Tècniques de relaxació com a abordatge terapèutic per a l’ansietat

La relaxació es pot fer servir com a única intervenció o juntament amb altres
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
Infermer especialista en salut mental. Centre de Salut Mental d'Adults. Esplugues de Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Els trastorns d’ansietat, juntament amb la depressió, suposen la patologia mental més freqüent a la nostra societat, arribant a afectar més d’un 15% de les persones al llarg de la seva vida.

L’estudi The European Study of the Epidemiology of Mental Disorders (ESEMeD) sobre la prevalença dels trastorns mentals a Europa dut a terme en 6 països europeus va concloure que al voltant d’un 25% de la població mundial patirà algun trastorn mental al llarg de la vida i que un 10% l’ha patit el darrer any; essent els més freqüents els trastorns de l’estat d’ànim amb un 14% de prevalença i els trastorns d’ansietat amb un 13’6% (Alonso et al., 2002).

Diverses investigacions coincideixen en el fet que, avui en dia, pràcticament el 30% de les consultes al primer nivell d’atenció sanitària estan relacionades amb simptomatologia ansiosa (García et al., 2013).

L’ansietat és un estat de l’organisme en què aquest se situa en alerta respecte a una amenaça a la seva integritat (física o psicològica) amb l’objectiu de possibilitar una despesa suplementària d’energia.

L’ansietat és capaç de preparar-nos davant una situació que ens planteja alguna dificultat o algun repte. Aquesta ansietat que anomenaríem normal, serà la que ens facilitarà una millor resposta davant de qualsevol estímul potencialment amenaçant.

Quan l’ansietat present no és adaptativa, o el perill o estímul present no és real, o quan el seu nivell d’activació i durada és desproporcionat respecte a la situació objectiva, passa a ser patològica.

La clínica ansiosa pot portar a la persona a veure reduïda la seva autonomia i funcionalitat, arribant en alguns casos a alts nivells d’incapacitació per mantenir i gestionar les seves activitats de la vida diària (AVD), la qual cosa genera un augment de vulnerabilitat.

Intervencions psicoterapèutiques com a complement a la prescripció de fàrmacs

Avui dia, l’abordatge terapèutic que més s’utilitza per al control o gestió de l’ansietat és la prescripció de fàrmacs ansiolítics, hipnòtics i antidepressius, passant a un segon pla el tractament psicoterapèutic o psicoeducatiu.

El treball multidisciplinari ha permès en molts serveis la implementació d’una major diversitat d’abordatges tant psicoterapèutics com psicoeducatius, en la majoria dels casos complementaris al farmacològic.

La gran majoria d’aquestes intervencions no farmacològiques estan sent realitzades tant per professionals de la psicologia clínica com per infermeres especialistes en salut mental.

Una de les intervencions psicoterapèutiques o psicoeducatives més utilitzades, sobretot a escala comunitària, tant a nivell individual com grupal, són les tècniques de relaxació.

Entenem com a tècniques de relaxació els diferents procediments l’objectiu dels quals és proporcionar a una persona mecanismes propis per controlar el seu nivell d’activació. És l’estratègia més usada per reduir els nivells d’activació psicofisiològica i així pal·liar els símptomes físics provocats per l’ansietat (Nalgo, 2016).

La relaxació és un estat, aconseguit de manera conscient i controlada, que es caracteritza per un descens del nivel d’activació fisiológica i psicológica. Aquest estat de relaxació proporciona a la persona un increment del benestar i una major tranquil·litat i adaptació al medi.

La relaxació es pot fer servir com a única intervenció o juntament amb altres (Cerdá et al., 2017) per així potenciar la seva eficacia, sent efectives en diferents estats o patologies de salut mental tals com l’insomni (Irwin,2006), quadres d’ansietat (Manzoni, 2008), la cefalea en adolescents (Larsson, 2006), quadres depressius (Jorm, 2008), situacions d’estrès (Esch, 2003).

Al «Catàleg d’actuacions no farmacològiques en Salut Mental a l’Atenció Primària» de l’Institut Català de la Salut, per exemple, cal destacar les tècniques de respiració, relaxació/meditació, activitat física i musicoteràpia com a tècniques amb un elevat nivell d’evidència científica en l’abordatge de l’ansietat.

Pel que fa a tècniques de relaxació especifiques, hi ha evidència científica que l’ús de tècniques de relaxació com l’entrenament autogen i la relaxació progressiva de Jacobson, redueixen significativament l’ansietat en els usuaris (Lopera, M.J., 2013)

Què tenen en comú les teràpies de relaxació?

A grans trets, diríem que els diferents mètodes o exercicis de relaxació contenen trets comuns definits per Lichstein (1988), en els quals sempre hi ha algun d’aquests elements:

  • Reestructuració cognitiva: modificació dels models de pensament conscient a fi de fomentar comportaments que donin millors resultats.
  • Relaxació per reduir l’estimulació fisiològica.
  • Habilitats socials  i entrenament de l’autoafirmació per intensificar l’activitat interpersonal.
  • Autocontrol. Consisteix a reconèixer els elements que produeixen estrès, anotant la seva aparició i observant el nivell d’estrès que generen. L’autocontrol encoratja l’individu a assumir una visió més objectiva d’ell mateix, així com a elaborar un esquema del seu progrés.

Des de la meva experiència a la xarxa de salut mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la majoria d’abordatges realitzats en l’àmbit comunitari en el qual es fan servir tècniques de relaxació per part de les infermeres especialitzades en salut mental, tan individuals com en grup, donen com a resultat una millora clínica objectivable en la persona atesa.

En un elevat nombre de casos es pot observar una disminució mitjana en l’escala de Hamilton per a l’ansietat d’uns 8-10 punts un cop finalitzat l’abordatge terapèutic, a la vegada que una reducció en la presa de medicació tant ansiolítica com hipnòtica.

 

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 11 de novembre de 2021
Darrera modificació 11 de novembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Temes
Autonomia
Autoregulació
Habilitats socials
Col·lectius
Persona atesa
Trastorns
Trastorns depressius
Trastorns d'ansietat
Manel Montserrat

Manel Montserrat Martínez

Infermer especialista en salut mental. Centre de Salut Mental d'Adults. Esplugues de Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Tutor Prácticum Universitat de Barcelona. 

Bibliografía
Alonso, J. , Ferrer, M. , Romera, B. , Vilagut, G. , Angermeyer, M. , Bernert, S. , Brugha, T.S. , Taub, N. , McColgen, Z. , de Girolamo, G. , Polidori, G. , Mazzi, F. , De Graaf, R. , Vollebergh, W.A. , Buist-Bowman, M.A. , Demyttenaere, K. , Gasquet, I. , Haro, J.M , Palacín, C. , Autonell, J. , Katz, S.J. , Kessler, R.C. , Kovess, V. , Lépine, J.P. , Arbabzadeh-Bouchez, S. , Ormel, J. & Bruffaerts, R. (2002). The European Study of the Epidemiology of Mental Disorders (ESEMeD/MHEDEA 2000) project: rationale and methods.. Int J Methods Psychiatr Res. , 11(2) , 55-67. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/mpr.123
Isabel, L. , Esquer, I. , Delgado, M. Á. , Gallego de Dios, M. T. & Bote, B. (2013). Tratamiento psicológico grupal para la sintomatología de ansiedad: experiencia en un equipo de salud mental. . Avances En Psicología Clínica
Nalgo, M. D. (2016). La intervención de enfermería en técnicas de relajación es eficaz en el tratamiento de la ansiedad.. Revista Presencia , 12(23)
Cerdá, J. , Delegido, A. , Mejías, A. , Bonora, Y. , Bertó, R. & Pretel, J. (2017). Eficacia Del Grupo De Relajación En Una Unidad De Salud Mental: Estudio Piloto. . Revista de Enfermería y Salud Mental , (8) , 15–24. https://doi.org/10.5538/2385-703X.2017.8.15
Irwin, M. R. , Cole, J. C. & Nicassio, P. M. (2006). Comparative meta-analysis of behavioral interventions for insomnia and their efficacy in middle-aged adults and in older adults 55+ years of age.. Health Psychology , 25(1) , 3–14. https://doi.org/10.1037/0278-6133.25.1.3
Manzoni ,G.M. , Pagnini, F. , Castelnuovo, G. & Molinari, E. (2008). Relaxation training for anxiety: a ten-years systematic review with meta-analysis . BMC Psychiatry , 8 (41)
Larsson,M.D. , Carlsson, J. , Fichtel, A. & Lennart, M. (2008). Relaxation Treatment of Adolescent Headache Sufferers: Results From a School-Based Replication Series. Headache: The Journal of Head and Face Pain https://doi.org/10.1111/j.1526-4610.2005.05138.x
Jorm, A.F. , Morgan, A.J. & Hetrick, S.E. (2008). Relaxation for depression . Cochrane Database of Systematic Reviews https://doi.org/10.1002/14651858.CD007142.pub2
Esch, T. , Fricchione, G.L. & Stefano ,G.B. (2003). The therapeutic use of the relaxation response in stress-related diseases. Med Sci Monit. , Feb;9(2) , RA23-34..
Lopera, M.J. (28/01/2013). Eficacia de las técnicas de relajación para reducir la ansiedad https://www.psicoevidencias.es/contenidos-psicoevidencias/banco-de-cat-s/357-eficacia-de-las-tecnicas-de-relajacion-para-reducir-la-ansiedad
Lichsteim, K.L. (1988). Clinical relaxation strategies. New York: John Wiley edition.
Bandelow, B. , Lichte, T. , Wiltink, J. , Beutel, M. E. & Rudolf, S. (2014). The Diagnosis of and Treatment Recommendations for Anxiety Disorders. Deutsches Aerzteblatt International , (111) , 473–480. https://doi.org/10.3238/arztebl.2014.0473
Casañas Sánchez, R. , Armengol Vallés, J. & Puigdevall Grau, E. (2006). Guia per a la infermera. Sessions grupals psicoeducatives en el trastorn d’ansietat a l’Atenció Primària.. Barcelona: Institut Català de la Salut.
Ministerio de Sanidad y Consumo (2008). Guía de Práctica Clínica para el Manejo de Pacientes con Trastornos de Ansiedad en Atención Primaria. Madrid: Agencia Laín Entralgo. Unidad de Evaluación de Tecnologías Sanitarias.
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (27/01/2004). Utilización de medicamentos ansiolíticos e hipnóticos en España durante el periodo 2000-2012 https://www.aemps.gob.es/medicamentosUsoHumano/observatorio/docs/ansioliticos_hipnoticos-2000-2012.pdf
Morosini, P. , Arbabzadeh-Bouchez, S. , Ferrer, M. , Demyttenaere, K. , Buist-Bouwman, M.A. , Alonso, J. & Romera, B. (2004). Prevalence of mental disorders in Europe: results from the European Study of the Epidemiology of Mental Disorders (ESEMeD) project.. Acta Psychiatrica Scandinavica , 109(s420) , 21–27. https://doi.org/10.1111/j.1600-0047.2004.00327.x
Organización Mundial de la Salud (2004). Prevención de los Trastornos Mentales. Intervenciones efectivas y opciones de políticas. Informe compendiado.. O. M. de la Salud, Ed..
Sánchez, R. C. , Tena, A. R. , Pérez, L. I. & Colomer, M. M. V. (2009). Intervención grupal psicoeducativa en pacientes con ansiedad y depresión en atención primaria de Barcelona.. Atencion Primaria , 41(4) , 229–230. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2008.09.028
Payné, R.A. (2002). Técnicas de relajación. Guía práctica. . Editorial Paidotribo.
Institut Catalá de la Salut (2006). • Guia per a la Infermera. Sessions grupals psicoeducatives en el Trastorn d`Ansietat a l`Atenció Primaria. Institut Catalá de la Salut.
Ministerio de sanidad y consumo (2008). • Guía de Práctica Clínica para el Manejo de Pacientes con Trastornos de Ansiedad en Atención Primaria. . Ministerio de sanidad y consumo.
Ramírez, A. , Espinosa, C. , Herrera, A.F. , Espinosa, E. & Ramírez, A. (2014). Beneficios de la psicoeducación de entrenamiento en técnicas de relajación en pacientes con ansiedad. Revista Enfermería Docente , En-Dc(102) , 6-12.

Destaquem

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
psicosis y tca
Article

Psicosi en els trastorns de la conducta alimentària: símptomes d’alarma

La seva aparició és rara però potencialment greu
Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Recuperacion salud mental

La recuperació en salut mental

manual recuperacion
Testimoni

«L’autogestió en els processos de recuperació és un factor molt important»

TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

informacion
Blog

Saber-ne més

recuperacion
Blog

Què és per a tu la recuperació en salut mental?

Participa en la nostra enquesta
Peer to peer
Article

Implementació de la figura d’agent de suport entre iguals en salut mental

Recorregut pels programes formatius i de contractació en diferents països

webinar peer to peer
Ètica i drets humans

Suport entre iguals en salut mental