L’estrès, un factor de risc per a la psicosi

Senyals d’alarma i consells per reduir-lo
Regina Vila Badia
Regina Vila Badia
Psicòloga Predoctoral al grup Etiopatogenia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT). Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Noia respirant profundament

Tot i que no coneixem amb certesa els mecanismes implicats en l'aparició i en l'evolució de la psicosi, sabem que hi ha diversos factors de risc que influeixen en el seu desenvolupament. En l’àmbit genètic, s’hereta una vulnerabilitat a poder tenir un trastorn, i, amb la interacció de diferents factors ambientals, es pot desenvolupar o no una malaltia com la psicosi. Alguns d'aquests factors de risc són les complicacions obstètriques i perinatals, les experiències traumàtiques en la infància, les situacions d'adversitat social, l'estrès i el consum de substàncies. En resum, podem dir que la contribució i la interacció de diferents factors biològics i ambientals poden ajudar a explicar l'origen i l'evolució de la psicosi.

La vulnerabilitat i l'estrès es determinen en els primers anys de vida, ja que és quan es poden donar molts més factors de risc, com per exemple les complicacions obstètriques i perinatals, la nutrició i les experiències traumàtiques en la infància. A més, en aquesta època el cervell està en ple desenvolupament i és més sensible als canvis, i això pot produir en la persona alteracions emocionals i cognitives.  

En l'adolescència i en l’edat adulta és freqüent viure diferents esdeveniments vitals estressants, que directament o indirectament, i subjectivament o objectivament, ens afecten i ens desafien, trencant les nostres activitats diàries i alterant les nostres estratègies compensatòries. Aquests esdeveniments poden ser positius o negatius, i la seva percepció dependrà del moment i de cada persona. És important destacar que fins i tot aquells esdeveniments que valorem com a positius ens poden generar també molt estrès. Alguns exemples de situacions estressants poden ser la recta final dels exàmens, la separació de la mare i el pare, un divorci, la mort d'un ésser estimat, etc. Però també ens poden generar estrès algunes situacions que per a nosaltres són positives, com per exemple començar una feina nova, iniciar una relació amorosa o un embaràs. Aquests esdeveniments vitals estressants es consideren un dels factors més importants en l'aparició de la psicosi.

Tots aquests factors de risc són molt rellevants, però també ho és la interpretació i la capacitat de l’individu per fer front a aquestes situacions i per recuperar-se d’elles.

No sentir-nos preparats per afrontar determinades situacions no vol dir que no tinguem les habilitats per fer-ho o que siguem incompetents. De fet, una mateixa situació, en determinats moments de la vostra vida no ens genera estrès i la podrem resoldre molt bé i, en canvi, en altres moments ens superarà i necessitarem ajuda. Per tant, simplement a vegades és el moment en què ens trobem el que farà que ens sentim preparats o no per resoldre una determinada situació. 

Senyals d’alarma de l’estrès

Un estrès elevat, durant molt de temps (crònic) pot generar en el nostre organisme canvis que poden afectar-nos tant físicament com mentalment. Aquí és on poden aparèixer tota una sèrie de símptomes, que poden anar des de l'ansietat i la depressió, a la presència de simptomatologia psicòtica. Per tant, és important saber detectar i gestionar de manera efectiva l'estrès.

Símptomes d'alarma davant d’un estrès que comença a ser perjudicial per a la nostra salut física i mental:

  • Canvis en la gana
  • Pes al pit
  • Tensió muscular
  • Mal de cap
  • Malestar estomacal
  • Mal a l'esquena, coll i espatlles
  • Dificultat per dormir
  • Dificultat per concentrar-se
  • Irritabilitat
  • Cansament

Què pots fer per reduir l'estrès?

  • Fes exercici físic. Estar físicament actiu o activa és bo per al nostre cos i per a la nostra ment. Es recomana fer 150 minuts d'activitat física d'intensitat moderada o 75 minuts d'activitat física d’intensitat elevada per setmana. 
  • Cuida l'alimentació. Intenta triar opcions de menjar més sanes, si pots.
  • Pren consciència de tu mateix/a i del món que t'envolta. Sigues conscient de la teva respiració, del teu cos i del teu entorn. Activitats de relaxació, com el ioga o el mindfulness poden ser bones opcions.
  • Intenta portar un ritme regular de la son. Un bon descans és necessari per al nostre cos i per als nostres pensaments. En les persones adultes es recomana dormir entre 7 i 9 hores, i entre 8 i 10 hores en el cas dels adolescents.
  • Realitza activitats agradables. Busca activitats que et facin sentir feliç i et posin de bon humor. Potser, fins i tot, és el moment de provar coses noves!
  • Envolta’t de la teva gent. Estar en contacte i passar temps amb la família i amb les amistats és una bona manera de millorar el teu estat d'ànim i reduir l'estrès.
  • Demana ajuda. En determinades ocasions, quan ens trobem sobrepassats, és important saber demanar ajuda. Compartir la teva experiència amb professionals de la salut, a més d'acompanyar-te en aquest procés, et donarà eines per poder gestionar millor l'estrès i les situacions en què et trobis.  

Hi ha moltes persones que experimenten situacions d'estrès, No ets l’única. També és important destacar que, tot i que ens sentim preparats per afrontar determinades situacions, no vol dir que ho hàgim de fer sols. Demanar ajuda no és signe de debilitat!

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 29 de novembre de 2021
Darrera modificació 29 de novembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Persona atesa
Temes
Benestar emocional
Símptomes
Trastorns
Psicosi
Trastorno per estrès agut
Regina Vila Badia

Regina Vila Badia

Psicòloga Predoctoral al grup Etiopatogenia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT). Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Destaquem

Sandra Piñeiro Fungueiriño
Testimoni

«El problema és el camí que fas servir per intentar ser la millor en un esport»

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Prevención online de la depresión
Blog

Una eina online per prevenir la depressió

Predict plus Prevent prediu el risc individual de tenir depressió i proposa accions per prevenir-la
Navidad y personas con depresión
Blog

Nadal, una època complicada per a les persones amb depressió

Consells per afrontar les festes nadalenques
Recaídas en depresión
Article

Prevenir les recaigudes en persones amb depressió

Factors de risc i senyals d’alarma
apologia tca
Blog

L’apologia de l’anorèxia i la bulímia en l’entorn digital

Claus per reconèixer aquests continguts i saber què fer
Trinchera emocional
Blog

El trastorn de la conducta alimentària com a trinxera emocional

Com poden les emocions desembocar en una nefasta relació amb el menjar, amb el cos i amb la mateixa persona?
Gente caminando por la calle
Article

Factors de risc de la depressió i com prevenir-la

Prevenir des de l’atenció primària de manera eficient
Webinar discapacidad intelectual
Col·lectius vulnerables

Persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

Fidget Toys
Blog

Estímuls sensorials per a persones amb TEA

Fidget Toys, objectes que poden ajudar a disminuir l’ansietat