Estat d’ànim canviant?

Depressió i trastorns afectius en la infància i l’adolescència
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
estados de animo

La depressió forma part dels anomenats trastorns afectius que es caracteritzen per una alteració persistent en la capacitat del nostre cervell per regular les nostres emocions i el nostre estat d’ànim. Els principals trastorns afectius engloben als trastorns depressius (depressió major, distímia i depressió no especificada) i el trastorn bipolar.

La depressió és la manifestació més freqüent dels trastorns afectius i engloba una sèrie de símptomes que afecten:

  • L’estat d’ànim: és trist o irritable.
  • La motivació: falta d’interès i d’energia. Incapacitat per gaudir de coses que abans provocaven plaer.
  • El pensament: és pessimista, restringit, indecís.
  • El cos: canvis en la gana i el son.
  • La percepció sobre un mateix: inutilitat, culpa, desesperança.

Per això han de complir-se una sèrie de símptomes per a que els clínics estableixin el diagnòstic. Els símptomes tal com s’especifiquen en els tractats diagnòstics que utilitzen els clínics són els següents:

  1. Estat d’ànim deprimit o tristesa la major part del temps (sense motius aparents); en nens i adolescents l’estat d’ànim pot ser irritable.
  2. Disminució important de l’interès o el plaer per totes o gairebé totes les activitats.
  3. Pèrdua o augment considerable de pes.
  4. Canvis considerables en els patrons de son (incapacitat per adormir-se, romandre despert o aixecar-se al matí).
  5. Agitació o retard psicomotor gairebé cada dia.
  6. Falta d’energia i sensació de cansament permanent.
  7. Sentiments d’inutilitat o de culpa excessiva o inadequada.
  8. Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, o per prendre decisions.
  9. Pensaments de mort recurrents, idees suïcides recurrents sense un pla determinat. Intent de suïcidi o un pla específic per portar-ho a terme.

Per fer el diagnòstic de depressió es requereix que almenys cinc d’aquests símptomes siguin presents i que almenys un d’ells sigui l’1 o el 2. Aquests símptomes han d’estar presents la major part del dia i durant diversos dies (almenys dues setmanes).

La tristesa

És molt important tenir tots aquests criteris en ment, ja que en ocasions un nen o adolescent pot expressar que està trist, però s’aixeca, s’arregla, va a l’escola, fa els seus deures, juga amb els seus amics i compleix amb les seves tasques i la gana i el son estan conservats, pel que no podem parlar de depressió.

La tristesa en si és una emoció necessària i és important donar-li espai i escoltar-la ja que ens podrà donar pistes sobre pèrdues o necessitats que pugui tenir aquell nen. Tota persona té fluctuacions de l’estat anímic i la tristesa ocasional és una emoció normal. Les tensions normals de la vida poden portar els nens o adolescents a sentir-se tristos de tant en tant. Esdeveniments com una discussió amb un amic, una separació, un mal resultat en un examen, no ser elegits en un esport, el trasllat d’un amic fora de la ciutat o la mort d’un ésser estimat poden derivar en sentiments de tristesa, dolor, desil·lusió o aflicció. Aquestes reaccions solen ser breus i desapareixen amb el temps i l’afecte.

En canvi, la depressió és alguna cosa més que sentir-se malenconiós, trist o de mal humor de tant en tant. La depressió és un estat d’ànim intens que dura setmanes, mesos o fins i tot més. Per realitzar un diagnòstic de depressió, els símptomes han de causar un malestar clínicament significatiu o deteriorament social, escolar o altres àrees del funcionament.

Una de les principals característiques de la depressió és l’aparició d’un símptoma anomenat anhedonia que es caracteritza per una pèrdua de la capacitat d’obtenir plaer i resulta un dels símptomes que més desconcerta els nens i adolescents amb depressió. Sovint expressen que «s’avorreixen» o que «ja no m’ho passo bé quan estic amb els meus amics» o «abans m’agradava fer esport i ja no gaudeixo». Aquest símptoma genera un fort malestar i està darrere de l’abandonament de les activitats i la desesperança.

La depressió també inclou altres símptomes com ara la disfòria, que pot manifestar-se en els nens amb irritabilitat, i ser observable per altres ja que afecta a la conducta del nen (per exemple fugida, plors, oposicionisme, protestes, tics, aïllament, hiperactivitat, immobilitat, agressions, etc.).

Altres símptomes no són observables i només són accessibles per informació verbal (per exemple desànim, manca d’interès, sentiments de fracàs, de culpa, etc.).

Cal tenir en compte que no existeix un únic tipus de depressió. Algunes vegades la depressió ocorre de forma sobtada, amb un inici agut i una resolució aguda, que pot ser seguida de possibles nous episodis en el futur de curs similar. Això seria l’anomenada depressió major.

En altres ocasions la depressió apareix de forma més lenta i persistent, durant mesos i fins i tot anys, sense que hi hagi ni moments clars d’empitjorament ni moments de millora, com si estiguéssim constantment una mica tristos. Aquesta forma de depressió es diu distímia.

Finalment, algunes depressions podrien ser el debut d’un trastorn bipolar. Podríem dir que serien episodis afectius que mostren dues cares, alternant-se de forma periòdica episodis de depressió amb episodis de mania o hipomania. Els episodis de mania són totalment oposats a la depressió i es caracteritzen per una eufòria desmesurada, sentiments de superioritat davant dels altres o idees de grandiositat (per exemple el més ric del món, el més guapo, el més intel·ligent etc.), un increment de l’energia, amb múltiples plans i projectes, increment de la creativitat, disminució de la necessitat de dormir durant dies sense sentir-se cansat per això, un augment de la libido que pot portar a conductes com promiscuïtat sexual o augment de la masturbació, disminució de la percepció de risc, amb conductes molt arriscades, sentint-se com si un estigués a la «cresta de l’onada».

Quan apareixen els episodis de mania estaríem davant del que es denomina un trastorn bipolar o malaltia maníaco-depressiva, precisant alguns canvis en l’abordatge terapèutic.

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 22 de agost de 2022
Darrera modificació 22 de agost de 2022
Col·lectius
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona