelliment i suïcidi

El suïcidi en la població d’edat avançada és un fenomen que sovint s’ignora o es desatén i que atrau menys atenció que el suïcidi en la població més jove. L’edat no ha de ser un motiu per normalitzar el patiment.

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
migracion
Blog

El desafiament de la salut mental en persones migrants

El desafiament de la salut mental en persones migrants
mujeres y covid19
Article

La pandèmia de la COVID-19 i la salut mental de les dones

Cal promoure canvis socials que condueixin a una societat lliure de pràctiques discriminatòries contra les dones
Investigación salud mental
Cap a una nova normalitat

Recerca en salut mental i COVID-19

adicciones
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i addiccions

personas mayores y covid19
Blog

Claus per visibilitzar i mitigar els efectes de la solitud no desitjada

Com hem acompanyat les persones grans durant el confinament per COVID-19
Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»