Factors que incrementen el risc de tenir una psicosi

L’aparició d’un trastorn psicòtic és multicausal
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Factores de riesgo de la psicosis

Els nens i adolescents amb trastorns psicòtics representen un 0,3 % de la població infantil i juvenil, arribant a ser l’1 % de la població total en arribar a l’edat adulta. Malgrat que la incidència del trastorn no és equiparable a la d’altres trastorns més freqüents, la gravetat d’aquesta malaltia i el risc de cronicitat és tan elevada que en un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS 2004) situa l’esquizofrènia en el novè lloc de les malalties que més càrrega de discapacitat associada impliquen, sent un dels trastorns mentals que suposen més patiment tant psicològic (individual i familiar), com social.

Les causes d’aquests trastorns són a dia d’avui desconegudes. Si bé és cert que dins del conjunt de les psicosis, sí que hi ha dos grups que manifesten causes conegudes (les psicosis induïdes per tòxics i les psicosis degudes a afeccions mèdiques), el grup de psicosis idiopàtiques, tal i com el seu nom indica, no se’n coneix la causa. En aquest sentit, hi ha diverses hipòtesis explicatives:

  • Hipòtesis biologicistes.
    Són aquelles que es basen en factors biològics i genètics per a descriure les causes de la malaltia. En aquest sentit s’han dut a terme molts estudis en el camp genètic de la malaltia. Aquests estudis per una banda es basen en la determinació de la càrrega genètica que traspassem a la nostra descendència. Així, amb la realització d’estudis de fills de pacients que pateixen un trastorn psicòtic s’ha identificat un elevat grau de càrrega genètica (fins a un 80 % d’heretabilitat de la malaltia). D’altra banda, més actualment, hi ha diversos estudis genètics que intenten identificar gens específics que siguin causants de la malaltia. En aquest sentit, s’han identificat diversos gens, però fins al moment, cap dels estudis mostra resultats concloents com per mostrar un gen específic com a causant únic de la malaltia.
  • Hipòtesis neurobiològiques.
    Aquestes hipòtesis es basen principalment en un mal funcionament de factors neuronals (mecanismes cerebrals) com a causants de la malaltia. En aquest camp, es realitzen estudis de mida cerebral, mida d’estructures dins del cervell, mecanismes de funcionament cerebral, etc. Fins ara, no s’ha detectat un mecanisme concret que sigui el causant de la malaltia, però sí molts indicadors i factors comuns dins d’aquest camp.  
  • Hipòtesis ambientals.
    Aquestes hipòtesis identifiquen factors ambientals tals com l’estrès, els esdeveniments vitals estressants, lloc on vivim (ambient rural o urbà), etc. com a causants d’aquestes malalties. En aquest sentit, tampoc s’ha detectat un únic indicador ambiental com a desencadenant dels trastorns psicòtics.

Els investigadors determinen que les causes d’aquests trastorns, si bé no són comunes ni hi ha una única causa com hi pot haver en d’altres malalties, són un conjunt de factors. Per això, les hipòtesis que més força prenen a l’hora d’explicar aquestes malalties són aquelles biopsicosocials, és a dir, que es basen en l’enteniment de múltiples causes com a determinants de la malaltia.

Si bé es cert que fins ara no tenim una única causa que ens expliqui com s’origina el trastorn, la investigació al llarg dels anys amb les hipòtesis abans mencionades ha comportat el coneixement de diversos factors que fan que una persona tingui més risc de patir una malaltia psicòtica.

Factors de risc de la psicosi:

  • Història familiar de trastorn psicòtic.
    Aquest camp ha estat estudiat sobretot en l’àmbit de l’esquizofrènia, però també en d’altres trastorns psicòtics. En aquest sentit, la ciència ha evidenciat que tenir un progenitor que pateixi la malaltia, augmenta el risc de patir-la en un 80 %.
  • Estrès.
    És una de les causants o contribuents en el desenvolupament de diverses malalties mentals. En el cas dels trastorns psicòtics, s’ha evidenciat com la presència d’experiències estressants al llarg de la vida poden interaccionar amb d’altres factors biològics de susceptibilitat i contribuir a incrementar el risc de desenvolupar un trastorn psicòtic.
  • Consum de tòxics
    El consum de drogues tals com el cànnabis i la cocaïna s’ha mostrat com a un factor de risc en la literatura científica. Tant el consum de tòxics com els esdeveniments estressants negatius s’han vinculat a un major risc de patir simptomatologia psicòtica en nens i adolescents, així com de que la simptomatologia es mantingui. 
  • Clima familiar.
    Dins dels esdeveniments vitals estressants un dels factors estudiats científicament és el clima familiar. Des de l’escola psicològica sistèmica, que s’ocupa de l’estudi de les relacions familiars i interpersonals, s’ha estudiat el concepte emoció expressada. L’emoció expressada es defineix com els estils comunicatius que es donen en les famílies i es descriuen cinc tipus d’estils comunicatius, tres de negatius i dos de positius: comentaris crítics (crítica), hostilitat, sobreimplicació, calidesa i afecte. En el camp de l’esquizofrènia diversos estudis d’investigació han vinculat les recaigudes dels malalts d’esquizofrènia amb la presència d’elevats nivells dels estils comunicatius de crítica, hostilitat i sobreimplicació.
  • Presència de símptomes psicòtics atenuats i experiències psicòtiques.
    En l’actualitat cada vegada existeix més evidència de que la presència de símptomes psicòtics positius de forma atenuada o breus augmenten el risc de patir un trastorn psicòtic en fases més tardanes de la vida.
  • Adherència al tractament.
    Acudir a consulta i seguir la pauta de tractament que indica el psiquiatra és un factor protector i de bon pronòstic.

La importància de la detecció precoç en la psicosi

Diversos estudis han mostrat que la detecció precoç d’aquests trastorns és un factor molt important en el curs que seguiran els pacients amb diagnòstic de trastorn psicòtic. S’ha evidenciat que el temps que transcorre entre la presència dels primers símptomes i l’inici del tractament, el que es coneix com el temps de psicosi no tractada, és un factor implicat en l’evolució de la malaltia. Així, com més curt és aquest temps, millor pronòstic poden presentar les persones amb diagnòstic de psicosi.

En aquest sentit, i tenint en compte els factors de risc estudiats al llarg del temps, en les últimes dècades s’han iniciat esforços en la detecció a fases prèvies al desenvolupament dels símptomes psicòtics. Diversos grups d’investigació arreu del mon estudien a tots aquells pacients en risc de patir una malaltia amb l’objectiu de realitzar prevenció.

Les persones en risc s’identifiquen de moment amb criteris clínics basats en la presència de símptomes del tipus psicòtics però d’una forma lleu o atenuada. Parlem de símptomes psicòtics atenuats quan una persona presenta símptomes del tipus deliris però encara és capaç de dubtar de si son verídics o no, o quan una persona té percepcions que li fan dubtar de si són reals o no. Tot i que aquest encara és un camp en estudi, l’especialització dels serveis de detecció precoç està donant resultats esperançadors i sobretot, està contribuint a la disminució del temps de psicosi no tractada. Per tots els resultats positius que s’estan observant, es considera d’elevada importància la realització d’un diagnòstic precoç d’aquestes malalties.

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 19 de abril de 2022
Darrera modificació 19 de abril de 2022
Col·lectius
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona