Sento molta tristesa. Tinc una depressió?

Símptomes que ens indiquen que hi ha un quadre depressiu
Cristina Pou Matarranz
Cristina Pou Matarranz
Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Depresión

La COVID-19, el confinament i la situació de pandèmia ha provocat un notable impacte en la salut mental de la població.

Es tracta d’una situació que ha generat molta inquietud en la població i una preocupació generalitzada per la salut. Totes aquestes emocions i experiències sobrevingudes i mai experimentades per a moltes persones ha aflorat una necessitat creixent a la ciutadania per entendre què els està passant, si és normal o si estan patint una depressió.

A mesura que la pandèmia ha anat evolucionant s'ha detectat un increment dels quadres ansiosos i depressius, associats amb freqüència amb trastorns de la son. Cert grau d'ansietat pot ser protector en la vida quotidiana, però, en determinades circumstàncies, l'ansietat pot tornar-se excessiva i manifestar-se amb canvis d'humor, tristesa, irritabilitat o conductes que ens impedeixen adaptar-nos a una nova realitat.

Sentir tristesa davant d'esdeveniments vitals estressants és normal. No obstant això, si la situació es fa persistent, s'agreuja o provoca un deteriorament en la vida quotidiana de la persona, pot ser un avís que la persona està desenvolupant un quadre depressiu. És a dir, si afecta la pròpia cura personal, el rendiment en els estudis o a la feina o si es produeix un estat de auto aïllament familiar o social, és moment de demanar ajuda.

Sentir preocupació, desanimació i estar irritable en el temps tan complex que ens ha tocat viure és normal. És un temps en el qual hem hagut de viure pèrdues personals, dols, restriccions socials i confinaments, dificultats econòmiques sobrevingudes o por al contagi propi o de les nostres persones estimades. Es tracta, sens dubte, de factors estressants en la nostra vida diària.

No confondre la tristesa amb la depressió

És important no confondre la tristesa o l'ansietat, amb la depressió. Les variacions habituals de l'estat d'ànim i les respostes emocionals als problemes quotidians són normals.

La depressió és molt més que sentir-se trist o tenir dies dolents. La depressió és un procés que afecta globalment a la persona. Les persones amb depressió manifestes  tristesa patològica, apatia i pèrdua d'interès. Ocasiona una important repercussió en la persona afectada i el seu entorn, especialment quan es cronifica i és d'intensitat moderada o greu.

Hi ha diversos factors considerats de risc de patir una depressió:

  • Té més prevalença entre les dones.
  • Es més habitual en persones d’entre 18 a 44 anys.
  • Es més freqüent en persones amb un estat civil de solteria, separació o divorci.
  • El consum de substàncies tòxiques són un factor de risc.
  • Patir altres trastorns mentals.
  • Viure situacions estressants cròniques.
  • Vivències traumàtiques durant la infància.
  • Manca de recursos econòmics i suport familiar.

Hem d'estar molt atents a possibles símptomes d'alarma relacionats amb els quadres depressius i demanar ajuda. La majoria de vegades els quadres depressius es tracten a nivell ambulatori i només un petit percentatge de persones necessita un ingrés hospitalari per la gravetat  del quadre.

Com saber si tinc una depressió?

Hi ha diversos factors que ens poden indicar que s'està patint una depressió. Són senyals que ens poden ajudar a diferenciar-la d'altres estats anímics comuns i ajudar-nos a prendre la decisió de demanar ajuda al nostre centre de salut de referència.

Els  símptomes de depressió inclouen:

  • Tristesa inusual i persistent. Tendència al plor.
  • Pensament alentit.
  • Dèficits d’atenció, memòria i concentració.
  • Pèrdua d’interès en les activitats amb les que normalment es gaudeix i tendència a enllitar-se.
  • Incapacitat per dur a terme activitats quotidianes.
  • Cansament excessiu.
  • Canvis en la gana (menjar més o menys del que és habitual).
  • Canvis en els patrons del son (dormir més o menys del que és habitual).
  • Ansietat.
  • Sentiments de culpa i minusvàlua.
  • Desesperança.
  • Inhibició psicomotriu.
  • Pensaments de mort o intents de suïcidi.

Què puc fer si tinc una depressió?

  • Comparteix com et sents amb el teu entorn de confiança  
  • Intenta mantenir les activitats habituals que t’agraden.
  • Mantingues el contacte amb familiars i amistats.
  • Fes exercici de manera regular.
  • Tolera la incertesa i l’ambigüitat. Aquests són temps incerts.
  • Mantingues un sentit de perspectiva. Aquesta situació no durarà sempre.
  • Fes plans.
  • Planteja’t nous objectius realistes en consonància amb les circumstàncies actuals.
  • Reflexiona cada dia sobre las coses positives que t’han passat.
  • Sigues agraït o agraïda.
  • Cuida la teva alimentació.
  • Dorm les hores necessàries.
  • Evita el consum de tòxics.
  • No t’automediquis.
  • Accepta que pots tenir un problema de salut mental.
  • Si tens pensaments suïcides, demana ajuda de manera immediata.
  • Demana ajuda professional.

Vetllar pel nostre propi benestar mental és molt important per a nosaltres mateixos i les persones que ens rodegen, especialment en el complex escenari de pandèmia en el que estem immersos. Per això hem de prestar-li l’atenció necessària i buscar ajuda professional si es precisa.

Foto de jcomp - www.freepik.es

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 13 de gener de 2021
Darrera modificació 13 de gener de 2021
Col·lectius
Ciutadania
Temes
Confinament
COVID-19
Detecció precoç
Símptomes
Trastorns
Depressió major
Cristina Pou Matarranz

Cristina Pou Matarranz

Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Destaquem

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Dr. Bellon
Entrevista

«Les intervencions breus en atenció primària són efectives per prevenir la depressió»

Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

urgencias hospital
Article

La demanda d’atenció urgent de salut mental infantojuvenil s’ha doblat amb la pandèmia

Quins han estat els canvis i com ens hem adaptat a la nova realitat des d’un servei d’urgències
Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Estudio Lancet
Blog

La pandèmia dispara els casos de depressió i ansietat a tot el món

Les dones i el jovent han estat els més afectats
Dr. Ramos 1500
Entrevista

«Cal promoure la distància física però no l’aïllament social»

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»

depresion infantil
Blog

La depressió, una malaltia exclusiva dels adults?

El trastorn depressiu en menors sol iniciar-se d’una manera lenta i progressiva